Segurament perquè la resposta era tan fàcil que a més d’una persona respondre li devia resultar humiliant –pel fet d’haver de respondre una pregunta absurda o per la preocupació de respondre una obvietat i posar en evidència qui havia fet la pregunta. Vés a saber.
Però la resposta era fàcil, només calia dedicar-hi cinc segons. Abans d’ahir, sense guionet, significa una cosa –‘qualsevol temps anterior a ahir’– i abans-d’ahir, amb guionet, en significa una altra: ‘fa dos dies, el dia anterior a ahir’. I llavors per referir-nos a aquest segon cas, un dia concret i no un temps més o menys prolongat, emprem una fórmula que és com una sola paraula: abans-d’ahir. Igual com endemà o sendemà, per entendre’ns, una sola paraula.
En canvi, demà passat només té un possible significat: ‘d’aquí dos dies’ –o, més canònicament, segons el IEC, ‘d’aquí a dos dies’. Perquè si ens volem referir a qualsevol temps després de demà hem d’ordenar els dos mots a la inversa: passat demà, que inclou demà passat, l’altre, l’altre, l’altre... I llavors aquí ja no cal fer una aglutinació de mots com en abans-d’ahir, perquè no hi ha necessitat de fer distincions.
En alguns indrets del nostre domini lingüístic ho fan exactament igual per al passat que per al futur: despús-ahir i despús-demà. I, en canvi, despús ahir i despús demà, sense guionets, actualment ja no funcionen. Despús, tot sol, ni apareix als diccionaris moderns, només en combinació: les que hem dit i alguna altra com despús-anit (la nit anterior a la darrera). Abans sí que aprofitava despús que (d’ençà que) i encara abans d’abans també es feia servir simplement despús o despuis (després), però ara ja han desaparegut.