«La impressió que molts tenim és que, com sempre, la universitat s’ho talla i s’ho cus, caient un cop i un altre en el seu vici preferit, que és l’endogàmia. La mateixa endogàmia que rau en un sistema d’oposicions que durant anys ha apartat individus brillants i ha acollit molts mediocres carreristes [...] “tot queda en família”.»
