dijous, 14 de març del 2013

Francesco

M’agrada:
- Que es faci dir Francesco, amb tot el que això significa (il poverello d’Assisi).
- Que sigui sud-americà, on hi ha el 40% o més dels catòlics del món.
- Que sigui jesuïta (és com una mena de reparació simbòlica pels greuges que han patit, també provinents de l’autoritat eclesiàstica, els membres de la Companyia durant segles).
- Que no saludés com un artista de l’espectacle sinó que es quedés allà palplantat al balcó com si no sabés què fer.
- Que sembli bona gent.
I, sobretot:
- que demanés al poble benedicció i pregàries abans de donar ell la benedicció de papa.
No m’agrada:
- que sigui tan gran, no estigui –sembla– prou bé de salut i potser no tingui temps per fer tot el que podria/caldria fer.

(La imatge de sant Francesc d’Assís l’he presa de la pàgina dedicada al Tercer Orde Franciscà dins el web Franciscanum.it; l’article ha estat editat en data posterior a la que apareix en l’encapçalament)