Però jo només l’he vist en espanyol. No sé si també l’han imprès en la llengua d’aquest país però jo no l’he sabut trobar i us asseguro que l’he buscat.
Això vol dir que els meus donatius –que en faig de tant en tant, no és un excurs demagògic–, mentre hi hagi alternatives, aniran a altres organitzacions que respectin més la terra en la qual volen fer forat amb els seus missatges de solidaritat. Fa pensar, aquesta mania d’entitats altruistes de tota mena que es preocupen tant de les desgràcies de gent d’arreu del món –i ben fet que fan– i s’obliden tan sovint dels petits genocidis culturals i manifestacions racistes que tenen al costat de casa.
No es pot comparar una cosa amb l’altra, la fam i la set i la malaltia i la intempèrie cròniques amb les pallisses que et pot clavar la guàrdia civil per no parlar en espanyol, o amb els robatoris continus de l’estat pel simple fet de ser català, sens dubte no es pot comparar, però de tota manera resulta una mica paradoxal embolcallar-te de solidaritat i no tenir alhora la més mínima sensibilitat amb els teus conciutadans ni que sigui en qüestions més menudes.
No s’adonen que si demanen pa o medecines o diners ho han de demanar per favor? Que han de ser amables demanant? Ja sabem que ni el pa ni les medecines ni els diners no són per a ells, que són per a gent afamada, malalta i desafavorida, però si dediques la teva vida o el temps de lleure a fer aquest servei a la humanitat mira de fer-lo bé, de ser amable, que no costa tant. I a més, al final hi sortiran a guanyar els afamats, els malalts i els desafavorits.
Alguns d’aquests «sin fronteras» sembla que en realitat siguin «sin fronteras» només teòricament. O sigui, que per a ells no sols hi hagi fronteres, sinó que de fet, per a segons què, només comptin les fronteres, concretament les estatals. Perquè si els dius que com és que a Catalunya ho fan únicament en espanyol, et diuen que la solidaritat no té ni nacions ni llengües. No poc. Bé que es preocupen de marcar frontera a Espanya. Però no a Catalunya. Allà, posem per cas a Madrid, no demanen calés dient «Pills for other people’s pain». Aquí sí.
En fi, ja s’ho faran. Per sort, com deia, hi ha alternatives.
Un lema que cedeixo als amics de la Plataforma per la Llengua: «No siguis garrepa, demana en català. Ser amable no costa tant.»
I un altre de més senzill: «Sigues amable, demana en català.»
(Sobre el missatge de fons, aquí.)
* * *
Afegitó agost 2012. La campanya de Médicos Sin Fronteras d’aquest estiu és (també) en català. I em sembla bona. És una il·lustració d’una bala i una càpsula de medecina, gegantines, una sota l'altra, i tot seguit el lema «Demostra de quin costat estàs.» Molt bé.
