En quina solapa o contraportada d’un llibre heu trobat dades sobre el traductor de l’obra, un breu currículum, alguna referència als seus coneixements i experiència? Encara més, quantes vegades us heu fixat en el nom de la persona que ha bolcat a un idioma comprensible per a nosaltres tot el talent, la màgia, la inteŀligència o la saviesa d’un autor, sigui aquest poeta, narrador, historiador, jurista, filòsof o científic?
No, la delicada feina dels traductors no està valorada. No només inteŀlectualment, sinó tampoc des del punt de vista econòmic: jo, que ho he fet alguna vegada escadussera, en puc donar fe. Com si la modèstia amb què han de relacionar-se amb l’escriptor original els tornés opacs i fins inexistents als ulls dels lectors (i dels editors, sospito). I tanmateix, què seria del món sense la tasca de totes aquestes persones que al llarg dels segles han dedicat hores i hores a copsar l’alè vital que batega en qualsevol text? [...]
Fa poc vaig llegir un article d’un coŀlega que arremetia contra els mals traductors que, segons ell, tant abunden els últims temps. D’acord, sí, diguem penjaments d’ells, com de qualsevol que faci malament la seva feina. Però, atès que no sembla que ningú els ha de premiar amb bons comptes bancaris ni amb noms de carrers, coŀloquem almenys una corona literària sobre el front de tots aquells que, fent de la humilitat una imprescindible companya, han fornit de felicitat i tremolor les nostres vides.
(Extracte d’un article d’Ángeles Caso, publicat a la revista Magazine, 7 de maig de 2006)
Déu crida Moisès des del Sinaí
Fa 5 anys
