Enquestes i previsions 2010 (i 9): resultats i puntuació

Resultats provisionals:
CiU: 62
PSOE: 28
PP: 18
ICV-EUiA: 10
Esquerra: 10
SICat: 4
Ciudadanos: 3

Puntuació de les enquestes i previsions

Puntuo les enquestes, com fa quatre anys, donant 10 punts a cada candidatura i restant d’aquests 10 punts la diferència entre la previsió i el resultat. Sumo també un punt per cada encert en l’ordre de les candidatures –si una enquesta hagués encertat l’ordre final de totes les candidatures amb representació parlamentària tindria 7 punts–, de manera que la puntuació màxima és 77. Ordeno les enquestes per grau d’encert. Pel que fa als mitjans que han publicat més d’una enquesta, només incloc la darrera que he conegut.

- Enquesta de Feed Back per a RAC1, 15 novembre 2010
CiU: 62-63
PSOE: 30-31
PP: 14-15
Esq.: 10-11
ICV-EUiA: 9-10
Ciudadanos: 3
SICat: 2-4
RCat: 0-1

Puntuació encert escons: 10 + 8 + 7 + 10 + 10 + 10 + 10
Puntuació encert ordre partits: 3
Total punts: 68


- Enquesta de Sigma Dos per a El Mundo, 21 novembre 2010
CiU: 61-64
PSOE: 30-32
PP: 17-19
Esq.: 11
ICV-EUiA: 9-10
Ciudadanos: 3
SICat: 0-1

Puntuació encert escons: 10 + 8 + 10 + 9 + 10 + 10 + 7
Puntuació encert ordre partits: 3
Total punts: 67


- Enquesta Cadena Ser, 11 novembre 2010
CiU: 65-66
PSOE: 30-32
PP: 14-16
Esq.: 10-11
ICV-EUiA: 7-8
Ciudadanos: 3
SICat: 2-3

Puntuació encert escons: 7 + 8 + 8 + 10 + 8 + 10 + 9
Puntuació encert ordre partits: 3
Total punts: 63


- Enquesta de GESOP per a El Periódico d’Andorra, 27 novembre 2010
CiU: 64-66
PSOE: 29-30
PP: 14-15
ICV-EUiA: 12-13
Esq.: 10-12
Ciudadanos: 3-4

Puntuació encert escons: 8 + 9 + 7 + 8 + 10 + 10 + 6
Puntuació encert ordre partits: 5
Total punts: 63


- Enquesta de Metroscopia per a El País, 21 novembre 2010
CiU: 64-65
PSOE: 30
PP: 14
ICV-EUiA: 10
Esq.: 8-9
Ciudadanos: 6-7
SICat: 3

Puntuació encert escons: 8 + 8 + 6 + 10 + 9 + 7 + 9
Puntuació encert ordre partits: 5
Total punts: 62


- Enquesta de DYM per a ABC, 21 novembre 2010
CiU: 60-62
PSOE: 31
PP: 15-16
ICV-EUiA: 12-13
Esq.: 11
Ciudadanos: 5
SICat: 0-1

Puntuació encert escons: 10 + 7 + 8 + 8 + 9 + 8 + 7
Puntuació encert ordre partits: 5
Total punts: 62


- Enquesta de Noxa per a La Vanguardia, 21 novembre 2010
CiU: 63-65
PSOE: 31-32
PP: 14
Esq.: 10-12
ICV-EUiA: 9-10
Ciudadanos: 4
SICat: 0-1

Puntuació encert escons: 9 + 7 + 6 + 10 + 10 + 9 + 7
Puntuació encert ordre partits: 3
Total punts: 61


- Enquesta de NC Report per a La Razón, 22 novembre 2010
CiU: 60-62
PSOE: 31-32
PP: 15-16
Esq.: 13-14
ICV-EUiA: 11-12
Ciudadanos: 2-3

Puntuació encert escons: 10 + 7 + 8 + 7 + 9 + 10 + 6
Puntuació encert ordre partits: 3
Total punts: 60


- Previsió VF, 13 setembre 2010
CiU: 56
PSOE: 32
PP: 16
ICV-EUiA: 12
Esq.: 12
RCat: 3-4
SICat: 3-4

Puntuació encert escons: 4 + 6 + 8 + 8 + 8 + 10 + 7
Puntuació encert ordre partits: 5
Total punts: 56


- Enquesta de Publiscopio per a Público, 22 novembre 2010
CiU: 62
PSOE: 33
Esq.: 13
PP: 12
ICV-EUiA: 10
Ciudadanos: 4
SICat: 1

