Atenció, agafeu-vos: m’han enviat d’una editorial un paquet, expressament per a mi, amb segells i matasegells, amb el meu nom i tota la pesca, que conté tres exemplars d’un llibre la traducció al català del qual vaig corregir –no traduir, no: corregir– fa una temporada i que ara finalment s’ha publicat.
Si ja és bastant miracle que de les editorials (ens) enviïn als traductors exemplars dels llibres traduïts, imagineu-vos que facin això amb un pobre corrector. N’hi ha per fer un castell de focs d’aquí fins a Sant Josep.
(El contrapunt: és una editorial estrangera. No us diré quina, que encara oferiríeu al client una tarifa més baixa que la meva –generosa!, a més, per part de l’empresa– i me’l prendríeu. Que et conec, herbeta, que et dius marduix –aquesta fa temps que no la deixava anar, però ara estic content i llanço més caramels que el rei negre.)
