dilluns, 3 de març de 2008

Qüestions de llengua (XXIV): L’euríbor

L’euríbor no és ningú. Tampoc no és cap lloc. És una taxa de tipus d’interès, un índex, un nombre, el resultat d’una estadística, un càlcul. Oi que no escrivim “Índex de Preus al Consum” amb majúscules, tret del cas que l’escurcem en una sigla, IPC? Veritat que no escrivim “Preu Mitjà del Pa”? Doncs igualment penso que hauríem d’escriure amb minúscules tots els altres índexs i xifres: des del nombre pi fins al producte interior brut (o PIB), el canvi del dòlar respecte a l’euro, el patró or, el preu del petroli o l’índex Big Mac (que no és per fer broma sinó que serveix per calcular el poder adquisitiu de la moneda en cada país: un Big Mac no costa el mateix a Porto que a Barcelona, a Tòquio que a Delhi, a Nova York que a Medellín [Big Mac sí que ha de dur majúscules, perquè és la marca d’un producte, com Pulligan o Moritz, però no la paraula “índex”]).

A l’ibex 35 (índex del comportament a borsa de 35 empreses espanyoles significatives, contracció o acrònim d’iberian index) suposo que la gent li posa majúscula perquè es considera que la suma d’empreses que en formen part són com una mena d’associació, però de fet no hi ha cap associació, sinó tan sols una llista, el resultat d’un càlcul automàtic. És com si al preu del pa haguéssim decidit que li direm “preupà” o a l’IPC “ipecex”. (L’ibex, ja que hi som, en català l’hauríem d’escriure i pronunciar sempre amb accentuació [no gràfica] a la e, ja que l’accent que es posa a vegades a la “i” ve per mimesi de l’adjectiu castellà “íbero -a”, que com sabeu en català fem agut en el masculí: iber, no íber (i en el femení ibera, no íbera).

L’eurostoxx 50 està en el límit de la majúscula, perquè tot i que és també una llista com l’ibex (en aquest cas, de 50 empreses europees), la segona part de l’acrònim (stoxx) ve de Stoxx Ltd., que de fet és una entitat creada pels responsables d’aquest índex europeu (la Deutsche Börse, la Dow Jones americana i la suïssa SWX). Els que hi vulguin la majúscula, potser seria més lògic que la posessin al mig –que modern–, o sigui euroStoxx.

I el Nikkei? L’índex Nikkei, que aplega els resultats a borsa de 225 empreses del Japó i que és cada dia el primer punt de referència sobre el comportament de l’economia mundial, és un índex calculat per un diari que és conegut popularment amb aquest nom, El Nikkei, tot i que en realitat es diu Nihon Keizai Shinbun (que significa Diari Japonès de Negocis, segur que ja ho sabíeu). O sigui, és un nom propi. Però no tindria sentit que escrivíssim Índex Nikkei. No: índex Nikkei o índex del Nikkei.

Tornem al començament. Com diuen els diccionaris anglesos, un índex és a single number calculated from a set of prices or of quantities. En català, el “nombre que expressa la relació entre dues o més magnituds i que és emprat per a comparar factors o magnituds més complexos”. No hi ha cap motiu per posar-los amb majúscules.

Molts cops, totes aquestes majúscules no tenen cap més raó de ser que el fet que els inventors o creadors dels índexs els han volgut escriure d’una manera concreta. Són majúscules més de marca que altra cosa. Posant per cas, hi ha un índex que els seus creadors l’escriuen d’aquesta manera: iTraxx. És un índex d’empreses europees i asiàtiques que es consideren atractives, i l’elabora la International Index Company, una empresa angloalemanya (tenen un altre índex que escriuen així: iBoxx). Hi ha cap raó per conservar aquesta disposició tan original de lletres quan es treballa fora dels límits de control de qui les han creades? No: crec que hauríem d’escriure “índex itraxx” o “itraxx” i avall. (I ara seré dolent, però ve a tomb: hi ha cap motiu perquè anomenem sempre “la Caixa” una de les nou caixes que hi ha a Catalunya? Ells, a la seva propaganda, que facin el que vulguin, i la gent que se’ls cregui si vol, però des de fora, no n’hauríem de dir sempre Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona, o la Caixa de Barcelona, o la caixa del Samaranch, o la CEPB, si voleu fer-ho resumit?)

