(2) O sigui, dins del rang "traductor(e)s" hi ha una mena de primera divisió, després una segona i encara més tard el pilot (en sentit ciclista).
(3) En els casos que no són els del n. 1 a les editorials els costa més posar el nom destacat perquè si ho fessin es trobarien obligats a fer-ho en tots els casos, per coherència. I generalment a les editorials no els interessa destacar noms, sobretot els de la gent del pilot.
(4) Ara bé, últimament, per motius diversos, és estrany que no trobis algun nom almenys a la pàgina de crèdits del llibre. El problema (afegit) és que en algun cas he vist que apareix exactament el mateix nom com a traductor/a de tres o quatre idiomes (en llibres molt venuts d'abast mundial, traduïts en pocs mesos i amb una qualitat de traducció ínfima) i no puc evitar pensar que aquell nom és un nom de palla; que s'ha fet una mena de traducció googletrans i després s'ho ha mirat pel damunt algú, que podia ser, p.ex., un/a estudiant d'idiomes ibèrics (o no). O sigui, el que dic al n. 3 no interessa gaire a les editorials, tampoc, perquè actualment es publiquen traduccions que fan pena: o bé perquè la persona que l'ha feta no té prou competència, o bé perquè no ha tingut prou temps, o bé perquè la feina no ha estat ben pagada (o totes tres raons alhora)... o bé perquè al darrere d'aquella traducció amb prou feines hi ha una persona de carn i ossos.
(5) En resum, les editorials (grups editorials) que conec ara com ara produeixen llibres com qui produeix llambordes per als carrers, i no els ve d'aquí la qualitat excepte en alguns casos (alguns llibres) molt concrets: només volen vendre com més millor i com més de pressa també millor, per tal de subvencionar amb aquestes vendes els seus productes de qualitat (que com he dit també ofereixen algunes editorials). Així t'ho expliquen els editors i editores que encara conserven una miqueta de l'ànima minuciosa que tenien en altres temps (era la seva mateixa ànima, que ara està mig jubilada i ja no segueix el dia a dia).
(6) He dit "les editorials", en general, perquè fins fa no gaire encara se'n salvava alguna, però ara ja no te'n pots refiar. Aquí parlo de les editorials catalanes; en altres idiomes encara hi ha segells de qualitat. Jo aquí, dins del nostre domini lingüístic, ja no en sé veure cap (no els conec tots, és clar, però sí un bon nombre; si algú en coneix cap que m'ho digui, sisplau, que li ho agrairé). Evidentment, hi ha nivells i nivells (o sigui, hi ha grups editorials i segells de més qualitat que altres), però la qualificació AAA que abans mereixien algunes editorials pel conjunt de tota la producció em penso que ha passat (de moment) a la història.
(7) La qual cosa em porta a dir que potser hi ha un espai comercial per a un nou segell editorial de qualitat en català, potser xicotet de moment, que es caracteritzaria per tenir molta cura no sols en la selecció del catàleg (per encertar-les totes o quasi totes: hi ha camp per córrer, penso, fora del món del que és estrictament la moda mundial de l'autoajuda i el best-seller), sinó també en el procés de producció (aquest seria el seu tret diferencial), de manera que les traduccions fossin realment tan bones com l'original.
I aquí se m'acaba de moment el discurs. No sé si sona massa contundent, ara que l'he rellegit. No pretenia ser-ho: només volia fer una aportació al tema sense cap pretensió de dir la darrera paraula.
I aclareixo que fa molts anys que no he treballat per a cap editorial... en bona part perquè les condicions que m'han ofert alguna vegada no eren gens competitives ni satisfactòries. En altres àmbits et tracten més bé. Almenys fins ara.