Un amic meu –amic en sentit literal (ara és moda parlar d’«amics» [ja sabeu, allò del Feisbuc i les anomenades social networks ‘xarxes socials’] quan de vegades ni tan sols s’han vist cara a cara), no simplement conegut– diu que li encanten els incisos dintre d’altres incisos –incís significa («vol dir» i «significa» [ve de signum ‘senyal’] són el mateix) aclariment o intercalació–, però potser ja no li faran tant el pes exemples extrems com els d’avui.
Sigui com sigui, no sé si sóc el primer de fer-ho –quan dic fer-ho (fer-ho sense doble sentit [oi que diem «fes això, fes allò»?], no en el sentit picant que de vegades té l’expressió) vull dir escriure-ho–, però estic content d’haver descobert tot solet, sense que ningú m’expliqués abans que podien existir, les que podríem anomenar «frases russes».
Li demanaré al Màrius Serra* a veure què en pensa, si encara no les coneixia –ho dubto (el dubte quasi permanent és per a mi una creu [creu fins a cert punt, ja m’enteneu, tampoc no m’hi capfico quan són coses de poca entitat com ara aquesta])–.
* Afegitó de les 17 h. Ja ha contestat Màrius Serra. Diu: «Has de llegir Si una nit d’hivern un viatger d’Italo Calvino, una noveŀla muntada sobre aquesta premissa multidigressiva!»