Fotografies de fars (13): Artrutx, Menorca, Illes Balears

Far d'Artrutx, Menorca (foto: RM)

M’han enviat un parell de fotos del far d’Artrutx. En una hi surt gent, de manera que no us la poso perquè em sembla que no els agradaria. L’altra és aquesta.

El far d’Artrutx s’aixeca en una de les puntes del sud-oest de Menorca més pròximes a l’extrem nord-est de Mallorca. O sigui, fa de muntant nord de la porta de pas entre les dues grans illes Gimnèsiques.

Una porta generosa, ja ho veieu, de gairebé trenta-cinc quilòmetres d’ample. De vegades ens mirem les Balears i les Pitiüses com una agrupació petiteta i acostada, allà a llevant, i no ens adonem que les distàncies entre les illes són molt respectables. Una dada: entre Mallorca, que és la del mig, i Eivissa, la més gran de les Pitiüses, hi ha setanta-cinc quilòmetres de mar, els mateixos que hi ha entre Eivissa i la costa valenciana. O sigui, poca broma, amb «les Illes».

Fotografies de fars (12): Barcelona, Catalunya (i 2)

Ve d’aquí.

Hi ha i hi ha hagut més fars a Barcelona. I alguns tenen molta història. Repasso els que conec:

1. Far del Moll (actual Torre del Rellotge): 1772-1860?, a la banda est del Port Vell, actual Moll de Pescadors de la Barceloneta. Quan es va prolongar el Moll Nou, a la segona meitat del s. XIX, a l’extrem s’hi va haver d’instaŀlar un fanal, a manera de balisa, perquè el far del qual parlem havia quedat en una zona ja interior del port, i de fet aviat es va deixar d’utilitzar. Però l’any 1904, com que se n’havia conservat l’estructura i estava en bones condicions, es converteix en rellotge.

Si es prolonguessin pel sud i per l’oest l’avinguda Meridiana i la del Paraŀlel, respectivament, convergirien justament en aquest punt. No se sap si Ildefons Cerdà es va fixar o no en el detall; el fet cert és que el projecte Cerdà incorporava el projecte Rafo, per a un nou port encara no construït però que en bona part respectava els molls i dics existents i que, per tant, podria conservar l’antic far, tot i que just aleshores hagués quedat fora d’ús.

Pla Cerdà, amb la localització del far del Moll.

Aquí he reunit unes quantes fotos del far del Moll i la posterior Torre del Rellotge, sempre a la mateixa localització:

Il·lustració sobre el setge de 1714.

Il·lustració, potser, de la Guerra del Francès (?). (Ho haig d’investigar més.) Si fos així, el far ja seria l’actual Torre del Rellotge. Procedeix de Barcelona Rutas. 

 

Una vista del far de l'any 1880. La imatge és del fotògraf M. Esplugas.

 

Amb la primera gran ampliació del port del final del s. XIX, amb motiu de l’Exposició Universal del 1888, el far queda ja en zona interior (encerclat en negre). Il·lustració de Quina La Fem, adaptada.

Des de la posada en marxa del far del Llobregat fins que el far es convertí en Torre del Rellotge, l'edificació es va anomenar popularment "Fanal del Port", com testimonia aquesta postal (foto: Fons Fotogràfic Popular Barceloneta, sense data)

Fotografia (o gravat) de començament del s. XX. Encara no s'hi ha instal·lat el rellotge. Segons la data que dóna Barcelona Rutas, la imatge és del 1906, però ha de ser anterior, perquè l'any 1904 és quan es transforma la torre.

Torre del Rellotge, al Moll de Pescadors. Data desconeguda, procedència incerta.

La Torre del Rellotge, tal com és avui. Data desconeguda (1962?). Procedent de Barcelona Rutas.

2. Far del Llobregat: 1852-actualitat, a la desembocadura antiga del Llobregat (orienta els vaixells que vénen del sud i de l’est). Va substituir, de fet, el far 1 com a far principal de Barcelona, per les raons dites. El pla focal està a 32 m d’altitud, la llum abasta unes 50 milles marines (uns 92,5 km) i està conjugat amb el far de Maó. Llampegueja cada 5’’.

Foto procedent de Trons a Remolar. Data desconeguda.

