«Jo puc dir, i de fet ja ho he dit altres vegades, que el meu ensenyament escolar va incloure molt de català. Sobretot per part dels capellans, els escolapis del coŀlegi Santa Anna de Mataró. Els mestres seglars, la majoria desastrosos, eren una altra cosa. El pare Joan, que va ser el primer capellà que vaig tenir quan anava a pàrvuls, ens feia les classes en català perquè no sabia expressar-se en cap altre idioma i en part també perquè devia trobar que feia riure dirigir-se a nosaltres de manera diferent de com ho fèiem a casa o al pati. Si jo, a diferència de molts amics que van anar a altres escoles, he sumat i he multiplicat sempre en català i dic en català els números quan els trobo escrits en un text en un altre idioma és perquè el pare Joan i els pares que el van seguir em van fer aprendre que 1.500 és mil cinc-cents. Tan senzill i tan elemental com dos i dos fan quatre.»
Manuel Cuyàs (n. Mataró, 1952), El Punt Avui 15 maig 2015
diumenge, 31 de maig del 2015
dissabte, 23 de maig del 2015
El castellà perseguit!
He caigut finalment del burro. Ho reconec: és veritat que el castellà està perseguit a Catalunya, igual com també estan perseguits els castellans i, en general, els espanyols. El català i tots els seus valors regnen pertot i, si no es veu més del compte, és perquè tenen molta cura a dissimular-ho. Saben perfectament que amb el català només podrien jugar a bales, i encara.
Ara us explicaré com ho fan. Sé que amb això traeixo la confiança dels que fins fa poc eren els meus companys –còmplices, en realitat– identitaris, però és a fi de bé. Tinc por, molta por, ja us ho dic, no sé què em pot passar a partir d’ara...
Us ho explicaré amb un exemple, que serveix per a qualsevol altre àmbit, perquè a tot arreu fan el mateix.
Agafeu-vos perquè us sorprendrà –potser sempre us ho havien explicat de manera tergiversada, mentidera. Les empreses farmacèutiques que operen a les províncies nacionalistes catalanes tenen prohibit –les multes són tremendes... multes i més coses– utilitzar l’espanyol en els seus productes, tant en les descripcions exteriors dels embolcalls, flascons, bosses o capses com en els prospectes i explicacions de l’interior.
Em direu, ingenus: com s’ho fan per tenir-ne també en espanyol? Us diré com ho fan: a cada farmàcia han de tenir un petit estoc de productes etiquetats en espanyol –que veureu que estan mal escrits i són repetitius, pràcticament tots els prospectes diuen el mateix en línies generals, ho fan tot a la babalà, es nota de seguida– per si de cas apareixen agents espanyols que creguin que els poden denunciar. Però a tothom els venen els productes normals –els que ells entenen per “normals”, és a dir, en dialecte vernacle i no en l’idioma universal.
Encara em podreu dir, tossuts: doncs a mi me’ls venen en espanyol. Atenció!, això vol dir que teniu un problema de confiança amb els amos de la farmàcia, es pensen que sou agents o inspectors espanyols infiltrats i, mentre no ho acaben d’esbrinar, us tracten d’aquesta manera. Però és un miratge. Fins que no entreu a la farmàcia amb la seva bandera, o taraŀlejant Els segadors, o presentant l’aval d’algun veí o familiar amb un mínim de setze cognoms catalans que testimoniegi que sou normals –per a ells– no us tractaran com a tothom, us consideraran possibles botiflers.
Si teniu coneguts que simpatitzin amb el PP, o amb Ciudadanos, veureu que ells no es queixen mai d’aquesta imposició intolerable del nacionalisme identitari català –en productes dels quals depèn la salut i, atenció, potser la vida de la gent!–, i és perquè a la farmàcia els tenen perfectament identificats i, per evitar problemes, els venen el gènere amb els textos en espanyol. Si, a banda d’aquesta gent concreta, coneixeu més persones aïllades que us diuen que a elles també els donen els productes amb etiquetes i prospectes en espanyol, pot ser o bé que a ulls de la farmàcia són també sospitosos –com vostè mateix!– o bé que aquests coneguts a vostè li diuen això perquè no s’acaben de refiar del tot de vostè. Però no és veritat! Jo conec la veritat! He vist al poltre de tortura un empresari farmac...! Ja he parlat massa. Ho retiro, no he dit res.
