El mes de gener del 2009 vaig anar a la farmàcia A a comprar un medicament genèric que consumim a casa de manera regular i que em va costar, com sempre, 7,31 €. El mes de març del 2009 vaig anar a la farmàcia B i pel mateix medicament, de la mateixa casa comercial, em van demanar 6,34 €. Vaig mostrar la meva estranyesa alhora que la meva joia i el farmacèutic em va confirmar que aquell genèric s’havia rebaixat, que el preu marcat era 6,34 € des de començament d’any. El mes de maig vaig a la farmàcia A i demano el mateix medicament, de la mateixa casa comercial, i em cobren 7,31 €. Però com que alhora he comprat altres coses ni m’hi fixo. Ho recordo en arribar a casa i penso «que estrany!», però me n’oblido. El mes de juliol del 2009 torno a la farmàcia A, demano el mateix medicament, de la mateixa casa comercial, i em volen cobrar 7,31 €, però aquest cop recordo allò que m’havien dit feia mesos a la farmàcia B i ho dic a la farmacèutica, la qual va a la rebotiga, consulta una llista de preus actuals que em diu que tenen allà i torna al taulell dient que tinc raó, que aquella medecina «ara» val 6,34 €. Demana disculpes, diu que no sap què pot haver passat amb «la màquina» i que no és una cosa voluntària perquè a ella també l’afecta que no funcioni bé «la màquina», ja que igual com uns medicaments baixen de preu, altres s’apugen i ella «potser» els continua cobrant al preu antic. El mes de setembre del 2009 torno a la farmàcia A, demano el mateix medicament, de la mateixa casa comercial, i em volen cobrar 7,31 €. Enfadat, dic que ja és la tercera vegada que em fan el mateix, que el preu marcat no és el que diuen i que facin el favor de no prendre el número a la gent. La dependenta, una noia joveneta que no és la farmacèutica titular de l’establiment, fa primer un gest com de protesta, com d’honradesa profanada, assenyalant el preu que marca la capsa de la medecina (que és, efectivament, l’antic, o sigui, 7,31 €). Li dic que miri el preu actual. La noia se’n va a la rebotiga, sento que parla amb la titular de l’establiment –li conec la veu i ella coneix la meva i m’ha sentit, però no gosa treure el cap– i torna dient que tinc raó, que són 6,34 € i que disculpes. Li dic que això ja m’ho van dir l’altra vegada i que no pot ser que el client hagi d’exigir cada vegada que mirin els preus actuals. Me’n vaig de la farmàcia amb la medecina, però francament emprenyat.Hi ha coses que em costen d’entendre. Una farmacèutica –i encara més aquesta farmacèutica, tan tocada i posada, tan fina– és també carn de corrupció? Sóc l’únic que té problemes d’aquest tipus? Val més no fixar-se en eixa mena de coses? La gent «normal» paguen un euro més i es queden tan tranquils? I ara què haig de fer? No tornar-hi? Denunciar-les a la policia? Girar la cara cada cop que me les trobi pel carrer... que és cada dia?
Per començar, he explicat els fets al Col·legi de Farmacèutics. I ja m’han contestat, avui mateix. Diuen entre altres coses que «la Comissió de Deontologia durà a terme les comprovacions pertinents i, si és el cas, endegarà les actuacions pertinents per tal de solucionar la situació plantejada». Almenys són ràpids a l’hora d’escriure. I molt «pertinents». Veurem si també són eficaços.