«¿Com vos podeu estar aixís tranquils a casa vostra i en els vostres quefers sabent que un dia, al bon solet del dematí, allà dalt a Montjuïc, trauran del castell un home lligat i el passaran per davant del cel i del món i del mar, i del port que trafiqueja i de la ciutat que s’aixeca, indiferenta, i poc a poc, ben poc a poc, perquè no s’hagi d’esperar, el portaran a un racó de ferro, i allí, quan toqui l’hora, aquell home, aquella obra magna de Déu en cos i ànima, viu, en totes ses potències i sentits, amb aquest mateix afany de vida que teniu vosaltres, s’agenollarà de cara a un mur, i li ficaran quatre bales al cap, i ell farà un salt i caurà mort com un conill… ell, que era un home, tan home com vosaltres… ¡potser més que vosaltres!»
Joan Maragall, fragment de «La ciutat del perdó», article enviat a La Veu de Catalunya, i no publicat, sobre la condemna a mort de Francesc Ferrer i Guàrdia, 10 octubre 1909
