Ara he ajuntat totes aquestes dades, per conservar-les. I ací teniu la llista dels llibres més destacats, i entre parèntesis la gent que mana (o que compta per al diari esmentat) i que diu que els ha llegit:
- Nelson Mandela’s Favorite African Folktales (Nelson Mandela, heroi mundial)
- La princesa de Clèves, de Madame de La Fayette (l’odia el xicot de la Carla Bruni)
- Estrela solitária, de Ruy Castro (Luiz I. Lula da Silva, extreballador del Brasil)
- Elogi de la follia,* d’Erasme de Rotterdam (Silvio Berlusconi, pallasso molt ric)
- Sunset Song, de Lewis Grassic Gibbon (Gordon Brown, escuder de l’emperador)
- Bíblia,* d’autors diversos (George W. Bush, exemperador del món més aviat curtet)
- Team of Rivals, de Doris Kearns Goodwin (Barack Obama, emperador i profeta a qui se li comencen a veure els trucs)
- Las armas de ayer, de Max Marambio (Fidel Castro, encara, Cuba)
- Meditacions, de Marc Aureli (Wen Jia-bao, cappare xinès)
- Poesia, d’Omar Jayyam (Vladimir Putin, cappare rus)
- Anatomía de un instante, de Javier Cercas (José Luis Rodríguez Zapatero, fetiller sud-europeu)
- El caballero de Alcántara, de Jesús Sánchez Adalid (Mariano Rajoy, aspirant a fetiller sud-europeu)
- Incerta glòria,* de Joan Sales (Josep Antoni Duran i Lleida, ministrable, i Àlex Rigola, teatrer)
- Misteriosament feliç, de Joan Margarit (José Montilla, president de la cosa)
- El silenci, de Gaspar Hernàndez (Artur Mas, emprenyat aspirant a presidir la cosa)
- Les palmeres salvatges, de William Faulkner (Iñigo Urkullu, basc també emprenyat)
- Tan lluny com els peus em portin,* de Josef Martin Bauer (Joan Puigcercós, marcapaquetam d’esquerres)
- Los Baldrich, d’Use Lahoz (Joan Herrera, noi sostenible)
- L’última trobada,* de Sándor Márai (Alicia Sánchez-Camacho, nacionalista unionista, pobreta)
- Brújula para navegantes emocionales, d’Elsa Punset (Albert Rivera, fillol de Boadella)
- L’edifici Iaqubian, d’Alaa al Aswany (Ariane Arpa, Intermón-Oxfam, i si no faig bromes vol dir que és gent seriosa)
- Las venas abiertas de América Latina, d’Eduardo Galeano (Javier Bonomi, Fedelatina)
- Eben,* de Ryszard Kapuscinski (Esther Giménez-Salinas, URL)
- Xarxes complexes, de Ricard Solé (Eudald Carbonell, antropòleg)
- Anna Karènina,* de Lev Tolstoi (Josep Baselga, oncòleg, i Maria Eugènia Alegret, jutgessa en cap)
- L’origen de les espècies,* de Charles Darwin (Juan Carlos del Olmo, WWF, i Jordi Portabella, el més bell de l’ajuntament de BCN)
- La conxorxa dels enzes, de John Kennedy Toole (Jordi Basté, radiofonista líder)
- L’estàtua sense rostre, de Miquel Arguimbau (Alfons Arús, comediant de TV)
- Camí de sirga,* de Jesús Moncada (Toni Soler, polac màxim)
- Un home a les fosques, de Paul Auster (Queco Novell, el doble de Maragall)
- D’A a X, de John Berger (Isabel Coixet, cineasta espanyol(ist)a)
- La Ilíada,* d’Homer (Jordi Hereu, alcalde post22@; Santiago Auserón i també Juan Perro; Rafael Ribó, síndic, s’estima més la Introducció a la Ilíada, de Jaume Pòrtulas)
- Els homes que no estimaven les dones, de Stieg Larsson (Xavier Trias, metge de l’ajuntament de BCN; Gemma Mengual, sirena que a Madrid anomenen Chema; Nani Roma, home del desert)
