«Diu la Follia: “Sense mi, no hi hauria reunió agradable ni comunitat duradora en aquesta vida. El poble no suportaria el príncep, el senyor als criats, la minyona a la senyora, el mestre als alumnes, l’amic als amics, la dona al marit, l’hostaler a l’hoste, el company al company, o sigui, cap ésser humà a cap ésser humà, si no alternessin l’engany amb l’afalagament i no fossin prou llestos com per transigir de tant en tant; en definitiva, si no estigués tot amanit amb un toc de beneitura.”»
Erasme de Rotterdam, Μωρίας Εγκώμιον - Stultitiae Laus, 1509