«L’auge de la traducció automàtica en l’era digital ha instaŀlat en la societat una idea nefasta: que només és una qüestió de temps que les màquines puguin interpretar completament els textos. Això és fals. Una perillosa faŀlàcia. Els benvinguts avenços de l’era digital faciliten cada cop més la tasca dels traductors, també dels literaris, i potser modificaran tant la seva intervenció sobre el text que, en alguns casos, els transformaran en supervisors. Però són els professionals de la traducció els que han de tenir sempre l’última paraula.»
(Màrius Serra, La Vanguardia 29 setembre 2012)
L’última paraula d’aquest vigilant de moment són tres: bon any nou.