El far, quan estava a tocar del mar. La foto és de J.M. Có de Triola, del 17 de maig del 1952, i es conserva a arxiu del Centre Excursionista de Catalunya. Procedent del blog L’Hospitalet de Llobregat.

Fotografia de la revista Drassana. Data desconeguda.

3. Far i torre de pràctics del Moll de Contradic (el moll paral·lel, al sud, del Moll de Ponent): 1912-193?, al contradic de la primera (primera del s. XIX-XX) ampliació del port, que seguia l’esmentat projecte Rafo; el far només era per al servei durant el temps que van durar les obres (per assenyalar el nou tancament, per allotjar la torre de pràctics i per a ús dels treballadors).

Fotografia procedent de Barcelofília. Data desconeguda.

4. Far de Montjuïc: 1906-actualitat (l’edifici actual és del 1922), un far que estava previst que substituís el far del Llobregat, però finalment no s’hi va trobar una ubicació prou adequada i es van deixar tots dos). Està situat a 108 metres d’altura i la potència lumínica abasta 26 milles nàutiques (cap a 48 km). Fa un llampegueig doble cada 15’’.

Fotografia de Turisme de Barcelona.

Fotografia de la revista Drassana. L’afegeixo a l’anterior perquè es vegi bé la dificultat del terreny.

5. Far i torre de pràctics de l’Escullera (“Rompeolas”): 1926-1968, al final de l’escullera de la nova ampliació (per assenyalar la nova entrada del port). Més informació i fotos a l’article precedent.


6. Fars bessons: 2015-actualitat, a les bocanes nord i sud d’entrada al port actual (permeten distingir amb claredat les bocanes dels centenars de balises i altres llums del port). Acabats d’instal·lar. Fan 14 m d’altura, la llanterna té 2,2 m de diàmetre i emeten una llum de 80.000 candeles, visible des de més de 10 milles nàutiques (uns 18 km). El de la bocana sud emet una pulsació cada pocs segons i el de la nord n’emet dues, perquè les puguin distingir els vaixells. De dia s’identifiquen també per les franges verdes en espiral (nord) o horitzontals (sud). Funcionen amb alimentació solar.

Fotografies: Port de Barcelona i BTV Notícies.

* * *

Al mapa que segueix teniu la localització de tots els fars esmentats. Elaboració pròpia a partir d’un plànol de Port de Barcelona (feu-hi un clic per veure’l més gran).

Fotografies de fars (11): Barcelona, Catalunya (1)

Far de l'Escullera, al fons. Fotografia feta segurament des del Moll de Contradic, 5 agost 1934. Arxiu Pérez de Rozas

Repassant l’Arxiu Pérez de Rozas, posat parcialment a l’abast del públic des de fa pocs dies –no sé fins quan serà operatiu l’enllaç–, vaig topar amb aquesta preciosa fotografia de l’antic far i torre de pràctics de l’Escullera (1926-1968), que en temps de Franco es va anomenar “Rompeolas”. De dia era un lloc familiar, ple de pescadors a la banda est (banda de mar) i de muscleres de fusta i cordes a la banda interior. Molta gent arrencava també directament els musclos joves que s’aferraven a les roques artificials de l’escullera. No sé si està bé o malament, però jo mateix ho havia fet.

A la nit, el “Rompeolas” tenia mala fama: s’hi feien coses lletges, deien.

Quan es va deixar d’usar com a torre de pràctics, que va ser molt poc després de la construcció del far, a la part baixa s’hi va instaŀlar un restaurantet, anomenat Mar i Cel abans de la Guerra i Porta Coeli* després. L’escullera es va fer popular a partir del 1943, amb la posada en marxa de l’esmentat Porta Coeli i la construcció progressiva del moll adossat, i sobretot a partir del 1959, que s’hi va poder anar amb cotxe (fins als 50, només s’hi podia accedir a peu o amb les golondrines del port, que van mantenir sempre un dels seus recorreguts fins allà). El Porta Coeli hi va romandre fins al 2000, amb un edifici nou a partir de l’any 1970, un cop enderrocat el far.

* Sobre el Porta Coeli s'ha publicat després això.

