Emili Saumell de Llavallol (i 2)

Ve d’aquí.

Emili Saumell de Llavallol s’havia casat cap a l’any 1870, a Barcelona, amb Dolors Parellada i Casanovas. El matrimoni va tenir dues filles: Carmen (1871-1910) i Matilde (+1917). De Matilde no tenim gaires dades exactes. Sí que sabem que es va casar el 1896 amb José Garcia Ruiz, procurador dels tribunals.

Carmen Saumell Parellada s’havia casat abans, l’any 1889, amb el farmacèutic Pau Borrell Oliveras.

Carmen Saumell Parellada, 1871-1910 (foto: família).

Emili Saumell i un soci seu anomenat Joan Aregall es fan fer una casa a la plaça Blasco de Garai, n. 4 (actual pl. del Sortidor), al Poble-sec, l’any 1887, però no sabem si era per a ells o com a inversió. Sembla això segon, perquè els Saumell van continuar vivint allà on ja vivien, a la ronda Universitat n. 14, a tocar del taller –és la mateixa illa de cases que Balmes n. 4 (vegeu la primera part d’aquest reportatge). I entre els anys 1888 i 1889 –casament de la seva filla Carmen– Emili Saumell comprà 1,7 hectàrees de terreny rústic per la zona de la font del Lleó, a Pedralbes. El fet cert –i per això explico tot això– és que per aquella època la família Saumell-Parellada té força liquiditat.

Emili ha guanyat prou diners* per comprar també el 1896, el mateix any del casament de la seva filla Matilde, una finca a la banda muntanya del monestir de Pedralbes, a l’altre costat del carrer Montevideo, per passar-hi els estius amb la família, que anava creixent. Fa la compra en diverses fases, atès que eren parceŀles de propietaris diferents: la primera, de 1.165 m2, era de Francesc Casas i Barau –i no, em penso, Francesc Cocas i Barau, com registra diria que erròniament el nomenclàtor de Barcelona– i li va costar 10.000 pessetes.**

*O bé és patrimoni de la dona, Dolors Parellada i Casanovas? O una herència de la mare d’en Saumell? La finca de can Llavallol, a Vallvidrera, era de la seva família? Perquè per aquells anys (1896) la va comprar... Eusebi Güell i Bacigalupi!, que va ampliar fins allà dalt la seva finca de Pedralbes (Palau Reial), comprant terres i més terres muntanya amunt, amb la idea de fer-hi passar la portada d’aigües de Barcelona, un projecte faraònic per al qual estava disposat a pagar una morterada. I se la va gastar, però endebades. Ara bé, que tot això tingués a veure amb els Llavallol de què parlem aquí és pura especulació gratuïta.

**L’any 1896 no era un preu elevat; al Guinardó, per exemple, prop de la Torre dels Pardals, es pagaven aquests mateixos preus per terrenys sense construir. Pedralbes no era encara Pedralbes. Només cal recordar que el CADCI (Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria) va fer una promoció d’habitatges a la zona al començament del segle, per a treballadors de la cooperativa. «La caseta i l’hortet», a Pedralbes, costava justament 10.000 pessetes cap a l’any 1920.

El monestir de Pedralbes, vist molts anys després des de la finca comprada per Saumell (foto: família).

Dins la primera parceŀla de Pedralbes –la que havia comprat a Casas i Barau– ja hi havia una torre, objectiu principal de l’adquisició, i Emili Saumell, en prendre’n possessió, l’anomenarà «Villa Dolores», en honor de la seva esposa Dolors Parellada. O potser l’havia pagat ella, de fet, amb el seu patrimoni familiar?

A la Villa Dolores s’hi accedia pel carrer aleshores anomenat genèricament «Montanya» (després carrer de la Roca, després Ferrer Bassa i finalment Joan Orpí). La Villa Dolores era el núm. 1 d’aquest carrer. Era un camí que unia el monestir de Pedralbes amb el convent de Santa Caterina, dels dominics, a la font del Lleó. Actualment, mig camuflat, serveix només per al trànsit dificultós de vianants, i queda tallat immediatament després de passar l’accés superior al passatge de Saumell.

Els propietaris de les altres parceŀles comprades, a part de la del Sr. Casas esmentat, eren el Sr. Domènech i Maranges (parceŀla adquirida el mateix any 1896, a títol de domini, 1.805 pessetes per 542 metres quadrats), Francesc Enrich i Asprer, prevere (també el 1896), i Adela Domènech i Paniagua (1904).