Puntuació encert escons: 10 + 5 + 7 + 4 + 10 + 9 + 7
Puntuació encert ordre partits: 2
Total punts: 54


- Centro de Investigaciones Sociológicas (Madrid), 12 novembre 2010
CiU: 59
PSOE: 33
Esq.: 15-16
PP: 13-14
ICV-EUiA: 11
Ciudadanos: 3

Puntuació encert escons: 7 + 5 + 5 + 6 + 9 + 10 + 6
Puntuació encert ordre partits: 3
Total punts: 51


La previsió del vigilant ha fallat, sobretot, per tres motius: 1) la infravaloració de CiU –el vigilant ha de reconèixer que va ser un dels que fa set anys, amb el primer tripartit, es va pensar que CiU desapareixeria i des d’aleshores sempre n’ha rebaixat més del compte les expectatives–; 2) el fet de creure que Ciudadanos no resistiria la competència amb PP, PxC i sobretot UPyD, grup, aquest darrer, que gairebé no ha sortit als mitjans de comunicació, com si s’hagués considerat que no era una informació prou interessant per als possibles votants el fet que al costat de Ciudadanos hi havia un partit clon amb un cap de llista que fins fa poc era diputat –ha semblat ben bé una estratègia general per no dividir el vot–; 3) la sobrevaloració que va fer –era el mes de setembre– de la força de Reagrupament.

Tot i això, i també malgrat la falta de mitjans i el fet d’haver-se fet dos mesos i mig abans de les eleccions –si l’hagués retocada després, com a mínim hauria rebaixat les expectatives de RCat i hauria afegit a CiU un parell de diputats–, la previsió del vigilant ha superat en qualitat dues de les enquestes publicades després. Una d’aquestes enquestes és la del CIS, que tothom diu sempre que «la clava» però que aquest cop ha estat la pitjor i fa quatre anys tampoc va quedar gaire ben parada, una enquesta per la qual hem pagat entre tots desenes o potser centenars de milers d’euros.

Reconec que el fet d’haver adjudicat tres o quatre escons a RCat hauria de penalitzar la meva previsió d’alguna manera –perquè cap enquesta no ha donat escons amb certesa a cap grup que finalment no n’hagi tret ni un– i no ho he fet. Ara bé, fins i tot si em tragués 3 punts més per haver atribuït un mínim de tres escons a RCat, la previsió del vigilant encara superaria en encerts –és una manera de dir-ho– l’enquesta oficial del CIS, publicada dos mesos després que la previsió meva i només quinze dies abans de les eleccions.

També cal remarcar que, de deu enquestes, només tres –les d’El Periódico, El País i ABC– han encertat, com el vigilant, l’ordre final dels cinc primers partits. Amb la diferència que aquestes tres enquestes s’han fet el novembre i la previsió del vigilant es va fer el mes de setembre.

Les raons per les quals vaig fer la previsió que vaig fer i no una altra ja les he explicat. En aquell article queda clar que també em vaig equivocar pel que fa a la participació en aquestes eleccions, que jo em pensava que seria molt baixa. Curiosament, però, la participació més alta no ha tingut l’efecte que havien pronosticat tots els analistes: que les forces minoritàries no obtindrien representació. En canvi, hi ha hagut més participació que no s’esperava i, alhora, un grup més ha entrat al parlament.

D’altra banda, poques enquestes –només la d’El País i la de la Cadena Ser– preveien amb certesa, com el vigilant, que al parlament hi hauria a partir d’ara set representacions parlamentàries. I hem estat a punt que n’hi hagués vuit –per sort, no ha estat així. I ja que som en aquest punt dels grups extraparlamentaris no puc deixar d’aplaudir el gran avenç de la plataforma Escons en Blanc, hereva d’Escons insubmisos: més de 18.500 vots!

Explico tot això, com l’altra vegada, no perquè em cregui qui sap què –no tinc cap interès a donar-me importància– ni tampoc per autoflagel·lar-me pels errors, sinó per fer reflexionar sobre la qualitat de moltes enquestes que es publiquen i sobre la seva fiabilitat.

Afegitó del 30 novembre 2010. Tot i això que dic, el nou diari Ara valora les enquestes exactament al contrari que jo. No tinc ni idea dels criteris que han fet servir ells. Jo he explicat els meus, que suposo que no deuen ser correctes des del punt de vista de la ciència estadística.