Hi ha altres fotografies sobre aquest far, que ens l’acosten més i que també ens donen una idea del que era allò per a tanta gent en la segona fase del franquisme (anys seixanta i setanta): un lloc d’excursió al costat de Barcelona, obert plenament al mar. Les dues primeres fotografies són, segurament, d’abans de la guerra.

Postal des del mateix indret. Data desconeguda.

Fotografia presa potser des de l'actual Moll de l'Oest. Data i autor desconeguts.

Vista aèria d'Adolfo Zerkowitz, 1964, via Barcelofilia

El passeig de l'Escullera vist des del far, un dia de l'any 1964. Fotografia presa de la revista Drassana, n. 18

Però hi ha uns quants fars més, a Barcelona.

Continua.

Fotografies de fars (10): Porto, Portugal

Aquestes dues fotografies són d’un far relativament proper a l’anterior, de la ciutat de Porto, però tenen una altra procedència, aquestes me les va enviar la Jordina Puñet. I la Jordina també ha tingut la paciència d’esperar-se sense fer reclamacions fins que les fotografies, a la fi, s’han publicat. Ni me’n recordo, de quan me les va enviar, però fa un munt de temps.

Esclar, això és com Pere i el llop, i mai més ben dit. Demanes fotografies a la gent, te les envien però no les publiques, i llavors a la pròxima crida et farà cas ton besoncle.

Fotografies de fars (9): Ponta da Ferraria, São Miguel, Açores

Aquesta fotografia del far de Ponta da Ferraria, a l’oest de l’illa de São Miguel, a les Açores, és de MSS-1, que em deia: «És el lloc més a prop del paradís que he estat mai. T’encantarien els paisatges! Jo no he vist mai res igual.»

No us equivoqueu, encara que s’hi assembla molt –la foto està feta des del mateix lloc–, no és la de la Viquipèdia.

El que té d’interessant també aquest far, a part del paisatge, és el volum de la construcció. Són molts metres quadrats d’habitatge! Per això em va cridar l’atenció i per això vaig guardar la foto per publicar-la. Fins ara.

Fotografies de fars (8): Chicago, Illinois, EUA

Aquí teniu unes quantes fotos que tenia pendents de publicar, d’aquest far de Chicago. Dic “d’aquest far de Chicago” i no “del far de Chicago” perquè no he aconseguit esbrinar si a la costa de Chicago hi ha més fars. No m’estranyaria gens que n’hi hagués algun més. Allò és molt gran.

Les fotos són totes de MSS-2, que me les va enviar tan gentilment fa mil anys i ha tingut paciència. Tanta paciència que ni tan sols m’ha reclamat: “Eh!, què passa amb les meves fotos?” Hi ha gent bona pel món.

Com altra gent que també m’ha anat enviant fotos els últims anys i jo els he fet el mateix cas que a MSS-2. Espero publicar-les els dies o les setmanes vinents, ara que m’hi puc dedicar una mica –i sobretot ara que les he trobades, que les tenia mig perdudes en una carpeta d’aquelles que hi diu “pendent” i que allà es queda, pobreta.

Fotografies de fars (7): Convento de S. Francisco, Colonia, Uruguai

Far del Convento de San Francisco (foto: MC)

Aquesta foto que he rebut fa uns dies, juntament amb les que reprodueixo més avall, és d’un altre continent. Fins ara no m’havia arribat cap imatge de tan lluny.

El convent de San Francisco Javier, on està ubicat aquest far construït el segle XIX amb maó i pedra, forma part de Colonia de Sacramento –també coneguda simplement com Colonia–, que conserva un conjunt de ruïnes d’edificacions construïdes els segles XVII-XVIII, un dels complexos més antics aixecats pels conqueridors portuguesos i espanyols quan van prendre possessió d’aquells territoris.

Després d’anys i anys (segles) de baralles entre les dues potències colonitzadores –un episodi paraŀlel al d’aquesta història està magníficament explicat a la peŀlícula La missió (1986), de Roland Joffé, amb Jeremy Irons i Robert de Niro de protagonistes–, finalment aquest territori formà part de l’actual República Oriental de l’Uruguai, és a dir, de l’Uruguai.*

* Informació bàsica extreta de la Viquipèdia; la referència a la peŀlícula La missió és de collita pròpia.

