Ve d’aquí.
Vaig dir que la proposta la dividíem en dos capítols:
1. Apòstrof davant cometes
2. Apòstrof davant lletra cursiva
* * *
2. Apòstrof davant cursiva
Penso que el mateix criteri de l’altre dia es podria aplicar davant les paraules escrites amb cursiva.* I encara més en aquest supòsit, potser, perquè un mot amb cursiva demana, em penso que més que les cometes i tot, una aturada prosòdica, almenys quan es llegeix en veu alta, per avisar que a continuació ve un mot marcat. Per tant, jo faria coses com:
- Un exemple de no-economia de llenguatge el tenim en el auf wiedersehen de l’alemany –o el a reveure del català, o el au revoir del francès–, quan nosaltres en tenim prou amb un adéu (i no: Un exemple de no-economia de llenguatge el tenim en l’auf wiedersehen de l’alemany –o l’a reveure del català, o l’au revoir del francès–, quan n’hi ha prou amb un adéu);*Això m’ho va dir Joan Solà un cop, que li vaig parlar de les meves enginyosíssimes propostes sobre l’apòstrof i les cometes. Em deia, segurament per fer-me reflexionar sobre la meva imprudència inconscient: «Però si això es fa amb les cometes, també s’hauria de fer amb les cursives, no?» I mira, sí, justament això és el que proposo ara. (No li ho vaig dir aleshores, al contrari: quan em va fer aquell comentari li vaig donar la raó, que efectivament hauria de ser com deia, per coherència, i que la cosa era impracticable. Avui, no sé per què, se m’ha acudit que no és tan impracticable. Però ara ja no em pot excusar la inconsciència, és prepotència i pedanteria pures. O tinc un mal dia, vés a saber.)
- Un exemple d’economia de llenguatge el tenim en el adéu del català, mentre que els alemanys diuen auf wiedersehen (i no: Un exemple d’economia de llenguatge el tenim en l’adéu del català, mentre que els alemanys diuen auf wiedersehen);
- Quan parles així em fas pensar en la orden del día que ens llegien quan fèiem el servei, quin horror (i no: Quan parles així em fas pensar en l’orden del día que ens llegien quan fèiem el servei, quin horror);
- L’edició de ¡España libre! [d’Albert Camus] es va imprimir per primera vegada a Mèxic el 1966» (frase publicada a La Vanguardia el 30 octubre 2012 amb la preposició apostrofada: «L’edició d’¡España libre! es va imprimir...», una solució que en aquest cas em sembla fins i tot lletja estèticament [apòstrof + admiració]);
- Una peŀlícula franco-belga de fa dos anys que porta el títol de El ejercicio del poder [així es va publicar en un article de Quim Monzó, 12 maig 2013] (i no: Una peŀlícula franco-belga de fa dos anys que porta el títol d’El ejercicio del poder);
- Eliminar les humitats de a vostra casa (i no: Eliminar les humitats d’a vostra casa [com es va publicar en un article d’Empar Moliner, 22 abril 2013]);
- L’autèntica saviesa és el pas del nosaltres al ells, és a dir, al tothom (i no: L’autèntica saviesa és el pas del nosaltres a l’ells, és a dir, al tothom [com es va publicar a La Vanguardia, 12 juny 2013]).
El més fàcil –això ja ho vaig dir a Solà–, tant pel que fa a les citacions amb cometes com a les expressions escrites amb cursiva, és incloure l’article –la preposició és molt difícil que mai ens hi càpiga–, quan sigui possible, dins de les cometes. Com ara en aquest exemple, també de La Vanguardia:
- He tractat Mario Vargas Llosa, per mi l’escriptor amb majúscula (Sergio Vila-Sanjuan, La Vanguardia 8 gener 2013).I ja us deixo. Torno al que vaig dir l’altre dia: sort que no em dedico a prescriure solucions ortotipogràfiques, seria horrorós. O sigui, escric aquestes coses per a mi solet.
