Escons en Blanc

Eleccions municipals 22 maig 2011
- 2 no-escons (de 7) a Foixà (Baix Empordà)
- 1 no-regidor (de 13) a Gironella (Berguedà)
- Més de 10.000 vots a Barcelona (Barcelonès)
- Etcètera.

«No som d’esquerres ni de dretes, ni feixistes, ni ecologistes... No som socialistes, ni de centre, ni nacionalistes, ni democristians, ni anarquistes. No estem aquí per dir què és millor ni pitjor, ni quines polítiques s’haurien de dur a terme. No estem a favor de l’última llei que s’ha aprovat, ni tampoc en contra. No tenim cap ideologia i les tenim totes. No tenim clar si ha de governar aquell, o aquella, o aquell altre...

»Però tenim clara una cosa: creiem que hem de poder dir que no. De la mateixa forma que tenim dret a votar qualsevol partit, hem de tenir el dret a no votar-ne a cap, senzillament perquè cap d’ells no ens agrada. Tenim dret a dir que no i que se sàpiga.

»Potser has arribat fins aquí perquè estàs cansat dels polítics, de les seves farses, de les seves mentides, de tantes promeses incomplertes, de tants impresentables, de tants corruptes. Pot ser que no t’agradi la llei electoral, o que estiguis cansat de l'amiguisme, del transfuguisme o, simplement, de la manca de memòria. O potser no. No ho sabem. No ho sabem ni tampoc volem fer ressò de cap opinió en particular

»No diem res. Callem. Emmudim. Creiem en el valor del silenci en un món polític on les paraules han deixat de tenir sentit. Un silenci acusador. Callem, sí, però també ho diem tot. O millor encara, diem només una cosa: diem NO.

»El nostre vot no servirà per engrossir el percentatge de vots en blanc, o nuls, o d’abstencions, xifres de les quals, al final, ningú no en fa cas.

»El nostre vot no permetrà que un partit pugui governar amb falsa majoria.

»El nostre vot no es repartirà entre els partits amb representació.

»El nostre vot no quedarà només en les estadístiques.

»El nostre vot servirà per dir que no, que no volem res d’això. Que en aquestes circumstàncies preferim ser representats pel nostre silenci.

»Els nostres escons seran blancs. No es tacaran amb paraules sense sentit ni es traduiran en suculents sous que algú s’embutxacaria només per pitjar el botó que la disciplina de partit imposa, ni servirà per rebre subvencions destinades a campanyes electorals cada cop més cares. Els nostre escons quedaran buits. Però així ens assegurarem que no els omplin uns governants que ens avergonyeixen, que no ens representen.

»I així, quan els parlaments comencin a omplir-se d’escons en blanc, l’enrenou que crearan serà tan gran que no podrà ser ignorat. I potser llavors, alguns polítics començaran a tenir por, por de perdre la paraula, por de perdre el sou, por de perdre la majoria, por de perdre la subvenció... I potser, llavors, les coses començaran a canviar.»

Escons en Blanc, maig 2011

(Aclareixo que em vaig desvincular d’Escons insubmisos, llavor primera dels actuals Escons en Blanc, l’any 2007, abans del canvi de nom. De manera que no hi ha en aquesta entrada del bloc cap afany partidista personal. Sí que hi ha, però, la satisfacció de veure com una vella idea, portada ara per altres mans més hàbils, va aconseguint de mica en mica, amb paciència, uns objectius dibuixats utòpicament ara fa deu anys.)