»A Declaration by de Representatives of the United States of America in General Congress Assembled.
»When in the Course of human events, it becomes necessary for one people to dissolve the political bands which have connected them with another, and to assume among the powers of the earth, the separate and equal station to which the Laws of Nature and of Nature's God entitle them, a decent respect to the opinions of mankind requires that they should declare the causes which impel them to the separation.»We hold these truths to be self-evident, that all men are created equal, that they are endowed by their Creator with certain unalienable Rights, that among these are Life, Liberty and the pursuit of Happiness. That to secure these rights, Governments are instituted among Men, deriving their just powers from the consent of the governed, That whenever any Form of Government becomes destructive of these ends, it is the Right of the People to alter or to abolish it, and to institute new Government, laying its foundation on such principles and organizing its powers in such form, as to them shall seem most likely to effect their Safety and Happiness.
»Prudence, indeed, will dictate that Governments long established should not be changed for light and transient causes; and accordingly all experience hath shewn, that mankind are more disposed to suffer, while evils are sufferable, than to right themselves by abolishing the forms to which they are accustomed. But when a long train of abuses and usurpations, pursuing invariably the same Object evinces a design to reduce them under absolute Despotism, it is their right, it is their duty, to throw off such Government, and to provide new Guards for their future security.
»Such has been the patient sufferance of these Colonies; and such is now the necessity which constrains them to alter their former Systems of Government...»
Etcètera.
O sigui:
En el Parlament de Catalunya, 14 de juliol del 2010 [per exemple]
Declaració de Catalunya
Quan en el curs dels esdeveniments humans cal que un poble dissolgui els vincles polítics que l’han lligat a un altre, i prengui entre les potències de la terra el lloc independent i igual al qual té dret per les Lleis de la Naturalesa i pel Déu d’aquesta naturalesa, el just respecte a l’opinió de la humanitat reclama que declari les causes que l’impulsen a la separació.
Sostenim com a evidents per elles mateixes les veritats següents: que tots els homes són creats iguals; que són dotats pel seu Creador de determinats Drets inalienables, entre els quals hi ha el dret a la Vida, a la Llibertat i a la recerca de la Felicitat; que, per garantir aquests drets, els Homes constitueixen Governs, els quals obtenen els poders legítims del consentiment dels governats; que quan qualsevol Forma de Govern destrueix aquestes finalitats, el Poble té el Dret de reformar-la o abolir-la, i d’instituir un nou Govern que es fonamenti en els principis esmentats, tot organitzant els seus poders d’una manera que, segons el seu judici, ofereixi possibilitats més grans d’aconseguir la seva Seguretat i Felicitat.
La prudència, és clar, aconsella que no es canviïn per motius lleus i transitoris Governs establerts d’antic. En efecte, l’experiència demostra que la humanitat està més disposada a patir que no a fer justícia abolint formes a què està acostumada, sempre que els mals siguin tolerables. Però quan un seguit llarg d’abusos i usurpacions, dirigit invariablement al mateix Objectiu, demostra el designi de sotmetre el poble a un Despotisme absolut, és el dret d’aquest poble, és el seu deure, derrocar aquell Govern i establir nous Guardians de la seva seguretat futura.
Tal ha estat el sofriment pacient d’aquestes Colònies; i tal és ara la necessitat que les compel·leix a reformar els seus anteriors Sistemes de Govern...
(I passeu-me el llenguatge una mica encarcarat del text, tantes majúscules i tot això: és un document del segle XVIII.)
Ara, és llàstima: em fa l’efecte que no hi ha polítics capaços, ni en el parlament actual ni en el que tindrem a la tardor, de fer una cosa com aquesta, un salt des de la societat feudal fins al segle XVIII. Tots esperen «el moment favorable». Mentrestant, si es belluga el del costat l’acusen de massa arrauxat, si no es belluga d’immobilista, i sobretot tots vigilen per no fer cap pas en fals, no fos cas que els colonitzadors els miressin de mal ull i obliguessin aquells desgraciats a deixar la cadira i el sou. Necessitem gent disposada a jugar-se la pell, sense violència. No parlo d'aventurers i xarlatans oportunistes –Laporta, Carretero, Puigcercós...–, parlo dels partits majoritaris actuals –és el que hi ha–, perquè són els únics que tenen i tindran prou pes per clavar, si volen, un cop de puny a la taula i aixecar totes les peces enlaire. Això, jugar-se-la. Però no són capaços (13 juliol, migdia) ni de tramitar al Parlament una proposta –una proposta!– per fer un referèndum algun dia.
