N’hi ha que diuen que Catalunya i Espanya han de partir peres com qualsevol parella quan una de les dues parts o totes dues s’adonen que les coses no funcionen.Però la paràbola del divorci no és bona perquè divorci implica matrimoni previ. I matrimoni vol dir no sols lligam, sinó compromís lliure, prometença. I potser fills i tot, si bé això no és decisiu perquè també hi poden haver fills fruit d’una violació. De manera que si els catalans diem que tenim el dret de divorciar-nos d’Espanya reconeixem un vincle lliure previ, i llavors comencen les preguntes incòmodes. N’hi haurà que entendran falsament que un dia tot eren flors i violes i promeses eternes i que ara, a instàncies d’una de les parts, que és Catalunya, es vol desnuar aquest compromís de manera unilateral.
Encara no són iguals en cap legislació civilitzada, ni tan sols en el dret civil espanyol, el matrimoni i el rapte. Raptar és, en el significat més tradicional, emparar-se d’una persona amb violència, emportar-se-la, segrestar-la. I el rapte, fins i tot en la doctrina catòlica, era considerat prou motiu com per declarar invàlid, no produït, el matrimoni, «mentre la raptada no recobri la llibertat», diu l’Enciclopèdia Catalana.
O sigui, si hem d’usar imatges il·lustratives, en el cas que ens ocupa va més bé la del rapte del qual la víctima es vol alliberar que no pas la del matrimoni que hom vol desfer.