La raó és que en la darrera liquidació trimestral del 2008 el meu gestor i jo mateix ens vam oblidar de sumar-hi l’esfereïdora quantitat de 7,80 euros! (1.300 pessetes). Error que es va arreglar en la liquidació següent, un cop advertit. Però fora de termini. I ara que hi ha crisi diu el gestor que a Madrid són insadollables i no tenen sentit de la proporció. Que ara, amb la crisi, són inflexibles... amb els pobres desgraciats als quals ens ve molt d’aquí 300 euros de més o de menys. Que què penso fer? No pagar, recórrer fins al final. Encara que al final segurament em tocarà pagar. Però primer és la dignitat, primer és dir-los, en tots els recursos que calgui fer d’ara endavant, que són uns uns ditsllargs, uns saltejadors de pobres, uns ocells de rapinya, uns escurabosses, uns depredadors, uns bandits. Diu el gestor que això durarà tres anys, però que m’ho farà de franc perquè ell també té ganes de dir-los la veritat amb tota la boca. Ja us ho aniré explicant.
Espanyaportes!
