«Procuro cridar l’atenció de tant en tant perquè a mi em passa al revés del que se sol dir: hi ha molts textos que m’expulsen quan durant tres-centes pàgines s’usa “acollits” sense cap “acollides”.* [...] Es tracta de deixar un espai per a la imaginació en el qual es vegi les dones. No és el mateix dir uns desconeguts que uns desconeguts i unes desconegudes. Inevitablement les veus. No cal que ho diguis tota l’estona, hi ha moltes fórmules. Sempre es va per la via de ridiculitzar el llenguatge no sexista o per la via del frau: apel·lant a l’economia del llenguatge, però el masculí genèric de vegades obliga a precisions que no són gens econòmiques. És un terreny de la societat que està en tensió i és normal que el llenguatge també ho estigui. I amb aquesta tensió cal treballar.»(Belén Gopegui, entrevistada per Javier Rodríguez Marcos, Babelia, El País, 3 gener 2015)
* L’original deia aquí «se usa el nosotros sin un nosotras». Com que en català l’exemple textual no funciona m’he hagut d’inventar una traducció, però amb el canvi perdem la primera persona i, amb això, una raó afegida a l’«expulsió» que explica l’autora que sent. Justament mirant de minimitzar la pèrdua ho he traduït a partir de l’antònim d’expulsió.