Una nova paraula: gaviser

He descobert una nova paraula que diu alguna gent gran, almenys a Reus i la rodalia (no sé si enlloc més): gaviser. Naturalment, hi ha una metàtesi a partir de gasiver (metàtesi: inversió o canvi de posició de lletres o síl·labes d’un mot, com passa amb gavinet o radera, que en realitat són, com sabeu, ganivet i darrere), però el fet és que gasiver no és als diccionaris –ni gaviser, no cal dir-ho–: ni al Fabra, ni a l’Alcover-Moll, ni al Coromines, ni tan sols als diccionaris antics com el Labèrnia, ni per descomptat en cap diccionari modern (DIEC, Enciclopèdia, Salt, 62, etc.).

El significat és exactament el mateix que el de gasiu. Abans, gasiu es deia més aviat gasiva, també per al masculí (ets un gasiva): era, doncs, un adjectiu epicè. Després a la gent li devia semblar que el mot gasiva era poc adequat per als masculins i va crear gasiu. I en alguns racons de Catalunya hi ha gent que diu gasiver o gaviser –segurament per influència de gasiveria ‘acte propi d’una persona gasiva’– com a masculí de gasiva, en comptes de gasiu.

Un fet curiós és que a ningú, fins ara, se li ha acudit que un dels seus sinònims, garrepa, hagi de fer el masculí també diferenciat (seria garrep?; potser garreper?). Són coses que passen amb la llengua, sempre tan imprevisible.

Sigui com sigui, fa il·lusió trobar-les, i per això volia compartir la descoberta.