El far, com es pot veure a la foto reproduïda més amunt, està aixecat damunt mateix de les ruïnes del convent.

Per fer-se càrrec de les dimensions que tenia la colònia n’hi ha prou de fer un cop d’ull al mapa del cartell explicatiu que reprodueixo tot seguit. El punt groc és el lloc on s’aixeca el far:

Mapa de Colonia de Sacramento (foto: MC)

Finalment, el far des d’una altra perspectiva:

Far del Convento de San Francisco (foto: MC)

Fotografies de fars (6): La Banya, Tarragona, Catalunya

La Mar Pascual m’envia una altra fotografia seva, aquesta d’un far que hi ha al port de Tarragona però que prové de la punta de la Banya, al port dels Alfacs, bastants quilòmetres més al sud. Manté, però, el nom de Far de la Banya. Com va arribar fins a Tarragona és una llarga història.

La foto, sigui com sigui, és espectacular. Gràcies, Mar!

Us enllaço, ja que hi som, aquest blog que s’anomena així mateix, El Far de la Banya, que no parla de fars però ofereix informacions molt interessants i completes sobre els vaixells que atraquen al port de Tarragona i sobre altres coses que passen per aquells verals.

Fotografies de fars (5): El Fangar, Baix Ebre, Catalunya

Far del Fangar, Deltebre (foto: Mar Pascual @MarPascual)

Com que el far del Fangar té entrada pròpia a la Viquipèdia, ja no cal que n’expliqui res.

(L’autora de la fotografia és gairebé [o sense gairebé?] una professional; valoreu-ho vosaltres. O comproveu-ho aquí, aquí i aquí (aquesta és del far del Fangar, també), per exemple. I ací encara teniu una altra vista del far al capvespre, de la mateixa autora.)

Fotografies de fars (4): Tossa, la Selva, Catalunya

(foto: Jordina Puñet @jorpuqui)

Una vista ben original des far de Tossa de Mar, a la Selva Marítima. (“Es far”, sí, no és una errada.) La imatge vol explicar que els fars no eren simplement unes torres amb un llum al capdamunt, sinó que molts tenien a sota una edificació dins la qual vivia qui es cuidava del bon funcionament del llum (el faroner) amb la seva família.

I una altra, arribada després, del mateix far però de més a prop i centrada en la llanterna:

(foto: JOI)

Fotografies de fars (3): Bugio, Oeiras, Portugal

Far de Bugio, a la desembocadura del riu Tejo (foto: MSS-1)

Aquest far està davant de Lisboa i situat dins el fort circular de São Lourenço do Bugio. Se’n tenen notícies des del final del s. XVII. La construcció de l’estructura actual és del 1775. No s’hi permeten les visites.

Fotografies de fars (2): Orchilla, illes Canàries, Espanya

(fotografia: EG, juliol 2008)

Far d’Orchilla, El Hierro, Canàries. Aquesta illa formava part del meridià zero fins al final del segle XIX. Durant centúries va ser considerada la frontera de la fi del món.

(Amb una abraçada cordial a EG)

Fotografies de fars (1): Llac Erie, Cleveland, EUA

He pogut comprovar que la fotografia era de debò, aquests dies que n’han aparegut tantes de falses. La va fer dimarts (30 octubre 2012) Tony Dejak, de l’agència Associated Press, i és el far anomenat The West Pierhead, al llac* Erie, davant per davant de la desembocadura del riu Cuyahoga, a Cleveland, Ohio. L’embat de les onades va ser provocat per l’huracà Sandy. No cal dir que el far ha aguantat, ben valent.

* «Llac» és una manera de dir, en aquell país: fa més de 350 km de llarg i gairebé 100 km d’ample en alguns punts.

Aquí en teniu una altra imatge, amb el far vist des de l’altra banda, un dia de calma.

I amb aquesta senzilla cerimònia enceto una sèrie de fotografies de fars, que m’envien de tant en tant, i des de fa temps, algunes persones superamables que llegeixen aquest bloc. Com que les he anat guardant totes, aniré publicant a poc a poc les millors. Donaré preferència, però, a les que estiguin lligades a fets d’actualitat.

(Si algú vol que la seva contribució quedi explicitada, ja m’ho dirà.)