Segons el Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC), els hòmens jóvens catalans que tenen contractada una assegurança de cotxe a tercers paguen 610 euros més que les dones, una diferència que es modera a mesura que augmenta l’edat dels conductors. En arribar a 50 anys, les dones paguen preus una mica més alts que els conductors masculins.
Els resultats de l’estudi constaten que el sexe dels contractants de l’assegurança influeix notablement en el preu d’aquests productes: els hòmens jóvens paguen de mitjana a Catalunya 1.493 euros per una assegurança a tercers, mentre que les dones jóvens paguen 883,75 euros per la mateixa modalitat, cosa que implica una diferència de 609,25 euros.
La diferència d’accidentalitat entre els conductors jóvens explica el suplement de preu que paguen els xics respectes a les xiques, indica l’estudi, ja que els hòmens jóvens tenen entre el 25% i el 40% més de sinistres que les dones jóvens. I alhora, els accidents dels nois solen ser més greus, la qual cosa fa que el cost mitjà d’aquests accidents sigui també més alt que el de les noies.
Segons el Servei Català de Trànsit, els conductors que tenen entre 18 i 30 anys, que sols representen el 23% dels conductors efectius, estan implicats en el 38% dels accidents que hi ha a Catalunya. En relació amb el sexe, els hòmens de 18 a 34 anys tenen més accidents mortals que les dones de la mateixa edat.
El que podem concloure de totes aquestes dades és ben clar: la majoria de les dones, almenys fins als 50 anys, són més prudents que els hòmens conduint. No tenen necessitat de demostrar res al volant, no han d’aixecar admiracions falses a còpia de fer el ximple, són més responsables, se senten més necessàries per a la gent que depèn d’elles. Són superiors, en fi.
Se sol dir que en l’adolescència les noies maduren abans que els xicots, cosa que és evident en el 99% dels casos. Amb aquest estudi, que tampoc no diu res que no sapiguem tots o que no intuíssim, el que sembla demostrar-se és que les dones continuen sent més madures que els hòmens almenys fins als 50 anys. Després, sembla que els hòmens comencen a posar una mica de seny. Si més no, això és el que pensen les companyies d’assegurances.
Jo ja estic a punt de fer els 50: me’n falten només dos. A veure si és veritat que posaré una mica més de seny. (De tota manera, com que no condueixo gaire, em penso que tampoc no ho podré demostrar.)
(Busquen pis)
(Per què El vigilant del far?)
(Per què no hi ha comentaris al bloc?)