Com que aquests anys, des que vaig publicar l’article anterior sobre el tema, hi ha hagut corresponsals que me n’han fet reflexions, i com que jo també hi he anat rumiant, he arribat a una proposta intermèdia: ni mai apòstrof ni sempre apòstrof.És massa complicat? Oi tant. Però m'encanta fer teories de franc i inútils, xalo d’allò més. (Sort que no em dedico a prescriure solucions ortotipogràfiques, seria terrible, una taxa de suïcidis bestial.)
La meva proposta la dividiré en dos capítols:
1. Apòstrof davant cometes
2. Apòstrof davant lletra cursiva
* * *
1. Apòstrof davant cometes
(1) No hi posaria apòstrof si l’article determinat o la preposició de van seguits de mots fluixos (conjuncions, pronoms, articles, sigles) introduïts per cometes. Per tant:
- No us podeu queixar del «a l’atac!», us havíem avisat (i no: No us podeu queixar de l’«a l’atac!», us havíem avisat);
- És penós allò de «i tu més!» amb què s’excusen alguns (i no: És penós allò d’«i tu més!» amb què s’excusen alguns);
- No anunciïs el «ens n’anem» [o ens en anem] fins que no sigui realment l’hora (i no: No anunciïs l’«ens en anem» fins que no sigui realment l’hora);
- El País li va dedicar una bona doble pàgina, titulada “Desmuntant la mentida de «els Cantó»”, en què els tòpics populistes repetits per l’actor eren rebatuts a cop de dada (i no: El País li va dedicar una bona doble pàgina, titulada “Desmuntant la mentida d’«els Cantó»”, en què els tòpics populistes repetits per l’actor eren rebatuts a cop de dada [és així com va publicar-ho Ara, 27 febrer 2013]);
- Superant el «NCIS» original (i no: Superant l’«NCIS» original [és així com es va publicar a la revista TVMania, 9 març 2013]);
- Vivim al país del «amb IVA o sense IVA?» (tal com es va publicar, per mi encertadament [va ser casual?], a La Vanguardia, 23 febrer 2013; i no: Vivim al país de l’«amb IVA o sense IVA?»);
- Les tecnològiques neguen que la NSA tingui accés directe als seus servidors (i no: Les tecnològiques neguen que l’NSA tingui accés directe als seus servidors [així es va publicar a La Vanguardia 9 juny 2013]).
(2) Faria opcional l’apòstrof si l’article determinat o la preposició de van seguits de mots forts (verbs, substantius, pronoms forts, adjectius, adverbis) entre cometes*:
- Allò d’«acabar com el rosari de l’aurora» ve del temps de les escaramusses anticlericals (però també: Allò de «acabar com el rosari de l’aurora» ve del temps de les escaramusses anticlericals);
- Al diari hi ha una foto de l’«amiga» de Berlusconi (però també: Al diari hi ha una foto de la «amiga» de Berlusconi);
- Fa quaranta anys el mateix Tarancón deia que Franco era l’«enviat» de Déu (però també: Fa quaranta anys el mateix Tarancón deia que Franco era el «enviat» de Déu);
- No em vinguis amb l’«eventualment», digues sí o no (però també: No em vinguis amb el «eventualment», digues sí o no);
- El partit ara al govern d’Espanya muntava les taules de l’«écheme una firmita contra Cataluña» [La Vanguardia, 3 gener 2013] (però també: El partit ara al govern d’Espanya muntava les taules del «écheme una firmita contra Cataluña»).
* L’opció de l’apòstrof seria només per a quan les cometes fossin baixes (o es poguessin canviar a baixes), no pas si les cometes (simples o dobles) són altes i no es poden convertir en baixes per algun motiu. Cal evitar com sigui el mal efecte i la confusió que causen –des del meu punt de vista subjectiu, és clar– dos o tres aparents apòstrofs o cometes seguits. Per tant, si les cometes són altes:
- Allò de “acabar com el rosari de l’aurora” ve del temps de les escaramusses anticlericals (i mai: Allò d’“acabar com el rosari de l’aurora” ve del temps de les escaramusses anticlericals);
- Al diari hi ha una foto de la “amiga” de Berlusconi (i mai: Al diari hi ha una foto de l’“amiga” de Berlusconi);
- Fa quaranta anys el mateix Tarancón deia que Franco era el “enviat” de Déu (i mai: Fa quaranta anys Tarancón deia que Franco era l’“enviat” de Déu);
- No em vinguis amb el “eventualment”, digues sí o no (i mai: No em vinguis amb l’“eventualment”, digues sí o no);
- El partit ara al govern d’Espanya muntava les taules del “écheme una firmita contra Cataluña” (i mai: El partit ara al govern d’Espanya muntava les taules de l’“écheme una firmita contra Cataluña” [La Vanguardia, 3 gener 2013]);
- Molts culers critiquen el càntic de “a segona, oé”, però sempre acaba sonant (i mai: Molts culers critiquen el càntic d’“a segona, oé”, però sempre acaba sonant [article de Sergi Pàmies, La Vanguardia 7 gener 2013]; aquí a més a més s’afegeix la raó que donàvem al n. 1, que la citació comença per un mot fluix);
- Del “A por ellos” al “Sí se puede” (i mai: De l’“A por ellos” al “Sí se puede” [titular d’un article de Iu Forn, 27 maig 2013]);
- Com que els diaris, als titulars, no solen posar-hi cursives solen recórrer a la ‘argúcia’ de les cometes simples (i mai: Com que els diaris, als titulars, no solen posar-hi cursives solen recórrer a l’‘argúcia’ de les cometes simples).
(3) No s’hi hauria de posar apòstrof tampoc si, en alguns dels casos anteriors, entre les cometes i el mot fort hi ha algun altre signe de puntuació com l’admiració o l’interrogant:
- Marxem, que de crits de «¡idiota!» ja n’hem sentit prou (i no: Marxem, que de crits d’«¡idiota!» ja n’hem sentit prou);
- Si em tornes a parlar sobre la ¿«honorabilitat» del rei, deies, oi?, no et penso escoltar (i no: Si em tornes a parlar sobre l’¿«honorabilitat» del rei, deies, oi?, no et penso escoltar) [aquest exemple no sé si és prou bo, però ara no se me n’acut cap de més adequat].
De tota manera, la raó principal d’aquestes prevencions meves, ja ho vaig dir a l’article del 2006, no és només l’estètica, sinó el fet que em sembla que, no sempre, però sovint, fem una pausa clara en llegir les cometes, especialment quan la lectura és en veu alta. I aquesta mateixa raó és la que em fa pensar que potser davant la cursiva s’hauria de fer una cosa similar, que resumidament és: si no fem l’apòstrof en molts d’aquests casos, per què l’hauríem d'escriure?
Continua.
(I específicament sobre apòstrof + cometes, continua aquí.)