Els italians van al davant en aquest punt, i també en diverses qüestions de la llengua pràctica, com ara en allò dels teclats que ja vaig explicar i en altres coses acostades: n’hi ha prou de pensar en l’eliminació de la h muda, i no s’ha mort ningú.
Si bé encara, en aquest punt de les sigles, per mi s’han quedat a mig camí.
Ells escriuen les sigles, normalment –almenys en textos divulgatius–, posant la primera lletra amb majúscula i les següents amb minúscula, siguin sigles antigues com modernes, tant italianes com estrangeres, tant si corresponen a noms propis com a substantius per a nosaltres comuns. Així, escriuen Onu, Ue, Fmi, Usa, Dsk (Dominique Strauss-Kahn), Spd (Sozialdemokratische Partei Deutschlands), però també Esm (european stability mechanism, ara de moda), Opa, Isbn... Sí que hi ha casos de sigles corresponents a noms comuns i d’ús ordinari en què han fet un pas mes i també les escriuen amb minúscules, com ara ndr (nota della redazione), ct (calcio trainer), etc.
I per això no tenen tants problemes com nosaltres, que no sabem mai si hem d’escriure Unesco o UNESCO, Unicef o UNICEF, VAO o Vao o vao (vehicles d’alta ocupació), ACC1Ó o Acció o Acci10, ADIFAD o Adifad, Once o ONCE, Pirmi o PIRMI o pirmi (i la gent diu [o deia, snif] “la pirmi”, en femení, quan la P inicial és de programa), TAC o Tac o tac (i la gent diu “el tac”, en masculí, quan la T és de tomografia).
O bé: ¿té sentit que escrivim amb majúscules una sigla que alhora és acrònim* i per tant ha estat creada, justament, perquè soni com una paraula –i a més a més, tot sovint, amb la intenció que sigui eufònica, com en algun dels casos que acabo d’esmentar–? Té cap sentit que l’escrivim amb majúscules,** com si fos un crit?
* Acrònim: sigla (o abreviació formada amb lletres o segments inicials o finals d’una sèrie de mots) pronunciable com un mot ordinari. Que sigui acrònim no depèn, tal com es veu a la definició, del fet que els segments siguin només les inicials de la sèrie de mots o que de cada mot s’agafi més d’una lletra (o potser d’algun dels mots del conjunt no se n’agafa cap element): el fet diferencial de l’acrònim és que ha de ser pronunciable com un mot ordinari. De manera que IVA, UNICEF, Ibex, euríbor i Idescat són acrònims, mentre que UPC, Fecetc o IRPF no ho són, i iCat FM és un mig-mig.
** Escric, tal com ens han ensenyat a fer-ho, les sigles pures i dures –només les lletres inicials de cada paraula– amb majúscules; i els mots formats amb elements diversos del conjunt, i no sols les inicials de les paraules, amb majúscula al començament i la resta minúscules o, en algun cas com euríbor, tot amb minúscules.
I jo encara aniria més enllà que els italians: les sigles que corresponguin a noms comuns –els que, desplegats, no siguin noms propis– els escriuria amb minúscules, també la primera lletra de la sigla. Igual com hem fet en alguns casos, quan ha passat el temps i la sigla, com diuen, «ja s’ha consolidat»: ovni, sida, làser, sembla que també pime, etc. Doncs jo no esperaria aquesta consolidació i faria com amb qualsevol altre mot que s’incorpora a la llengua.
I doncs, si és nom propi, com els italians, majúscula inicial de nom propi: Eua, Nasa, Oit, Gec, Diec, Ciu, Icv, Pp, Psoe, etc.
I si és nom comú, tot amb minúscules: iva, ipc, irpf, r+d, sos, din, rpm, uci, asap (as soon as possible), rip (requiescat in pace), acs (al cel sia), sa (societat anònima), cp (codi postal)...
Quin problema hi ha? Si, a més a més, ara tothom tendeix a les minúscules inicials en els noms comercials; si a les adreces d’internet no hi ha majúscules; si tothom està cansat d’escriure http i www i tantes altres de similars! A qui li sorprendria aquesta evolució de la llengua, d’altra banda ben lògica?
No pot ser que estiguis obligat a mirar manuals contínuament, en aquest cas per saber si allò és una sigla o un acrònim, o si està consolidat o encara li falta un bull –com ara les esmentades pime, rpm, din, Nasa, Unesco, asap, etcètera.
El munt d’avenços que es podrien fer si ens decidíssim a simplificar tantes coses ara mateix complicades.