Enquestes i previsions 2010 (1)
Enquestes i previsions 2010 (2)
Enquestes i previsions 2010 (3)
Enquestes i previsions 2010 (4)
Enquestes i previsions 2010 (5)
Enquestes i previsions 2010 (6)
Enquestes i previsions 2010 (7)
Enquestes i previsions 2010 (8)

Enquestes i previsions 2010 (8)

Sobre les eleccions al Parlament de Catalunya convocades per al 28 de novembre del 2010

Enquesta de GESOP per a El Periódico d’Andorra, 23 novembre 2010
Distribució d’escons:
CiU: 63-64
PSOE: 29-30
PP: 13-14
Esq.: 11-12
ICV-EUiA: 10-11
Ciudadanos: 5
SICat: 0-4

Enquesta de GESOP per a El Periódico d’Andorra, 24 novembre 2010
Distribució d’escons:
CiU: 64-65
PSOE: 29-31
PP: 13-14
Esq.: 10-12
ICV-EUiA: 10-12
Ciudadanos: 4-5
SICat: 0-2

Enquesta de GESOP per a El Periódico d’Andorra, 25 novembre 2010
Distribució d’escons:
CiU: 64-65
PSOE: 29-31
PP: 13-14
ICV-EUiA: 11-12
Esq.: 10-12
Ciudadanos: 4-5

Enquesta de GESOP per a El Periódico d’Andorra, 26 novembre 2010
Distribució d’escons:
CiU: 65-67
PSOE: 29-30
PP: 13-14
ICV-EUiA: 11-13
Esq.: 10-12
Ciudadanos: 3-4

(afegitó de les 18:45 h)
Enquesta de GESOP per a El Periódico d’Andorra, 27 novembre 2010 (migdia)
Distribució d’escons:
CiU: 64-66
PSOE: 29-30
PP: 14-15
ICV-EUiA: 12-13
Esq.: 10-12
Ciudadanos: 3-4
Participació prevista: 54-56%


Previsió VF, 13 setembre 2010
Distribució d’escons:
- CiU: 56
- PSOE: 32
- PP: 16
- ICV-EUiA: 12
- Esq.: 12
- RCat: 3-4
- SICat: 3-4

Si voleu veure quines enquestes la van encertar més fa quatre anys, ho teniu ací.


Enquestes i previsions 2010 (1)
Enquestes i previsions 2010 (2)
Enquestes i previsions 2010 (3)
Enquestes i previsions 2010 (4)
Enquestes i previsions 2010 (5)
Enquestes i previsions 2010 (6)
Enquestes i previsions 2010 (7)

Racisme latent, racisme explícit

Hi ha racisme al carrer, i n’hi ha més perquè la campanya política l’ha normalitzat. Hi ha un partit directament racista que ja té càrrecs electes en alguna població, i ningú no ho impedeix, i hi ha altres partits que juguen contínuament amb l’equívoc, equívoc que no ho és tant quan es manifesta amb jocs que consisteixen a eliminar immigrants –i també independentistes, de passada.

Hi ha tot això a la via pública, es reparteix propaganda diversa incitant a l’odi contra el nouvingut, s’envien fullets per correu oficial amb contingut xenòfob. I ningú no fa res.

Tot això comporta que el racisme latent d’algunes persones es faci més palès al carrer. Ahir en vaig tenir dues proves. O dues mitges proves que, juntes, potser conformen un escenari.

A l’autobús de vegades hi entra gent i no paga. No tant com al metro, però n’hi ha. Ahir mateix vaig veure com ho feien almenys tres persones. Però el conductor només va reaccionar en un cas, el d’una noia romanesa –vestida a la manera occidental, tot s’ha de dir. Potser ja la coneixia d’altres dies? Potser és un conductor que de manera regular sol vigilar qui pica la targeta, i ahir també vigilava però només va veure que no ho feia aquella noia? No ho sé, em falten dades. Però el fet és que van pujar sense pagar almenys tres persones i el conductor només en va veure una, i la va fer baixar. (Els conductors tenen autoritat per fer baixar algú de l’autobús? Ho pregunto.)

Un altre cas, també ahir, en un altre trajecte, al vespre. L’autobús s’ha aturat en una parada, ha pujat i ha baixat la gent i tot just tanca portes. Jo estic distret i no sé el que passa aleshores exactament. Se sent un crit al carrer, al costat de la porta d’entrada i tothom mira cap allà. Llavors veig un noi negre, segurament guineà, que insulta el conductor: «¡Hijo de p...!» No és el primer crit, que no he escoltat, és el segon. És ben clar que vol pujar, però el conductor decideix que el noi ha arribat tard, quan ja havia tancat les portes. La reacció del noi és desproporcionada, això és ben clar, i tal vegada el conductor ja no obre les portes perquè potser pensa –dic «potser pensa», no que ho pensi jo– que aquell noi ara tan esverat serà capaç de saltar-li al coll si el deixa entrar. Hi torno: no sé el començament de la història. El noi clava guitzes a l’autobús i crida que no hi ha dret. El conductor, aturat uns metres enllà perquè hi ha semàfor vermell, va dient: «¡Anda, rómpelo todo!» El noi ha continuat a peu per la vorera, en paral·lel amb l’autobús, i encara és al costat de la porta d’entrada protestant.

