A mesura que passa el temps i el cos comença també a passar comptes, has d’incorporar a la vida noves rutines. O sigui, per exemple, has de començar a beure aigua de manera regular, si no ho feies, per evitar aquells problemes del ronyó. Has d’acostumar-te a no menjar tal cosa i tal altra, per evitar les dallonses... o els dallonses. Has de recordar que per aplegar una cosa del terra, sobretot si pesa una mica, no t’has d’acotar sinó que t’has de posar a la gatzoneta* perquè si no pateix l’esquena. Has de...Algunes d’aquestes obligacions que vas adquirint són petits esclavatges que et limiten l’autonomia –posant per cas, allò de beure aigua fa que hagis de tenir previst on i quan la podràs desbeure–, però si t’ho prens amb esportivitat i, sobretot, si t’ho fas teu, si ho harmonitzes amb tu mateix, tens molt de guanyat. Has d’aconseguir que esdevinguin rutines: tenir cura de la salut, llavors, és estar pendent de tres o quatre coses i prou. Però si no, si cada nou mandat del cos te’l prens com una obligació onerosa i no aconsegueixes assimilar-la com quan et poses el pijama cada nit o com quan et raspalles les dents, al cap d’una o dues obligacions d’aquestes se t’enfonsa el món i ja et sembla que tot és a punt de petar.
* Qüestió de llengua. M’he volgut assegurar que es deia així, he escrit «gatzoneta» a la finestra del DIEC i m’ha eixit: «No s’ha trobat cap entrada coincident amb els criteris de cerca.» Ho he provat amb la «condició de cerca: Acabada per» i, ara sí, m’ha sortit: «a la gatzoneta loc. adv. [LC] Arronsant les cames de manera que les natges toquin els talons.» O sigui, per trobar gatzoneta al diccionari has de saber que, tot i que forma part del lèxic comú del català (això és el que vol dir LC) és part d’una locució adverbial. Igual com per trobar inrevés o benentès has de saber que formen part de les expressions a l’inrevés i amb el benentès. I així n’hi ha unes quantes més. Mentrestant, és clar, el corrector de Word em subratllava la paraula gatzoneta; no volia ser més iequista que el IEC. (Us imagineu com de difícil seria que per trobar marduix al diccionari haguessis de saber que forma part de la dita «et conec herbeta que et dius marduix»? Com per penjar-se, oi?)
Afegitó de l’octubre del 2009. Em recorden un altre exemple similar, de gom a gom. Gom no és al diccionari oficial. De manera que si no has sentit mai aquesta expressió i trobes, per exemple, que un indret «és ple de gom a gom» i no saps què vol dir, no t’oblidis d’escriure tota la locució «de gom a gom» a la finestreta, perquè si no et dirà que no existeix. I si sents que tal lloc «s’ha omplert de gom a gom», has de saber que tampoc no trobaràs aquesta expressió a la lletra O, de omplir, sinó, com deia, a la lletra D, de de gom a gom.
Està ben pensat, com a entreteniment. Encara sort que els catalans ja naixem ensenyats i totes aquestes coses no les hem de mirar als diccionaris. Però, i els nouvinguts? Re, que els bombin.
Afegitó del desembre 2011. Havia tornat a denunciar aquest fet al bloc i resulta que la deficiència ja estava esmenada. Allà explico com ha anat la cosa.