Parlem una llengua que ens permet matisos subtils. La persona que hi està avesada els percep de seguida. A la frase “hem arribat fins aquí” hi advertirà tant el grau d’esperança que implica com el record del camí, segurament gens fàcil, que hem hagut de recórrer fins que ens hem trobat en aquest punt, una cosa semblant a això: “Ho hem passat malament, i tant, hem treballat i patit, ens hem barallat, però ni res ni ningú no ha aconseguit aturar-nos o fer-nos desaparèixer, i som aquí, seguirem aquí, i ara ningú no ens aturarà, i continuarem treballant, ens barallarem i patirem, perquè la meta que ens hem marcat paga la pena com tots els esforços, treballs i patiments.” És, per tant, una frase esperançadora, tot al contrari que aquesta: “Fins aquí hem arribat.” Són les mateixes paraules en un altre ordre, i que diferent el que volen dir.(Andrés Trapiello, Magazine, 7 abril 2013)