|
Far de l'Escullera, al fons. Fotografia feta segurament des del Moll de Contradic, 5 agost 1934. Arxiu Pérez de Rozas |
Repassant l’
Arxiu Pérez de Rozas, posat parcialment a l’abast del públic des de fa pocs dies –no sé fins quan serà operatiu l’enllaç–, vaig topar amb aquesta preciosa fotografia de l’antic far i torre de pràctics de l’Escullera (1926-1968), que en temps de Franco es va anomenar “Rompeolas”. De dia era un lloc familiar, ple de pescadors a la banda est (banda de mar) i de muscleres de fusta i cordes a la banda interior. Molta gent arrencava també directament els musclos joves que s’aferraven a les roques artificials de l’escullera. No sé si està bé o malament, però jo mateix ho havia fet.
A la nit, el “Rompeolas” tenia mala fama: s’hi feien
coses lletges, deien.
Quan es va deixar d’usar com a torre de pràctics, que va ser molt poc després de la construcció del far, a la part baixa s’hi va instaŀlar un restaurantet, anomenat Mar i Cel abans de la Guerra i Porta Coeli* després. L’escullera es va fer popular a partir del 1943, amb la posada en marxa de l’esmentat Porta Coeli i la construcció progressiva del moll adossat, i sobretot a partir del 1959, que s’hi va poder anar amb cotxe (fins als 50, només s’hi podia accedir a peu o amb les
golondrines del port, que van mantenir sempre un dels seus recorreguts fins allà). El Porta Coeli hi va romandre fins al 2000, amb un edifici nou a partir de l’any 1970, un cop enderrocat el far.
* Sobre el Porta Coeli s'ha publicat després això.
Hi ha altres fotografies sobre aquest far, que ens l’acosten més i que també ens donen una idea del que era allò per a tanta gent en la segona fase del franquisme (anys seixanta i setanta): un lloc d’excursió al costat de Barcelona, obert plenament al mar. Les dues primeres fotografies són, segurament, d’abans de la guerra.
|
Postal des del mateix indret. Data desconeguda. |
|
Fotografia presa potser des de l'actual Moll de l'Oest. Data i autor desconeguts. |
|
El passeig de l'Escullera vist des del far, un dia de l'any 1964. Fotografia presa de la revista Drassana, n. 18 |
Però hi ha uns quants fars més, a Barcelona.
Continua.