Alguns d’aquests índexs duen un nom propi, que lògicament ha d’anar amb majúscula: el barril de Brent (preu del petroli en un dels mercats considerats estàndards) o l’índex Dow Jones (el nom complet és Dow Jones industrial average, o DJIA, també conegut com índex de Wall Street i com NYSE, sigla de New York stock exchange). Standard & Poor’s és una empresa que publica diversos índexs: l’empresa, com l’hem escrita o en forma abreujada (S&P), va amb majúscules inicials, però els índexs que publica no haurien d’anar-hi: per exemple: índex borsari ASX 200 S&P (l’índex de borsa més important d’Austràlia). Altres són una sigla en origen, com el NASDAQ (National Association of Securities Dealers Automated Quotations), l’FTSE (Finantial Times stock exchange, de Londres), el CAC 40 (cotation assistée en continu; sí, és l’índex de París i aplega la posició borsària de 40 empreses) o el Dax 30 (acrònim de deutscher aktien index, de Frankfurt). I també hi ha altres índexs que provenen de sigles i són prou coneguts, com l’EONIA (euro over-night index average) o el líbor (lexicalització de l’antiga sigla LIBOR, de London inter-banking ofered rate, ara transformada en index eurilibor, en anglès [i eurilíbor, hauria de ser, en català, però no ho he vist enlloc]), a banda del terrible euríbor.

Però llavors què passa? Que com que sovint es posen els uns al costat dels altres, per fer comparacions, si escriuen CAC, NASDAQ i FTSE, que són sigles, molts editors no gosen aleshores escriure a sota Eurostoxx, ni Ibex, ni Standard & Poor’s, ni Nikkei, sinó que escriuen EUROSTOXX, IBEX, STANDARD & POOR’S i NIKKEI. Tots s’encomanen de les majúscules de les sigles. I altres el que fan és unificar-ho tot per l’altra banda: Ibex, Eurostoxx, Nasdaq, Nikkei, Standard & Poor’s (o S&p, he vist), Ftse, Cac, Dax (ara ens imaginem aquests índexs formant part d’una llista i, per tant, amb la majúscula inicial que correspon a inici de frase o de paràgraf, si no els toca aquesta majúscula per se). O sigui, quan s’opta per unificar d’una manera se n’escriuen bé unes i malament les altres, i quan s’unifica d’una altra manera és a l’inrevés. (Potser és una paràbola de la vida mateixa, quan es volen unificar alçades tallant caps o peus; i demano disculpes per posar-me transcendent també avui.)

Si tot això és tan clar (;-)), o m’ho sembla, per què no hi ha manera que els mitjans de comunicació escriguin molts d’aquests índexs i xifres que hem esmentat amb minúscules, quan toca? Doncs, perquè hi ha en general una tendència irrefrenable a elevar tots aquests conceptes a la dignitat de la majúscula, tinguin l’origen que tinguin o signifiquin el que signifiquin. Són majúscules que posen de manifest que a determinats conceptes els tenim una reverència que frega la idolatria (o la demonolatria). (Perdó una altra vegada.)

(He estat anys mirant d’explicar als meus clients que euríbor en català s’havia d’escriure així, amb minúscula i accent, i no hi havia manera. Ara, El Periódico, El Punt, l’Enciclopèdia catalana i la CCMA [TV3 i Catalunya Ràdio, per entendre’ns] ja s’han incorporat a la grafia euríbor. Però em fa l’efecte que la batalla de l’ibex i companyia serà més difícil.)