Però el mateix motiu que em provoca el descontentament és el que que em fa plantejar els reptes: com ho haurien de fer si decidissin fer la propaganda en català? Una vegada em van fer cas i des de llavors que m’enganyo pensant que potser algú altre tornarà a fer-ho.
El que vull dir és que no em paguen, vaja. Ja m’agradaria. O no. De moment, però, sóc jo qui tria gratis et amore els casos que apareixen aquí.
I el d’avui és un iogurt gelat la publicitat del qual fa així:
¿YOgur o heLADO?Doncs bé, encara que sembli mentida, traduir això és tan fàcil com fer-ho literalment, i de seguida us ho explico:
Te quedarás YOLADO
nuevo YOLADO
IOgurt o geLAT?No grinyola, no, encara que ho sembli. Tampoc grinyolaria –encara menys– si ho féssim en portuguès:
Et quedaràs IOLAT
nou YOLADO
IOgurte ou geLADO?I en italià:
novo YOLADO
YOgurt o geLATO?En occità, gairebé com nosaltres:
nuovo YOLADO
IOgurt o geLAT?
nau YOLADO
No grinyola en aquests casos perquè el lector estableix immediatament la relació entre el que li proposen en la pregunta inicial i la resposta: en el seu idioma les paraules clau comparteixen etimologia i la forma resultant pròpia de cada llengua (IOLAT, IOLADO, YOLATO) és substancialment coincident amb l’espanyola, de la qual ha sorgit la marca.
En canvi, no ens funcionaria en francès («Yaourt ou glace?») ni en anglès («Yogurt or ice cream?»), ni en alemany («Yoghurt oder Eis?»)... per la manera com diuen gelat en aquests idiomes, ja que s’aparta massa del nom de la marca del producte anunciat i no l’evocaria.
És clar, seguint el raonament que he encetat abans hauria estat millor que una empresa com la que fa aquest anunci, amb seu a Barcelona, hagués tingut el detall de posar un nom d’inspiració menys espanyola al nou producte, i tal, però som on som ara mateix, ells són com són i deuen pensar que al seu target o públic objectiu no li ve d’aquí un nom com aquest i que aquest públic no els farà pagar el seu pecat de provincianisme castellà.
I en certa manera, tal com hem dit, no ve d’aquí. És perquè ells mateixos ens han explicat d’on ve el nom, que sabem que és espanyol. Si no, podríem pensar que han cercat exclusivament l’eufonia de la marca.
(Ara no entraré en el contingut literal tan infantil i simple [ximple?] de l’anunci. Ja se sap que les criatures són els reis de la casa i que moltes coses es compren perquè ho demana la canalla. Els publicitaris ho saben i s’hi adrecen directament.)
(La fotografia és de Llepadits.)
