El català en temps del Franco
Sovint se sent a dir que en temps del Franco («Caudillo de España por la Gracia de Dios», 1936-1975, a Catalunya a partir del 1938-39), sí, estàvem ben fotuts en molts terrenys, però no tant en el de la llengua. L’any 1975 la inflació era del 15% –i va arribar fins al 26,39%!–, continuava en força àmbits l’autarquia comercial, es mantenien molts controls econòmics i de circulació, la corrupció era encara més brutal que ara, només a Catalunya hi havia dotzenes de presos polítics, la pobresa rural era endèmica i únicament s’hi feien pegats, eren recurrents les sentències de mort i de cadena perpètua, hi havia innombrables prohibicions, estava vigent la censura (prèvia en molts casos) de la premsa i dels llibres, les ràdios privades havien de connectar amb «el parte» de RNE si volien donar notícies (i si no volien també), només hi havia un canal de televisió...
Però, com deia, alguns afirmen coses tan inversemblants –ateses les circumstàncies– com que gairebé tothom parlava en català i que aquell català que es parlava era un bon català. Com si els trenta-sis o trenta-set anys d’aquell règim nefast per a Catalunya haguessin sigut tan tous en la qüestió lingüística que en realitat ni tan sols es podrien considerar dictadura. No ho diuen així, però sembla que ho diguin!
Se solen fer aquesta mena de manifestacions per comparació amb l’empobriment del català d’avui.
Doncs a mi sempre m’ha semblat molt fora d’osques la percepció tan bona sobre el català del temps del Franco. Algú podrà dir que jo era encara massa jovenet per poder valorar-ho –Franco es va morir quan jo tenia disset anys–, i que el meu entorn escolar dels anys setanta no havia sigut precisament gaire catalanista, com sí que ho havia sigut, amb reserves, el dels anys seixanta –curiosa evolució–, però l’entorn familiar era ben català i el del barri ho podria ser si fos veritat allò que diuen: que es parlava més català llavors que ara, també al carrer i als comerços, i que es parlava més bon català.
Bé, doncs cinquanta anys després he pogut comprovar-ho. Que no. Que no és com diuen. Com ho he comprovat? Rellegint els articles que publicava cada setmana Jeroni Girona (pseudònim d’Àlvar Maduell) a la Hoja del Lunes de Barcelona entre els anys 1977 i 1980. Els he pogut rescatar gràcies al volum Recatalar, publicat el 2007 en el que sembla un recull editat pel mateix autor. Me l’han regalat ara, no en coneixia l’existència. I, si mai vaig llegir algun d’aquests articles a la Hoja del Lunes, no me’n recordava gens, tot i que el nom de Jeroni Girona no se’m fa estrany.
En aquells articles, Girona (o sigui, Maduell) denunciava com es deien moltes coses en el català barceloní de l’època (recordem-ho: 1977-1980) i explicava amb força vehemència –senyal que trobava necessari recalcar-ho– com s’havien de dir aquelles coses en català normalitzat. Per tant, concloc que aquells articles retraten bastant la manera de parlar d’una majoria (?) de catalanoparlants de l’àmbit metropolità. Dic «majoria» perquè ell parla d’una «massiva claudicació» a Barcelona i rodalia, una rodalia força generosa, tot i que segur que hi havia àrees i àmbits que se salvaven més que altres del desastre, fins i tot dins de Barcelona mateix. Maduell es referia no sols a la copiosa terminologia castellana incorporada al català –adopció que en alguns casos seria definitiva i normalitzada–, sinó també a sintaxi i a fonètica: construccions castellanes omnipresents, oblit sistemàtic dels pronoms (sobretot en i hi), omissió de les apostrofacions orals, possessius reiteratius, règim dels verbs i ús de preposicions a la manera castellana, pronúncia espanyola de moltes paraules i lletres –fins i tot de noms i cognoms!–, en fi, de tot.
Nosaltres (a casa meva) encara vam estar de sort, perquè teníem uns oncles i uns cosins molt conscienciats amb la puresa de l’idioma, que a més a més tenien bons contactes amb àmbits menys enllardats per la castellanització; això ens va salvar de la catàstrofe absoluta. I, de base, vam rebre una llengua molt ben travada, com ja vaig explicar, només contaminada, això sí, i força, en l’àmbit lèxic. Encara recordo una cosina que es reia de mi perquè havia arribat tard a una cita familiar dient que havia tingut un «percanse». Jo devia ser força llepat –més que ara i tot– i aquesta paraula la devia treure d’alguna de les novel·letes de Los Tres Investigadores de Robert Arthur, que llegia amb fruïció. Ella se n’ha recordat tota la vida, afectuosament, per a torbació meva.
La pregunta és: de debò que estàvem, en aquest aspecte concret (el de la llengua), més bé llavors que ara?
Ho dubto molt.
Encara que limitar la descripció d’aquell català a l’àmbit lèxic sigui ajustar molt el focus, reprodueixo aquí només la llista dels castellanismes del lèxic comú, denunciats per Maduell en els seus articles. No crec que aquesta relació sigui exhaustiva, i ja d’entrada deixem de banda els noms propis, topònims i antropònims. Jo he afegit algunes paraules, poques, que m’han anat passant pel cap a mesura que feia la llista.
(Repasso aquesta relació i he de reconèixer que, pel que recordo del lèxic de casa i del meu entorn, l’encert és de prop d’un 90%. Perquè sí, per vergonya nostra, a casa en dèiem «bucadillu».)
