Copio a la destapada, a cartes vistes, l’article «El mapa de les pilotilles», de Magí Camps, cap d’edició lingüística de
La Vanguardia. Jo ja volia fer la ressenya de l’atles des de fa temps, i ara trobo que l’amic Camps m’ha fet la faena, amb molta més gràcia que la que hauria tingut jo si hagués reeixit a fer-la abans que ell. O sigui, plagio descaradament el seu article.
«Les mandonguilles tenen en català noms diversos, segons de quina banda se sigui. Així, a les Balears en diuen
pilotes o
pilotilles, al Rosselló són
boles de picolat i a la resta són
mandonguilles, amb alguna incursió de
pilotes i
pilotilles a Alacant [supose que Camps vol dir “la província”, cosa que als d’Elx i la rodalia no crec que agrade molt], al Segrià, a les Terres de l’Ebre... [Afegeixo que per la plana de Vic també he sentit
pilotilles.]
»Així ho explica el
Petit atles lingüístic del domini català (IEC) damunt el mapa 240 del volum II. Les pessigolles, tanmateix, segueixen el mapa polític: a Catalunya són
pessigolles, amb unes
cossigolles al Pallars, talment com a Mallorca; a la Franja,
còssigues i
cossegues; a Castelló,
cossinogues; a València,
cosquerelles, i a Alacant [tornem-hi],
cosconelles (mapa 69, volum I).
»Fa 46 anys, el 1964, va començar un projecte ambiciós i de resultats de gran interès: l’
Atles lingüístic del domini català. Amb 2.450 preguntes formulades en 190 poblacions catalanoparlants, incloent-hi l’Alguer, Joan Veny i Lídia Pons han anat dibuixant la distribució territorial de lèxic i fonètica sobre termes del cos humà, la casa, la fruita i la verdura, els animals domèstics... És a dir, vocables que siguin presents d’una forma viva a tot arreu, de manera que la comparació sigui verídica. El treball, que gairebé ha arribat a l’equador, ocuparà nou volums de dimensions respectables. El 2008 es va publicar el quart.
»Al costat d’aquesta obra acadèmica, el doctor Veny va publicant, a més a més, una versió resumida, el
Petit atles..., de tipus didàctic. De moment, d’un total de nou llibres com a l’obra mare, se n’han publicat dos. El color sobre el territori ofereix una visió ràpida i nítida de la distribució de les veus. En el cas de
mirall / espill, per exemple, la ratlla entre català oriental i occidental és ben palesa. Una cosa semblant passa amb
agafar / agarrar, amb un
pillar a les comarques de la Franja. En canvi,
agulla / agulla d’estendre / pinça / gafa té una distribució variada. I les formals
tisores queden en minoria clara davant el domini abassegador de les
estisores.
»Les característiques geopolítiques de la Catalunya del Nord ofereixen resultats singulars:
piquessa (destral),
jupa (faldilla),
calçons (calçotets),
tricot (samarreta),
buata (capsa),
penjants (arracades)... que podrien parèixer influència del francès, però que segons confirma Veny tres quartes parts són occitanismes.
»L’atles fa de bon consultar i potser la seva millor aportació és que ajuda a rompre aquella presumpció d’autenticitat lingüística que, sense cap vergonya, alguns territoris s’atribueixen per damunt d’altres.»
(Magí Camps,
La Vanguardia 11 gener 2010)