Ara, si hi ha tantes sospites –la farmàcia, amics, coneguts...– al seu voltant, jo de vostè em preocuparia, cregui’m, perquè pot estar a punt de ser enviat a un camp de reeducació, uns llocs horribles –n’hi ha per tot Catalunya, amb centenars de milers de víctimes ingressades!– dels quals les persones que sobreviuen, que són poques, només expliquen tota mena d’atrocitats, turments i barbaritats. Per començar –i per dir només una coseta anecdòtica–, música vint-i-quatre hores non-stop, a tot drap, dels Pets al matí i de Nuria Feliú a la tarda –ella ho escriu sense accent, però jo sé que en realitat s’escriu amb accent, com Codorniú i tantes altres paraules amb les quals ells dissimulen la seva maldat. Encara sort que hi ha alguns mitjans de comunicació lliures a Madrid que de tant en tant han aconseguit explicar una part de la veritat, algun detallet. Però és tan poc en comparació amb l’enormitat esfereïdora del que passa de debò! Des d’aquí envio ànims a aquests mitjans valents i a la gents que els llegeix! No us ho cregueu, si us acusen de manipulació! És al revés! Si hi ha errors són per defecte!
Sé tot això perquè ho he conegut de prop: jo mateix vaig estar com a vigilant una temporada en un d’aquests camps. Tots els catalans hi hem de passar, reformar gent idiomàticament desviada forma part de la nostra formació bàsica. També és un fenomen poc conegut pel món, però espero que a poc a poc es vagi explicant. Però la gent té por! Hi ha molta por d’explicar certes coses!
De fet, ja m’he arriscat molt escrivint tot això. Dubto que aquesta pàgina duri gaires dies a internet. Per si de cas, feu-ne ràpidament captures de pantalla, per poder denunciar-ho.
I no hem parlat de tants altres àmbits en què tot és en català obligatòriament, i en català de Pompeyo Fabra –es deia així! Per dir-ne una més: en la tele que es rep a Catalunya tots els senyals estan codificats i reemesos en català, què us pensàveu? Hi ha gent valenta que ha aconseguit recodificadors per sentir alguna emissora en espanyol, però se la juguen! Per això en aquestes poques cases solen tenir el volum molt baixet, perquè no se senti. No saps mai qui pots tenir de veïns, està tot ple de delators!
Us podria explicar tantes coses... Un altre dia... si sobrevisc. Ara intentaré descansar uns dies de les emocions de la conversió. I mentrestant, UNA BUTIFARRA PA BOSOTROS, CATALUFOS, ALA, KE OS DEN!!!!
HE TENIDO QUE ESCRIVIR KASI TODO ESTE ARTICULO EN CATALUFO PORQUE SI NO NO PASSA LA ZENSURA, TODO LO QUE SE PUVLICA EN INTERNÉS VA A LA LA CHENE DEL MAS I DEEL GORDINFLON, O QUE PENSAVAIS, I SE PENSARAN QUE EL TITULO I TAL VA DE IRONICO I IA ESTO DEL FINAL NO LLEGARAN POR QUE LEEN LAS PRIMERAS LINEAS I IA PASAN, NADIE SE ATREBE A CONTRADEZIRLES ADEMAS IO ASTA OI ERA DE CONFI MAXIMA JAJJJAJAAAA!!!!! ADELANTE, ESPANYOLES VALIENTES SALID DEL ARMARIO!!!!! I PERDONAR LAS FALTAS PERO ASTA AORA ME OBLIGAVAN A ESCRIVIR EN CATALUFO I AKI IA NADIE SAVE ESCRIVIR EN NUESTRA BONITA LENGUA I ADEMAS LOS TECLADOS NO TIENEN LA I GRIEGA NI LA ENYE NI... BUEN FINDE JAJJJJAAAAA!!!!!
Ara us explicaré com ho fan. Sé que amb això traeixo la confiança dels que fins fa poc eren els meus companys –còmplices, en realitat– identitaris, però és a fi de bé. Tinc por, molta por, ja us ho dic, no sé què em pot passar a partir d’ara...