Castellanismes documentats del català de Barcelona i rodalia, decenni del 1970:*
*Escric J majúscula quan vull marcar que la J es pronunciava amb fonètica castellana. Naturalment, la catalanització o anostrament d’aquest vocabulari intrús consistia a pronunciar quasi totes les O àtones com a U i quasi totes les E àtones com a neutres (ə): per exemple, dèiem rəcadu, però piJo. Les que no es feien així denotaven que hi havia una consciència clara de barbarisme i que confessaves sincerament que no sabies com s’havien de dir en català.
A
a raJatabla
acidès
aconteixement
acortar
afrenta
ahorros
aJedrés
aJillo
al tanto
alfombra
algo
almeJa
alquiler
ama de casa
ametralladora
ancla
anàlisis (el)
anteoJos
aparato
apellido
apretar
arraigar
arroJar o roJar
artícul
assafata
assera
asseo
assunto
assustar
aterrissar
atun
B
babosa
balasso
bandeJa
barco
barquet
bassura
batacasso
berberetxos
bocadillo
boligrafo
bolsa (de valors)
bolso
bombilla
boniato
boquerons
borde
botones
bòveda
bueno
bulto
bursàtil
busson
C
callos
cambi
camilla
camionasso
candau
canyeria
capullo
caraJillo
carga
cargar
carinyo
carpetasso
carretilla
casco
casi
catxondo
caudal (d’un riu)
caure’s
ceda el paso
cercanies
chàndal
chipirons
chufa
cirrosis
colmado
coltxoneta
còmodo
composar (música)
con (amb)
conceJal
conta (la [numèric])
contabilitat
copa (d’un arbre)
corseteria
corte
corteses (de porc)
cosetxadora
costum (la)
crisis (la)
cubito
cubo
cuidado
cuna
cunya
cutre
cutxaron
D
dato
de cop i porrasso
de pe a pa
de que
delanter
demés (els/les)
dent (el)
derribo
des de luego
desaigüe, desagüe
desaloJo
descuartissar
desmadrar-se
desmadre
desparpaJo
despegar
despeJar/despeJat
desquiciar/desquiciat
desvio
diga?
disco
disfrutar
donar el sol
dotzau
dubta (la)
E
empenyar
en gran
en quant a
encomenar
encontronasso
enfrentament
enfrentar-se
enfrente
enseguida
enterar-se
entresuelo
enxufe
escape
espinilla
espuma
espumadera
estar de por
esterilla
explayar
explanada
expoli
extendre
extranjer
extranyar
F
fiambre
fletxasso
frenasso
fogonasso
fregona
frent (la)
fressa (fruita)
fressó
fulla (de paper)
fútbol
G
gasto
gordo
gorro
granuJa
gratacels (el) (i rascacels)
H
hi ha que
honradés
horma
huelga
I
ida i vuelta
inglés
J
Jabalí
Jalar
Jefasso
Jefe
Jerés
JiJona
Joder
jusgat
L
laguna
làmpara
lavadora
lavanderia
leJía
letxeria
liar, liat, liar-la
limpiacristales
lis (pronom)
llegum (la)
llenasso
lo que
lograr
luJo
lutxar
M
maJo
mameluc(o) (pijama infant)
mando (a distància)
manguera
màrmol
marxar-se
mediar
membret
membrillo
mermelada
metro (mesura)
metxero
minipímer
missil
molar
montacargues
montícul
morcilla
mostrador
motxo
muleta
murcièlag
N
neurosis
ninguna
níspero
no vegis
nombrar
O
obrebotelles
octavilla
oeste
oJalà
oJo
onzau
òrgan (orgue)
P
paiasso
paJarita
palosanto
panaderia
pantorrilla
pantufla
panyals
papeleria
parabrises
paraigües (el)
paràlisis
parrilla
parrillada
passillo
pastel (dolç)
pastelejar
pasteleria
patada
patinasso
pato
pavo
pedalejar (Fabra!)
pedido
pegatina
peluqueria
pepinillo
pepino
per suposat
permanèixer
pescaderia
pestillo
pico
piJama
piJo
pilotasso
pinxasso
pitar
pitillo
pito
plaç/plasso
plano
plàtano
pluma
plumasso
polvo
porcentatge
poste
precisar/precís (obligació, necessitat)
prèstam
pues
puesto
pulveritzador
Q
quesito
quint
quinto
R
rapidès
raJar
rana
raro
rato
recado
recaudació
recaudar
recent fet
recibo
red
reembolso
reflexar
reJilla (drap)
remanent
remolque
renta (renda)
rentable (rendible)
rentista
reptil
respaldo
rotulador
S
sablasso
sacacortxos
sacar
sable
salmonet
saltamontes
sangria
saque
seguro
sello
senzillès
sèptim
seqüestrar
seqüestro
sessos
sext
siesta
silló
solomillo
sombra
suelto
susto
T
tabaco
taladro
tallo (tija)
tamany
tarta
tartaleta
telefonejar
telèfono
tenir que
termòmetro
testic (testimoni)
testícul
textil
tio
tirants
tisis
tonto
topetasso
topo
tortícolis
tossineria
tossino
tossudès
traje
trancasso
tranquillo
tuberculosis
tubo
V
vado
vaJilla
vale
vaquero
vehícul
venta
vivenda
vistasso
volta (canvi)
X
ximenea
xispa
xispasso
xupet
xupito
Y
yema