Un cop en possessió de la primera parceŀla, on hi ha la casa, havia demanat immediatament permís a l’ajuntament (Ajuntament de Sarrià, arxiu, 1896, lligall 232,27, i 1897, lligall 233,10) per engrandir l’edifici notablement, tant en planta com en altura, i de baixos i un pis passarà a tenir, a més de la planta baixa, dos pisos i un àtic.

La Villa Dolores, al centre, vista des del monestir de Pedralbes (foto: família).

Mentre anava completant i agençant els terrenys que envoltaven la Villa Dolores, fins a poc més de 12.000 m2, va tramitar els permisos per fer-hi arribar aigua des de la mina del Lleó, ja que, com he dit, pels voltants d’aquella font hi havia comprat una notable finca rústica de gairebé 1,7 hectàrees, amb vinya, arbres fruiters i garrofers. Els venedors havien estat Domingo Marsà i Campreciós (parceŀla comprada l’any 1888) i Joan Soler i Vilarasau (1889).

Plànol actual de situació de les dues finques: a la dreta, la de la Villa Dolores; a l’esquerra, la de la font del Lleó. Observeu, al terreny de la dreta, la S característica del futur passatge de Saumell (foto: Google Maps, 2017).

* * *

A la mort d’Emili Saumell, el 14 d’abril del 1916, ja l’havien precedit la seva dona Dolors (1914) i abans, malauradament, una de les filles (Carmen).

Carmen Saumell Parellada, en efecte, s’havia mort l’any 1910, amb trenta-nou anys, durant el que era el seu novè part. Quan va morir Carmen, el vidu Pau Borrell i els seus fills, que fins aleshores vivien a la rambla de Santa Eulàlia, a Sant Andreu, es van traslladar a cals sogres: ronda Universitat n. 14, 2n 2a. Eren allà quan es va morir la senyora Saumell (Dolors Parellada de Saumell), el 1914, i també hi eren dos anys més tard, quan es va morir Emili Saumell.

Els estius, com fins aleshores, anaven a la Villa Dolores, segurament tots plegats fins que es van morir els sogres.

La casa de Pedralbes, en efecte, la utilitzaven només per a les vacances: hi anaven tant els Borrell com els Garcia, i hi estiuejava fins i tot una tercera família, la dels Samaranch –Francesc Samaranch Castro* i la seva primera dona, Paquita Rialb–, que els llogava l’àtic. I encara a la planta baixa hi vivien els masovers de la casa, que s’hi estaven tot l'any.

*Pare de Juan Antonio Samaranch Torelló.

La Villa Dolores, des del carrer Montevideo (foto: família)

El testament d’Emili Saumell de Llavallol estableix que els germans Borrell Saumell, per una part –els set fills supervivents dels nou que va tenir la difunta Carmen amb l’ara vidu Borrell: Ramona, Salvador, Carme, Joan, Lola, Júlia i Emili Borrell Saumell–, i Matilde Saumell Parellada, per l’altra, o, en defecte d’ella, els seus fills –n’havia tingut tres fins aleshores amb el seu marit José Garcia: Matilde, Emili* i Carmencita– heretaran a parts iguals el terreny de Pedralbes.

*Emili Garcia Saumell, fill de Matilde i José, que va ser inspector o interventor de l’estat, aglutinarà els cognoms (Garcia-Saumell) i els seus fills i nets han conservat d’aquesta manera –fins avui– el cognom Saumell. Si trobeu un Garcia-Saumell de primer o de segon cognom, podeu pujar-hi de peus: són d’aquesta branca.

Els Borrell Saumell, quan es va morir el sogre o poc després, deixen ronda Universitat –i no sabem quin destí va tenir aquesta casa; potser era de lloguer?– i es traslladen a la Villa Dolores, segur que amb l’aquiescència de Matilde Saumell Parellada, copropietària. El fet és que Matilde i el seu home, amb els fills, continuen vivint a casa seva, a l’avinguda de la República Argentina. Però Matilde mor un any després que el seu pare, el 1917.

A la mort de Matilde, de moment es continuarà igual que fins aleshores pel que fa a la Villa Dolores, per la via dels fets: s’hi queden els Borrell-Saumell. Però algun dia caldrà afrontar la divisió exacta de la finca entre els dos vidus, tal com diu el testament d’Emili Saumell.

El dibuix més antic que es conserva del passatge de Saumell, del 1922 (document familiar).

Cinc anys després, el 1922, es projecta la partició, amb un camí –el futur passatge de Saumell– que divideix la finca en dues meitats exactes de terreny, per repartir-les entre els hereus de les dues filles. La casa, tal com estava previst, no es pot dividir i quedarà com a propietat dels set fills de Pau Borrell, vidu de Carmen, juntament amb la part est del camí; a la família de Matilde els queda la part oest, dividida alhora en dos lots i encara sense construccions en aquell moment. No se sap amb seguretat, però la tradició familiar diu que pel mig hi va haver intervenció o almenys mediació judicial. No és difícil concloure que l’acord pel qual la casa queda definitivament en mans dels Borrell-Saumell es vagi produir en aquest tram de la història.

