Tòpics desemmascarats (26): La realitat i la llei

Sempre m’ha semblat contradictòria aquesta cosa:

- Per una banda, riure’s de qui pretén, ingenu, canviar la realitat a còpia de lleis (per tant, la llei no serveix per a gaire res, ja en podeu anar fent).

- Per l’altra banda, queixar-se que les lleis no recullen la realitat que haurien de reflectir (per tant, les lleis són tan importants que, si no canvien, ens fan malbé els nostres desigs).

Jo escolto les dues veus i no ho entenc.

Són la mateixa gent, la que diu una cosa i l’altra? Més ben dit, som la mateixa gent?*

De debò que no ho entenc. Per mi, són dos raonaments incompatibles.

Que consti que no parlo de coses concretes, ni d’avui ni d’ara, sinó en general, tot i que esdeveniments recents m’han fet pensar en una cosa i en l’altra. Però ja dic que el que em sorprèn és el fenomen, que jo diria que he sentit de boca de la mateixa gent: tant riure’s de la llei com considerar-la decisiva.

* He corregit aquesta pregunta –«Són la mateixa gent?»– amb la precisió «Més ben dit, som la mateixa gent?», perquè vaig publicar un altre TD sobre l’atribució de posicions de persones diferents a la mateixa persona o al mateix grup de persones. Però he volgut deixar la primera pregunta i afegir la segona per poder fer aquest peu de pàgina. M’agraden molt els peus de pàgina.