Penso ara, avui: si el conductor no tingués cap culpa del que ha passat, ni en l’origen, ¿li hauria dir «Anda, rómpelo todo» o bé hauria avisat a la central perquè truquessin a la policia o bé li donessin instruccions sobre el que havia de fer en aquell cas? No fa res de tot això: el semàfor es posa verd i arrenca. El noi es queda amb un pam de nas i jo penso que el xofer no es deu haver comportat bé al començament i després, en adonar-se del merder que havia provocat, ja no ha estat capaç de rectificar per por. Una senyora del davant diu: «Qué mal genio tienen, ¿no?» (comentari clarament racista). Una altra senyora al meu costat respon: «Pobre noi, deu haver tingut un mal dia» (més ajustat). Ningú demana què ha passat exactament, per saber com jutjar-ho. Jo tampoc. Suposo que és una d’aquelles vegades que quedes perplex i calles perquè penses que cap dels dos no té raó. No ho saps segur perquè no has vist com començava.

Però, com dic, em fa l’efecte que el conductor podria haver obert la porta de nou a la primera petició que li devia fer el noi, suposo, abans de començar els insults i les puntades de peu. La majoria de conductors ho fan i així no sols són amables amb la gent sinó que s’estalvien problemes –tot i que alguns que ja anem a dins de vegades ens desesperem perquè no acaba d’arrencar mai, va arribant la gent i l’autobuser obre i tanca les portes mitja dotzena de vegades perquè entri més personal abans de continuar el recorregut. Però altres, en canvi, quan tanquen, tanquen, i ja els pots anar al darrere amb un flabiol sonant.

O sigui, els passatgers no podíem intervenir tampoc perquè ens faltaven dades –almenys a mi– i no sabíem, ni jo sé ara, què podríem haver fet, desconeixíem si aquell conductor era sempre tan estricte amb tothom: durant el trajecte que vam fer ahir amb ell no es van produir altres situacions similars.

En qualsevol cas, és igual que les coses fossin com em sembla que van ser o anessin d’una altra manera. Hi ha un ambient enrarit que en bona part provoquen els polítics racistes i també els que tenint poder no intervenen amb contundència per evitar que aquests partits racistes continuïn estenent el seu missatge d’odi.

Per mi, a Catalunya hi ha almenys tres o quatre partits racistes –en diversos graus–, dels que surten cada dia als diaris o gairebé cada dia, i les autoritats que hi podrien intervenir no els han desqualificat ni sancionat ni inhabilitat per concórrer a les eleccions amb els programes impresos o audiovisuals que han presentat. No, no n’hi ha prou a dir «ha estat un error, rectifico». S’ha d’actuar amb contundència –«vostè no es pot presentar, per apologia del racisme»– i llavors els «errors involuntaris» no es repetirien mai més.

La llibertat d’expressió acaba també, entre altres límits, quan afecta drets humans –de drets humans bàsics, parlem ara, del dret a viure aquí com qualsevol altre!– de tercers... que en aquest cas no són tercers, sinó segons, perquè de fet ja són aquí i viuen amb nosaltres.

Però potser no hi ha cap llei que digui això –i mira que n’hi ha, de lleis– ni cap partit interessat a promoure la defensa contundent dels drets humans més bàsics.

És també per aquest motiu que em sembla que no votaré en aquestes eleccions. Perquè em penso que no hi ha cap partit que hagi denunciat davant els jutges –potser en algun cas no ho fan perquè els jutges depenen d’ells mateixos i no els volen posar en un compromís– aquest racisme tan estès, o que hagi demanat públicament un càstig exemplar, dins les lleis actualment en vigor –si és que n’hi ha–, per als que promouen de manera explícita el racisme a casa nostra.

Dissabte reflexionaré i ho decidiré.

