«Els que diuen “no canviïs mai” solen ser els mateixos que diuen “sigues tu mateix”, com petits filòsofs de carrer. No es refereixen només a l’autenticitat, que és, en efecte, una virtut rara i envejable. Invoquen també un seguit de qualitats incertes, de doble tall, com la tenacitat, la coherència i els principis sòlids. De fet, al final, no són més que defectes camuflats: la tossuderia, la intransigència i la supèrbia. Ser un mateix indica autoestima i coherència, valors necessaris. Tanmateix, qui se sent tan cofoi de si mateix com per no voler canviar mai? Hi ha milers de motius per canviar. Es pot canviar per les circumstàncies, per l’edat, per la desgràcia, per l’aprenentatge, pel contacte amb la gent. Cada canvi és una manera de conviure –i potser, sent optimistes, de millorar. És una manera de ser un mateix, perquè un mateix no és una pedra, sinó un ésser vivent, sensible i racional. [...]
»Davant del sigues tu mateix, millor el socràtic coneix-te a tu mateix. Cal conèixer-se per saber en què anem bé i en què cal que canviem.»
Toni Soler,
La Vanguardia 16 octubre 2004
