Copio:
«Hi ha, des de fa un cert temps, preocupació per recuperar expressions, paraules i termes d’ús corrent, que són ben genuïns i integrats en la parla natural, però que sovint es veuen arraconats en el dit model culte, d’una manera, de vegades, artificiosa.
»Un dels verbs que sofrix eixa marginació és “acostar” [...], [i] el deprimit “arrimar”, que sofrix una ben palesa marginació en el model “exquisit”, com també “allargar”: “Ens allargarem a cals tios a vore’ls”. Estos tres es veuen retirats o semiretirats, en eixe patró, a favor de “apropar”, el qual l’hem de considerar vàlid, encara que ens semble un poc postís, però que no cal que lleve el lloc als mencionats.
»De la família d’este últim tenim l’adjectiu “proper”. Sembla que queda més valencià/català usar esta forma en compte de “pròxim”, molt paregut a l’equivalent etimològic castellà, però la realitat és que tant “apropar” com “proper” ens acosten més a l’idioma veí que no les formes i expressions que usem en el llenguatge natural i espontani. Procedixen de “acercar” i “cercano” ja que “cerca” és l’equivalent de “prop”.
»Albert Pla Nualart, en l’article “Com ‘proper’ acosta al castellà”, diu que esta forma “No deixa de ser una interferència: només el motiva fer-ho diferent del castellà” i que “almenys en la llengua oral, ‘pròxim’ és la forma més utilitzada i la més antiga”, ja que “està documentada en 1599 i “proper” no es troba fins a 1880”.
»Deixant de banda el llenguatge escrit i el polític, quan sentim dir algú “El proper any deixaré de fumar”, ens ho podem creure o no, però de seguida pensem que no és valencianoparlant de sempre o que té una indigestió del model elitista. Jo eixes promeses ja no les faig, però, en tot cas, haguera dit que “A l’any que ve deixaré de fumar”. I si fóra conductor d’autobusos, diria “Ha de baixar en la primera parada” o “en la parada següent”, o “en la pròxima”, i no “en la propera parada”, com no fa molt em contestà un conductor jove a València.
»Usem “apropar” i “proper” perquè poden vindre bé per a evitar repeticions, però no a costa de bandejar els anomenats més amunt, i altres, que són de casa de tota la vida.»
J. Leonardo Giménez, Levante-EMV, 19 abril 2013