Enquestes i previsions 2010 (7)

Sobre les eleccions al Parlament de Catalunya convocades per al 28 de novembre del 2010

Enquesta de Metroscopia per a El País, 21 novembre 2010
Distribució d’escons:
CiU: 64-65
PSOE: 30
PP: 14
ICV-EUiA: 10
Esq.: 8-9
Ciudadanos: 6-7
SICat: 3

Enquesta de Noxa per a La Vanguardia, 21 novembre 2010
Distribució d’escons:
CiU: 63-65
PSOE: 31-32
PP: 14
Esq.: 10-12
ICV-EUiA: 9-10
Ciudadanos: 4
SICat: 0-1

Enquesta de DYM per a ABC, 21 novembre 2010
Distribució d’escons:
CiU: 60-62
PSOE: 31
PP: 15-16
ICV-EUiA: 12-13
Esq.: 11
Ciudadanos: 5
SICat: 0-1

Enquesta de Sigma Dos per a El Mundo, 21 novembre 2010
Distribució d’escons:
CiU: 61-64
PSOE: 30-32
PP: 17-19
Esq.: 11
ICV-EUiA: 9-10
Ciudadanos: 3
SICat: 0-1

Enquesta de NC Report per a La Razón, 22 novembre 2010
Distribució d’escons:
CiU: 60-62
PSOE: 31-32
PP: 15-16
Esq.: 13-14
ICV-EUiA: 11-12
Ciudadanos: 2-3

Enquesta de Publiscopio per a Público, 22 novembre 2010
Distribució d’escons:
CiU: 62
PSOE: 33
Esq.: 13
PP: 12
ICV-EUiA: 10
Ciudadanos: 4
SICat: 1

Enquesta de GESOP per a El Periódico, 22 novembre 2010
Distribució d’escons:
CiU: 63-64
PSOE: 30
PP: 14
Esq.: 11
ICV-EUiA: 10-11
Ciudadanos: 4-5
SICat: 0-4


Previsió VF, 13 setembre 2010
Distribució d’escons:
- CiU: 56
- PSOE: 32
- PP: 16
- ICV-EUiA: 12
- Esq.: 12
- RCat: 3-4
- SICat: 3-4

Si voleu veure quines enquestes la van encertar més fa quatre anys, ho teniu ací.

Enquestes i previsions 2010 (1)
Enquestes i previsions 2010 (2)
Enquestes i previsions 2010 (3)
Enquestes i previsions 2010 (4)
Enquestes i previsions 2010 (5)
Enquestes i previsions 2010 (6)

Perles (59): No tot és com sembla

«És l’únic home normal de Hollywood. Un dels pocs homes que conec que no ha passat ni una hora al divan. L’únic home que ni tan sols ha parlat de fer-se psicoanalitzar. És feliçment casat. El seu fill ha arribat a dos anys i no l’ha vist ni un sol cop el psicòleg infantil. No té enemics. No ha fet mai règim ni ha pres pastilles per a dormir. No va boig pels diners ni l’arrossega l’ambició. És madur. Està adaptat. És un buf d’aire fresc en una ciutat plena de neuròtics exhibicionistes i presumits.»

Rose Hecht al doctor Sam Hirshfeld, 1940, sobre Arthur A. (Harpo) Marx; recollit pel mateix Harpo Marx a Harpo speaks! (1961), cap. XXI. (Hirshfeld respon: «Rose, és una acusació molt forta. En tens proves?»)

Enquestes i previsions 2010 (6)

Sobre les eleccions al Parlament de Catalunya convocades per al 28 de novembre del 2010

Enquesta de Feed Back per a RAC1, 15 novembre 2010
Distribució d’escons:
CiU: 62-63
PSOE: 30-31
PP: 14-15
Esq.: 10-11
ICV-EUiA: 9-10
Ciudadanos: 3
SICat: 2-4
RCat: 0-1

Enquesta de Gesop per a El Periódico, 15 novembre 2010
Distribució d’escons:
CiU: 62-63
PSOE: 31-32
PP: 14-15
ICV-EUiA: 11-12
Esq.: 11-12
Ciudadanos: 3-4
SICat: 0-2

Previsió VF, 13 setembre 2010
Distribució d’escons:
- CiU: 56
- PSOE: 32
- PP: 16
- ICV-EUiA: 12
- Esq.: 12
- RCat: 3-4
- SICat: 3-4

Si voleu veure quines enquestes la van encertar més fa quatre anys, ho teniu ací.


Enquestes i previsions 2010 (1)
Enquestes i previsions 2010 (2)
Enquestes i previsions 2010 (3)
Enquestes i previsions 2010 (4)
Enquestes i previsions 2010 (5)

De primer, alleujat

Jo ja era al despatx. Recordo perfectament la trucada d’aquell divendres: «El pare és mort.» Ho confesso, la meva reacció primera va ser d’alleujament, no de pena. No va ser fins l’endemà al cementiri que vaig plorar, i crec que no vaig plorar per ell, vaig plorar per mi, perquè ja havia començat a recordar amb força els temps en què vam trobar la manera de relacionar-nos sense fer-nos mal, a partir dels meus 24-25 anys, una bona relació que llavors ja va durar fins al final, fins que el seu cervell va desaparèixer de debò després de tant de temps que ens ho havia intentat amagar. I vaig plorar sobretot perquè havia començat a recordar també coses més antigues, dels anys primers, d’aquells temps, fins als 13 o 14 meus, en què el pare era per a mi un heroi invencible.