La partició del terreny, però, la signen pacíficament Pau Borrell Oliveras, vidu de Carmen Saumell Parellada, i José Garcia Ruiz, vidu de Matilde Saumell Parellada. La família de Matilde (els Garcia Saumell) es queden, probablement com a part de la compensació per la Villa Dolores, el mobiliari i les joies de les diverses propietats dels seus pares.

Sigui com sigui, el passatge de Saumell, el camí divisori per repartir aquella finca, un camí de 10 metres d’ample, projectat l’any 1922 i pressupostat el 1927 en 4.850 pessetes, no es farà... fins l’any 1945! Potser perquè els García Saumell i successors no utilitzaven el terreny –no hi tenien casa– i per tant no hi havia pressa? Potser perquè Pau Borrell, usuari habitual de la casa amb la seva família, mor l’any 1934 i llavors el moment, per les circumstàncies polítiques, no els sembla adequat per moure límits? No ho podem saber.

Amb els anys, a la part oest (Garcia Saumell) s’hi van arribar a construir fins a tres torres.

Al centre, dues de les torres de la parceŀla oest, des del monestir; a la dreta, una part de la Villa Dolores (foto: família).

La posició de les dues primeres torres de la família Garcia Saumell respecte al passatge; al centre, la situació de la Villa Dolores.

La finca de la font del Lleó es va repartir també equitativament l’any 1928: quatre parceŀles per als germans Borrell Saumell, fills de Carmen Saumell i Pau Borrell, i quatre parceŀles per als dos germans Emili i Carmen García Saumell –la germana gran, Matilde, havia mort l’any 1925–, fills de Matilde Saumell i José García Ruiz.

Cinc anys després, el 1933, Ramona Borrell Saumell, en representació dels seus germans, ofereix a l’ajuntament (expropiació pactada?, permuta?) una porció del seu terreny per al nou traçat de l’avinguda Pearson. Per l’altra banda, Carmen Garcia Saumell, a més de rebre el seu lot l’any 1928, ja havia comprat l’any anterior (1927) un altre terreny per la zona (carrer Ametllers), però no l’urbanitzà fins als anys 50.

* * *

La història de la Villa Dolores acaba malament. Corren els anys i, quan s’acosten els Jocs Olímpics del 1992, el traçat de la ronda de Dalt ha de passar, tot i que sigui soterrat, exactament per sota de la casa, i això condemna la torre.

Una de les últimes fotografies de la Villa Dolores, potser del 1989 o 1990 (foto: família).

L’any 1990 les excavadores posen fi a gairebé un segle d’ocupació ininterrompuda per part del matrimoni Saumell-Parellada, de les seves filles Carmen i Matilde i les famílies respectives, i dels descendents de Carmen, els Borrell-Saumell i els seus fills i nets.

Les ruïnes de la Villa Dolores, del passatge estant.

En qualsevol cas, aquesta és la història que hem pogut rescatar –fins ara– del pintor Emili Saumell de Llavallol, de la seva família més pròxima i del passatge de Saumell, que encara avui es conserva –com a passatge privat– tal com era, amb la forma de S característica, damunt mateix del monestir de Pedralbes, a la banda de muntanya del carrer Montevideo.

* * *

Fins a l’any 2017, la foto que segueix reflecteix la posició de les dues torres de la part Garcia-Saumell enganxades al passatge –n’hi havia una altra més amunt, a la part superior del terreny. On teníem la Villa Dolores ara hi ha arbres, i les construccions que es veuen a la part superior, enganxades a la dreta del passatge, són edificis baixos, relativament recents, d’una planta, i fora de la zona d’influència de la ronda que passa per sota de la part inferior de la finca.

(Foto: Google Maps)

Fins a l’any 2017... Perquè, actualment, les coses han canviat:

De les famoses "dues torres", només en queda una (a la dreta).

Aquesta és la torre que ha caigut (foto: Google Maps).

Aquesta sobreviu. De moment.

* * *

(Dec una bona part de les dades més substancioses d’aquest article a la documentació proporcionada per un besnet d’Emili Saumell de Llavallol; altres besnets i rebesnets, tant d’Emili com del seu germà Eugeni, hi han fet també contribucions esparses, tot i que no tan substancioses, fins ara, com penso que haurien pogut ser. Potser més endavant?)

Les fotografies, si no es diu res en contra, són del VF.