Us ho explicaré amb un exemple, que serveix per a qualsevol altre àmbit, perquè a tot arreu fan el mateix.
Agafeu-vos perquè us sorprendrà –potser sempre us ho havien explicat de manera tergiversada, mentidera. Les empreses farmacèutiques que operen a les províncies nacionalistes catalanes tenen prohibit –les multes són tremendes... multes i més coses– utilitzar l’espanyol en els seus productes, tant en les descripcions exteriors dels embolcalls, flascons, bosses o capses com en els prospectes i explicacions de l’interior.
Em direu, ingenus: com s’ho fan per tenir-ne també en espanyol? Us diré com ho fan: a cada farmàcia han de tenir un petit estoc de productes etiquetats en espanyol –que veureu que estan mal escrits i són repetitius, pràcticament tots els prospectes diuen el mateix en línies generals, ho fan tot a la babalà, es nota de seguida– per si de cas apareixen agents espanyols que creguin que els poden denunciar. Però a tothom els venen els productes normals –els que ells entenen per “normals”, és a dir, en dialecte vernacle i no en l’idioma universal.
Encara em podreu dir, tossuts: doncs a mi me’ls venen en espanyol. Atenció!, això vol dir que teniu un problema de confiança amb els amos de la farmàcia, es pensen que sou agents o inspectors espanyols infiltrats i, mentre no ho acaben d’esbrinar, us tracten d’aquesta manera. Però és un miratge. Fins que no entreu a la farmàcia amb la seva bandera, o taraŀlejant Els segadors, o presentant l’aval d’algun veí o familiar amb un mínim de setze cognoms catalans que testimoniegi que sou normals –per a ells– no us tractaran com a tothom, us consideraran possibles botiflers.
Si teniu coneguts que simpatitzin amb el PP, o amb Ciudadanos, veureu que ells no es queixen mai d’aquesta imposició intolerable del nacionalisme identitari català –en productes dels quals depèn la salut i, atenció, potser la vida de la gent!–, i és perquè a la farmàcia els tenen perfectament identificats i, per evitar problemes, els venen el gènere amb els textos en espanyol. Si, a banda d’aquesta gent concreta, coneixeu més persones aïllades que us diuen que a elles també els donen els productes amb etiquetes i prospectes en espanyol, pot ser o bé que a ulls de la farmàcia són també sospitosos –com vostè mateix!– o bé que aquests coneguts a vostè li diuen això perquè no s’acaben de refiar del tot de vostè. Però no és veritat! Jo conec la veritat! He vist al poltre de tortura un empresari farmac...! Ja he parlat massa. Ho retiro, no he dit res.
Ara, si hi ha tantes sospites –la farmàcia, amics, coneguts...– al seu voltant, jo de vostè em preocuparia, cregui’m, perquè pot estar a punt de ser enviat a un camp de reeducació, uns llocs horribles –n’hi ha per tot Catalunya, amb centenars de milers de víctimes ingressades!– dels quals les persones que sobreviuen, que són poques, només expliquen tota mena d’atrocitats, turments i barbaritats. Per començar –i per dir només una coseta anecdòtica–, música vint-i-quatre hores non-stop, a tot drap, dels Pets al matí i de Nuria Feliú a la tarda –ella ho escriu sense accent, però jo sé que en realitat s’escriu amb accent, com Codorniú i tantes altres paraules amb les quals ells dissimulen la seva maldat. Encara sort que hi ha alguns mitjans de comunicació lliures a Madrid que de tant en tant han aconseguit explicar una part de la veritat, algun detallet. Però és tan poc en comparació amb l’enormitat esfereïdora del que passa de debò! Des d’aquí envio ànims a aquests mitjans valents i a la gents que els llegeix! No us ho cregueu, si us acusen de manipulació! És al revés! Si hi ha errors són per defecte!
Sé tot això perquè ho he conegut de prop: jo mateix vaig estar com a vigilant una temporada en un d’aquests camps. Tots els catalans hi hem de passar, reformar gent idiomàticament desviada forma part de la nostra formació bàsica. També és un fenomen poc conegut pel món, però espero que a poc a poc es vagi explicant. Però la gent té por! Hi ha molta por d’explicar certes coses!