- Rutas de Barcelona, de César Alcalá (Alberto Fernández Díaz, un dels inefables de la família reial pepera barcelonina)
- Respect in a World of Inequality, de Richard Sennet (Ricard Gomà, el més roig de l’ajuntament de BCN)
- Description de l’Egypte, de diversos autors (Jordi Clos, hoteler epiptòleg)
- El práctico, de Rabasso i Aneiros (Ferran Adrià, inventor de menges)
- La riquesa de les nacions, d’Adam Smith (Miquel Valls, cambrer)
- Diari d’un fotògraf,+ d’Agustí Centelles (Joaquim Nadal, exalcalde i exprofessor)
- La soledad del mánager, de Manuel Vázquez Montalbán (Joan Delort, superpoli)
- La carretera,* de Cormac McCarthy (Claudia Llosa, l’última cineasta triomfadora)
- Tristos tròpics, de Claude Lévi-Strauss (Albert Sánchez Piñol, escriptor i mediàtic)
- Tractat d’urbanitat a l’ús de les joves generacions, de Raoul Vaneigem (Bartomeu Marí, museista)
- El ball,+ d’Irene Némirovsky (Sol picó, ballarina)
- La impaciència del cor,+ de Stefan Zweig (Mònica López, actriu)
- Todos mis hermanos,* de Manel Estiarte (Joan Laporta, al loro)
- La ciudad de las bestias, d’Isabel Allende (Rafael Nadal, forçut manacorí)
- Nunca más: Informe Sábato, d’Ernesto Sábato (Mauricio Pochettino, salvador de l'equip més espanyol de Barcelona, ara de Cornellà)
- La pilota no entra per atzar, de Ferran Soriano (Xavier Sala i Martín, model)
- El juego del ángel, de Carlos Ruiz Zafón (Ricky Rubio, que ara saltarà el toll)
- Hurry Down Sunshine, de Michael Greenberg (Juan Antonio Flecha, cicloperiodista)
- El vuit, de Katherine Neville (Xavier Pascual, un altre entrenador revelació de la casa)
- El secret, de Rhonda Byrne (Maria Vasco, destrossacamesimalucs)
- El soci, de John Grisham (Pol Amat, núm. 1 del món amb un bastó)
- La rebel·lió d’Atles, d’Ayn Rand (Alan Greenspan, que s’ho mirava quan ens ficàvem al forat on som)
- La crisis ninja, de Leopoldo Abadía (Enric Reyna, senyor del totxo)
- Crònica de la independència,* de Patrícia Gabancho (Salvador Alemany, senyor de les autopistes de pagament)
- Honor among Enemies, de David Weber (Reinaldo Rodríguez, controller de Madrid)
- Winning, de Jack Welch (Josep Mateu, assegurador de vehicles)
- The Road to Serfdom, de F. A. von Hayek (Juan Rosell, portaveu d’empresaris)
- El número de Dios, de José Luis Corral (Maravillas Rojo, coresponsable de l’atur)
- Viure per la ciència, de Sydney Brenner (Montse Vendrell, Biocat)
- Bhagavad Gita, anònim (Ferran Rodés, empresari de la comunicació, tampoc no ens va avisar)
- L’elegància de l’eriçó,+ de Muriel Barbery (Núria Basi, empresaria del tèxtil)
- Intel·ligència emocional,* de Daniel Goleman (Gabriel Masfurroll, hospitalari)
Escric el títols en català, si em consta que estan traduïts, o si no en l’idioma original. He posat un * en els llibres que he llegit i que també recomano, i un + en els que no he llegit però m’agradaria llegir. Crec que no es poden treure gaires conclusions de les coincidències meves amb uns lectors o amb uns altres, ni de les coincidències entre ells mateixos (el cas Duran-Rigola em sembla prou significatiu). Potser n’he llegit algun més a banda dels senyalats, però si no hi he posat un * és perquè no els recomano. I, com diria aquell, no hase falta disir nada más.