Aquests dies passats que força gent seguia les informacions sobre l’elecció com a papa de Roma de Francesco, un amic que llegeix premsa italiana suposo que més que jo ha trobat aquesta fotografia d’un periodista especialitzat en informació religiosa que treballa a L’Espresso, diari que forma part del grup multimèdia al qual pertanyen, per exemple, La Repubblica, Deejay TV i uns quants mitjans més.
I re, que m’ha fet gràcia conèixer aquest periodista i per això en reprodueixo la foto. Es diu Sandro Magister, però el nom és el que menys importa en aquest cas.
Hi ha gent a qui també sorprèn, quan el troben per carrer, Antoni Dalmau i Ribalta, l’actual director de la Revista d’Igualada i president del Teatre Lliure, exvicepresident del Parlament, expresident de la Diputació de Barcelona, escriptor de diverses noveŀles i assajos, etc. Però en aquest cas tampoc importa ni les moltes coses que fa ni tot el que ha fet fins ara, que és tant.
Ho he dit malament. La immensa majoria de la gent que coneix Antoni Dalmau fan la comparació a l’inrevés. Es demanen: renoi, ara s’ha tret el bigoti?
Sé que aquest article no s’entén. És una mena de joc: només els que l’entenen saben per què l’entenen.
(La primera fotografia està presa de L’Espresso; la segona, del web del mateix Antoni Dalmau)