En total, doncs, només hi havia hagut deu o dotze anys de distanciament. Relatiu, mai hi va haver un trencament, només separació física. De vegades la distància va bé per arreglar desperfectes. La llunyania pot donar perspectiva per situar les coses a lloc.

Però la reacció, de primer, va ser bufar alleujat perquè el pare feia més de dos anys que era al llit, en la darrera fase de l’alzheimer, i en feia almenys cinc que ja no era ell –uns quants més des que havia començat la devastació neuronal–, i el millor que podíem –o que jo podia– esperar és que se n’anés.

Per sort, es va morir a casa. Van venir els de la funerària, van preparar una mica el cos –el mínim: jo hi vaig ser– i el van ficar dins el taüt obert, i el taüt al damunt del llit –de cara no feia cap mal efecte, com si dormís. La mare el va cobrir amb els millors llençols, els de l’aixovar del casament, d’aquells tan brodats amb puntes, hi va escampar un munt de flors per sobre –no corones ni rams: roses i clavells solts i desordenats, de colors diversos, potser alguna margarida; segur que no hi havia crisantems– i així vam acabar de deixar-lo a punt per a les poques visites que ja havíem arribat i les que vindrien: fills i filles, joves i gendres, nétes i néts, algun amic íntim, alguna amiga molt pròxima.

Un capellà també proper va celebrar missa allà mateix –conservo la calaixera damunt la qual va dir-la–, amb la gent que envoltava l’altar improvisat o que oïa el ritu com podia –que s’esforçava per escoltar-lo– fent renglera al llarg del passadís.

A partir del moment de la mort i fins l’endemà va ser bonic. L’endemà, amb el Rosa d’abril al cementiri, vaig plorar. Suposo que allò també va ser bonic.

Fa dotze anys justos.

La foto és d’una creació d’Anna Delgado, d’Artesans del Solsonès.

Enquestes i previsions 2010 (5)

Sobre les eleccions al Parlament de Catalunya convocades per al 28 de novembre del 2010

Enquesta Cadena Ser, 11 novembre 2010
Distribució d’escons:
CiU: 65-66
PSOE: 30-32
PP: 14-16
Esq.: 10-11
ICV-EUiA: 7-8
Ciudadanos: 3
SICat: 2-3

Centro de Investigaciones Sociológicas, 12 novembre 2010
Distribució d’escons:
CiU: 59
PSOE: 33
Esq.: 15-16
PP: 13-14
ICV-EUiA: 11
Ciudadanos: 3


Previsió VF, 13 setembre 2010
Distribució d’escons:
- CiU: 56
- PSOE: 32
- PP: 16
- ICV-EUiA: 12
- Esq.: 12
- RCat: 3-4
- SICat: 3-4

Enquestes i previsions 2010 (1)
Enquestes i previsions 2010 (2)
Enquestes i previsions 2010 (3)
Enquestes i previsions 2010 (4)

Perles (58): Com fa 200 anys

«Bonaparte utilitzà Venècia com hauria fet amb una amant servil que besa la mà que la colpeja. Primer la va tractar amb indiferència i després la va ultratjar, s’entretingué tot seguit a enganyar-la, a bufetejar-la, i per postres la trepitjà com si fos una meuca i li digué fotent-se’n: “Vés, busca-te’n un altre!...”»

Ippolito Nievo, Le confessioni di un italiano, 1867, cap. XIV

(Mireu de canviar «Bonaparte» per «Madrid», «Espanya», «els Borbons»..., i «Venècia» per «Catalunya», o fins i tot «el PSC», «CiU»... i funciona! La història es repeteix una vegada i una altra.)

Què cal fer si et sembla que et saluden en públic?

Tal com me l’han explicada us l’explico, amb permís. Qui me l’ha explicada és, per a mi, de tota confiança. Me’n refio. M’ha fet gràcia perquè em penso que en la mateixa situació a mi em passaria exactament el mateix.

«Imagina’t que ets en un acte públic d’homenatge a una persona molt coneguda. Tu seus enmig de la gent, d’una gentada que omple el local solemne. Hi ha parlaments diversos. Observes que l’homenatjat, força atrotinat de salut, somriu agraït i fins i tot s’emociona amb els ditirambes –la cerimònia va així–, en altres moments es mostra avergonyit, hi ha estones que no sap on reposar els ulls.

