Em demaneu per què no es trenca de tota manera el tripartit, encara que ERC no vulgui. Home, això ho sap tothom: el tripartit no es trenca perquè el president de la Generalitat sap que trencar-se el tripartit i anar-se’n ell cap a casa és tot una sola cosa... encara que guanyés el PSC per majoria absoluta. O sigui, Maragall no vol plegar. De fet, ja només mana en això, en el control del temps... amb permís d’ERC, que és esclava dels seus càrrecs i de la gent que hi té col·locada, i ben col•locada, a canvi d’un suport ferri de quatre anys. Maragall ja sap el que a hores d’ara és vox populi: el PSC-PSOE, si té possibilitats de governar, no cometrà el mateix error. O sigui, davant del que es perfila –victòria de CiU o del PSC per la mínima– evidentment la solució no és Maragall president i Mas vicepresident, primer perquè Mas no ho acceptaria, però segon perquè Maragall ja sap que no serà a la llista. Per tant, la meva aposta: Mas president, Manuela consellera primera, o una cosa així. Ja m’ho retraureu, si m’equivoco de gaire. Pobre Pasqual, acabar així la seva carrera brillant.
(Així és com veig les coses ara com ara, eh?, que la política és molt canviant. Cal no descartar que Maragall, en l'any i mig que queda de legislatura, tregui un altre conill del copalta i esdevingui l'home clau sine qua non del pròxim Govern de Catalunya. Però això suposo que voldria dir que n'ha de fer alguna de grossa, i crec que al president tothom li coneix ja tots els trucs...)
(Busquen pis)
(Per què El vigilant del far?)
(Per què no hi ha comentaris al bloc?)