Per mi,* tot és força complicat. I per a mi també.** Cadascú és cadascú i encara que intentis explicar-te bé, no ho aconsegueixes mai prou bé. I fins i tot això caldria matisar-ho.
* O sigui, jo diria que (des del meu punt de vista) tot és força complicat.
** Però si no fos objectivament complicat, se'm fa complicat. El que potser era senzill (i continua sent senzill per a molta gent) ho complico quan m'arriba a mi; no sé com dir-ho.***
*** Doncs això.
Bé. Fill d’igualadina i jorbenc, vaig néixer l’any 1958 (uf). Sóc periodista, amb títol i tot!, i també tinc un postgrau de la cosa lingüística. Em dedico a escriure, a traduir, a editar textos i a corregir la feina de tota mena de soŀlicitants. He fet de negre durant moooolts anys, però d’això no en puc explicar detalls. No he tingut mai càrrecs en cap empresa ni a l’administració pública. Sóc bastant aficionat a la cuina casolana, tot i que últimament no m’hi puc dedicar gaire. Tinc una grossen familie. Podria estar més bé de salut, segurament.
- Re, Lupe, l’esma (modest) - Mel, les pareu? (desconfiat) - Pareu-les, Mel (poruc) - Les preuem, Al? (cagadubtes) - Preuem-les, Al (finalment decidit) - Reu ell, “pas me” (innocent) - El preu, el mas (pràctic) - U, pesem la rel (fins i tot massa calculador) - Ull, “me” peresa (una mica dropo, sobretot el dilluns) - Per ella suem (sofert) - Per elles, mua (heterosexual) - A, seré llum, ep! (cregut) - Ullem es pare? (un pèl paternalista) - Pes, ella? M..., re, u (galant) - Pere: ell suma (optimista, de vegades) - Ell? Superamè (ja li agradaria)
And finally: - Per ells, meua (té amics de tots els territoris on s'enraona sa nostra llengua, i s'estima molt totes les variants del català, que considera tan seues com la que li ensenyaren de xiquet, i no creu que escriure-les totes barrejades sigui cap disbarat, diguen el que diguen los lingüistes ortodoxos: és una manera més de deixar clar que és una única llengua)