»De sobte, t’ha semblat que et mirava de fit a fit. Penses: deu mirar algú que hi ha a prop teu, davant teu, darrere teu. Però no sols mira cap a la zona on ets tu –a tu et sembla, tot i la llunyania, que et mira directament, però no goses pensar que és així–, sinó que saluda ostensiblement amb la mà i somriu de manera també prou manifesta. Penses: hi ha algú de la seva família o molt amic a prop meu, feia temps que no es veien i l’homenatjat no sabia que aquella persona vindria.

»Tu no bellugues ni un pèl, petrificat. No goses pensar que aquella personalitat et pugui saludar a tu, tot i que t’ho sembli. Alguna gent del davant o dels costats es giren i també et miren, però com que no saben qui ets i tu no fas cap moviment a banda de somriure com fa tothom, miren més enrere. Alguns fan cara d’estranyesa. Tu no mous ni una pestanya.

»L’homenatjat, al cap d’una estona, torna a mirar fixament cap a on ets tu i repeteix la salutació amb la mà, molt visiblement. No goses tornar el salut, és clar, tot i que ara t’ha semblat encara més que abans que et saludava a tu.

»Però, et dius, com vols que et saludi a tu, ganàpia, amb tanta gent al voltant i tants amics seus i tanta família? Somrius una altra vegada, per si de cas, com tothom fa –tothom està content per l’espontaneïtat dels gestos del personatge, com ho estaran després, quan enraoni, de l’espontaneïtat de les paraules–, però no mous ni un dit. Igual com abans, doncs, la teva incomoditat i el teu somriure passen inadvertits.

»Quina vergonya si gosessis tornar la salutació de manera visible i llavors descobrissis que aquella salutació del personatge principal no era per a tu, sinó per a algú que, per exemple, és just al darrere teu? La gent pensaria: quin paio tan cregut! Voldries fondre’t, quedaries molt malament.

»Com que en acabat l’acte solemne molta gent s’acosta a saludar el personatge, decideixes anar-te’n. Ja el veuràs un altre dia.

»L’endemà li escrius. “Vaig estar ahir a l’acte d’homenatge. No sé si em vas veure. No em vaig quedar al final, per no atabalar-te...”

»Contesta: “Et vaig veure, i tant, i et vaig saludar des de lluny. Gràcies per no venir a atabalar-me. Ja ens veurem amb més tranquil·litat.”»

Textual.

Enquestes i previsions 2010 (4)

Reprodueixo algunes frases de l’article publicat diumenge 24 d’octubre per Salvador Cardús al diari Avui, i hi faig uns breus comentaris.

«Em decideixo a confessar les meves intuïcions electorals per d'aquí a un mes, amb la reserva lògica sobre els possibles efectes devastadors que pugui produir la campanya electoral, que a hores d'ara no puc endevinar.»

Jo considero que la campanya electoral no canviarà gaire res i que la gent, que no és tan ximple com es pensen els polítics, no es deixa influir tant. Crec que la immensa majoria dels que votaran tenen decidit de fa temps el que votaran.

«He d'advertir, tanmateix, que aquestes intuïcions no es corresponen, necessàriament, amb allò que desitjo que passi. Parlo d'allò que pot passar, a diferència del que fan els que tenen en joc interessos directes en aquestes properes eleccions, i que confonen realitat i conveniència.»

En aquest punt coincidim. Dic exactament el mateix que Cardús.

«Primer de tot, preveig –en contra del que tothom dóna per fet– una més gran participació electoral.»

Jo no, jo crec que hi haurà menys participació que en les darreres eleccions.

«Sembla estrany que també es presenti com “el canvi real” qui vol aportar com a actiu l’acció de govern. El PSC es dedica a fer gratis la campanya de CiU i de l’independentisme.»

A mi també m’ho sembla.

«Crec que el vot es concentrarà en el partit amb més expectatives de victòria, i que CiU pot arribar fàcilment a la majoria absoluta.»

Jo no crec en la majoria absoluta de CiU, perquè CiU està també tocada per una desafecció que jo, al contrari del que diu Cardús, penso que existeix, i molt grossa, respecte a tots els partits. Sí que crec en un creixement notable de CiU, però limitat, com dic, perquè la gent conserva a la memòria el cas Palau, el cas Pretòria, els pactes amb Zapatero, les declaracions molt recents contra l’aeroport d’Alguaire –cap a ponent CiU pot tenir una sorpresa*–, etc.

«Per res del món em puc imaginar gaire bons resultats per a un PP desbocat, oferint un escenari de conflictivitat social...»