De fet, ja m’he arriscat molt escrivint tot això. Dubto que aquesta pàgina duri gaires dies a internet. Per si de cas, feu-ne ràpidament captures de pantalla, per poder denunciar-ho.
I no hem parlat de tants altres àmbits en què tot és en català obligatòriament, i en català de Pompeyo Fabra –es deia així! Per dir-ne una més: en la tele que es rep a Catalunya tots els senyals estan codificats i reemesos en català, què us pensàveu? Hi ha gent valenta que ha aconseguit recodificadors per sentir alguna emissora en espanyol, però se la juguen! Per això en aquestes poques cases solen tenir el volum molt baixet, perquè no se senti. No saps mai qui pots tenir de veïns, està tot ple de delators!
Us podria explicar tantes coses... Un altre dia... si sobrevisc. Ara intentaré descansar uns dies de les emocions de la conversió. I mentrestant, UNA BUTIFARRA PA BOSOTROS, CATALUFOS, ALA, KE OS DEN!!!!
HE TENIDO QUE ESCRIVIR KASI TODO ESTE ARTICULO EN CATALUFO PORQUE SI NO NO PASSA LA ZENSURA, TODO LO QUE SE PUVLICA EN INTERNÉS VA A LA LA CHENE DEL MAS I DEEL GORDINFLON, O QUE PENSAVAIS, I SE PENSARAN QUE EL TITULO I TAL VA DE IRONICO I IA ESTO DEL FINAL NO LLEGARAN POR QUE LEEN LAS PRIMERAS LINEAS I IA PASAN, NADIE SE ATREBE A CONTRADEZIRLES ADEMAS IO ASTA OI ERA DE CONFI MAXIMA JAJJJAJAAAA!!!!! ADELANTE, ESPANYOLES VALIENTES SALID DEL ARMARIO!!!!! I PERDONAR LAS FALTAS PERO ASTA AORA ME OBLIGAVAN A ESCRIVIR EN CATALUFO I AKI IA NADIE SAVE ESCRIVIR EN NUESTRA BONITA LENGUA I ADEMAS LOS TECLADOS NO TIENEN LA I GRIEGA NI LA ENYE NI... BUEN FINDE JAJJJJAAAAA!!!!!
dijous, 7 de maig del 2015
Troballes etimològiques (1): El metre i el metro
«Quan l’any 1791 es creà a França el sistema mètric decimal, es donà a la unitat bàsica el nom de metre, prenent el nom del mot grec métron que significa ‘mida, mesura’. Però des del segle XIII o abans, metro era en català una mesura que es feia servir per al vi, mot derivat igualment del grec métron, com la mesura estàndard del sistema actual. I així es parlava de «tants de metros de vi» com avui es diria «tants de litres». Aqueixa mesura fa segles que caigué en desuetud, i quan sortí la nova amb el mateix nom, quasi ningú sabia res de l’existència de l’antiga, que, amb tot, es troba perfectament documentada.
»Un mot grec semblant a métron és méter, en genitiu metrós, ‘mare’, germà del llatí máter, i en mots composts, en diversos idiomes –entre els quals el castellà, el francès, l’anglès i el nostre–, vengué a coincidir formalment amb metro. Em sembla que el més conegut de tots aquests composts és metròpoli, format amb pólis, ‘ciutat’. Pròpiament significa ‘ciutat mare’, i s’aplica a la ciutat principal d’un país o contrada i, en termes eclesiàstics, a aquella on hi ha una seu arxiepiscopal, és a dir, on resideix un arquebisbe, anomenat metropolità, que té sota la seva jurisdicció alguns bisbats.
»Quan dins els segles XIX i XX es construïren dins moltes de les principals ciutats del món els ferrocarrils subterranis que les travessaven en diverses direccions, començaren a dir-los ferrocarrils metropolitans, però com que aquest nom era massa llarg per usar-lo amb comoditat amb la freqüència que havien de fer-ho milions d’usuaris, aviat li digueren metropolità, i puix que encara no resultava pràctic aquest mot tan llarg, el reduïren a metro, i així segueix dient-se en moltes llengües.»
Fragment adaptat del capítol «El metre, el metro i la metròpoli», pres del llibre Prenint el demble a les paraules, d'Antoni Llull Martí (Edicions Documenta Balear, Palma, 2009, pàg. 127)