Però:
- Quan mor Franco, Catalunya reclama autonomia... i de seguida es fabrica el “café para todos” que ara tothom diu que és “insostenible”.
- Barcelona demana l’any 1987 el TGV per enllaçar amb França... però primer s’ha de fer el Madrid-Sevilla i molts anys després el Madrid-Barcelona al mateix temps que el Madrid-Valladolid i el Madrid-Màlaga... i l’enllaç amb França, ja acabat per la banda francesa, continua esperant.
- Barcelona aconsegueix els Jocs Olímpics del 1992... però han d’anar acompanyats el mateix any per la capitalitat cultural europea de Madrid i també per l’Expo de Sevilla –amb el flamant TGV que uneix la capital andalusa amb l’espanyola per facilitar que els madrilenys i altres castellans es puguin desplaçar còmodament a l’exposició.
- Barcelona vol ampliar l’espai de la Fira de Mostres... i Madrid crea Ifema.
- Barcelona demana ampliar l’aeroport... però primer s’ha d’ampliar el de Madrid quatre vegades més i assegurar que sigui el més potent i amb més privilegis de l’estat.
- El papa accepta inaugurar la Sagrada Família... però abans que s’anunciï algú maniobra perquè hagi de passar la vigília per Santiago de Compostel·la de manera que la inauguració del temple començat per Gaudí esdevingui un “viaje de Benedicto XVI a España”.
- Els castells humans són declarats patrimoni de la humanitat per la Unesco... acompanyats pel flamenc.
- Barcelona demana els diners que l’estat li deu per no endeutar-se amb tercers i poder fer les infraestructures que li calen –i tothom l’acusa de pidolaire i de victimista–... mentre Madrid s’endeuta fins a les celles i llavors reclama que ho pagui l’estat.
I em deixo moltes altres coses, per no cansar-vos.
Potser tot és pura casualitat.