Jo sí que me’ls imagino, i per això penso que el PP serà el tercer partit del parlament amb diferència, perquè arreplegarà molts vots de partits minoritaris de la seva mateixa corda racista, espanyolista i anticatalana –que en alguns segments de l’electorat són paraules sinònimes– tipus PxC, Ciudadanos, UPyD, Nebrera. El PP recollirà molt vot útil d’aquesta franja.

«...i encara menys –diguin el que diguin les enquestes– per a Ciudadanos, que crec que no seran finalment al Parlament.»

Jo tampoc crec que estiguin al Parlament, però no perquè el vot d’aquest tipus baixi, sinó perquè estarà més repartit, com he dit en el comentari anterior; per tant, penso que els pallassos despullats no arribaran al 3%. Si s’haguessin coalitzat amb UPyD (Rosa Díez), ja ho crec que tindrien diputats, més i tot que ara. I si no es presentessin cap dels dos, ni la Nebrera, ni els altres racistes de PxC, el PP s’acostaria molt perillosament al PSOE en escons –perillosament per al PSOE, ja s’entén, i perillosament per a la resta, perquè llavors tots dos junts s’acostarien també a la majoria.

«ERC, en canvi, podria millorar els pronòstics actuals.»

Depèn de a quins «pronòstics actuals» es refereixi, però jo crec que ERC s’haurà de barallar amb ICV pel cinquè lloc de la cambra, i penso que aquesta posició la guanyarà finalment ICV-EUiA perquè han estat coherents, en general, i la majoria dels seus votants els seran fidels.

«I no em veig amb cor de dir res de Reagrupament o Solidaritat, que seran una veritable sorpresa guardada fins al 28 de novembre a la nit.»

Aquest segment és l’únic, penso, on hi pot haver moviments d’última hora, com suggereix Cardús, però jo sí que m’he vist amb cor de fer una previsió. Crec que entre els dos poden arreplegar entre 6 i 8 escons si fan una campanya ben feta... que cal remarcar que de moment no la fan gaire bé. A mi, la Carreterina de Reagrupament –idea estrella, fins ara, de la seva precampanya («precampanya»: un mot cínic per amagar que actuen tots contra el que diu la llei)– em sona a diarrea, i Laporta, amb el seu protagonisme omnímode dins de SICat, que s’ho juga tot a aquesta carta messiànica, està començant a pagar la seva manera poc ortodoxa de conduir els projectes, començant pel Barça, malgrat els èxits esportius assolits. Hi ha molta gent al país que encara creu que els fins –guanyar-ho tot– no justifiquen els mitjans –la manera com es dirigeix un projecte. Que Laporta és millor que Núñez i Gaspart? Sí. Però quans vots traurien Núñez i Gaspart en unes eleccions polítiques? Quatre de mal comptats. Doncs Laporta uns quants més, però prou.

Queda clar, en qualsevol cas, que ni Cardús ni jo fem –almenys jo no ho faig– el que fa aquest professor de la UPF –analitza les enquestes publicades i en fa un capmàs–, sinó deixar-nos guiar per la intuïció. El que fa Fernández és científic. El que faig jo és absolutament acientífic. Veurem sí també la meva previsió, o la de Cardús, és acientífica en els resultats, o ho és més la de Fernández.

* Després CiU ha rectificat aquelles declaracions contra l'aeroport de Lleida. Però ha rectificat tard, molt tard, al cap de setmanes d'haver-les fet. I doncs, han rectificat quan les enquestes els han dit que havien de rectificar si no volien perdre un munt de vots a terres de ponent. Però en perdran igual, perquè la gent, tornem-hi, no és ximple i amb aquest episodi ha recordat la manera com CiU ha tractat les ciutats i territoris poc afectes al (seu) règim, sobretot pel que fa a les infraestructures. La gent sap que la rectificació ha estat causada per estratègia, no per convenciment. (Afegitó del 9 novembre 2010.)

I acabo amb la darrera enquesta publicada i la previsió del vigilant feta el 13 de setembre del 2010.

Enquesta de Feed Back per a RAC1, 25 octubre 2010
Distribució d’escons:
CiU: 65-66
PSOE: 27-28
PP: 13
Esq.: 11-12
ICV-EUiA: 9-11
Ciudadanos: 4
SICat: 0-4

Previsió VF, 13 setembre 2010
Distribució d’escons:
- CiU: 56
- PSOE: 32
- PP: 16
- ICV-EUiA: 12
- Esq.: 12
- RCat: 3-4
- SICat: 3-4

Enquestes i previsions 2010 (1)
Enquestes i previsions 2010 (2)
Enquestes i previsions 2010 (3)