Però sobtadament li apareix al davant un albelló i ell es llança dins amb forts batecs de cor i l’alè a punt de trencar.
El gat es queda fora bastant enrabiat, fins que pensa una estona i comença a bordar, dient allò de guc, guc, guc, bub, bub, bub.
El ratolí es diu: “Tan valent que era i ara que ha vingut el gos se n’ha anat. Ja puc eixir.”
Tan aviat ix el ratolí, el gat, que l’esperava, l’agafa i se’l menja.
En acabar, el gat, satisfet, es llepa els llavis, s’acarona la panxa i diu molt satisfet:
–Diran el que vulguen, però no hi ha res com saber idiomes.