¿No us ha vingut mai al cap, quan heu sentit per dos mil tres-cents vuitanta-setena vegada aquest tòpic, alguna de les múltiples imatges de pel·lícules americanes de la segona guerra mundial, en què es veu com uns mariners netegen les cobertes dels vaixells amb fregadores com les actuals, amb el seu pal, la seva galleda i el seu escorredor?
Això és perquè Jalón no va ser el primer ni de bon tros. Hi ha dotzenes de patents prèvies. La primera que es coneix a l’estat espanyol és de l’any 1901, i la van enregistrar Henry A. Hayden i Hugo Friedrichs, de Nova York. La qual cosa vol dir que els americans l’havien enregistrat anys abans al seu país, i un temps més tard van pensar a registrar aquelles mateixes patents també a Europa.
Però és que entre aquell any i el 1950 hi ha unes quantes patents més amb millores diverses. I, encara l’any 1953 Julia Montousse Fargues i Julia Rodríguez-Maribona, totes dues d’Avilès (Astúries), inventen el sistema de pal de fregar amb fibres absorbents i escorredora de forma cònica truncada acoblada a la galleda, exactament igual que la que ha arribat fins avui.
L’invent del senyor Jalón no s’enregistra, com he dit, fins l’any 1957.
Ara bé, què va fer Jalón? Jalón va muntar una fàbrica de llavasòls i en va vendre vuitanta milions d’unitats al llarg de trenta anys. Això té molt de mèrit, sens dubte, però no diu res sobre la invenció. Resultat dels seus vuitanta milions de productes venuts? Ell és «l’inventor» oficial de l’estri, fins i tot per als jutges (espanyols) que un dia es van ficar a establir paternitats sobre el producte i van dictar justícia (fa quatre dies, com qui diu, l’any 2009; Hayden i Friedrichs ja feia anys que eren sota terra fent malves i les pobres Julias, si encara vivien, no en van voler saber res).
Per la justícia espanyola, Jalón va inventar el pal de fregar i els seus accessoris. Encara que no sigui veritat. I pobre de tu que diguis el contrari, et tractaran de desinformat i fins i tot et poden denunciar per contravenir la veritat oficial.
No he agafat aquestes dades de cap font ni feminista ni revolucionària ni antiespanyola ni militant de res. Les he tretes de les pàgines 78 i 104 del catàleg 200 años de patentes, publicat l’any 2011 per l’Oficina Española de Patentes y Marcas, del Ministerio de Industria, Turismo y Comercio del Gobierno de España.