«En el món real [...] hi ha autoritats que, a distància i apropiant-se de la iconografia de la dissuasió, expressen acusacions i imposen mesures que amputen o anuŀlen els drets fonamentals dels més desvalguts. I també hi ha intermediaris amb galons que, afalagats per l’adrenalina del joc jeràrquic –i de vegades amb bona fe–, s’avenen a fer la feina més bruta i, en nom de l’ordre, a actuar com el braç armat d’aquest poder emmascarat [sense] trencar la cadena de comandament, encara que les conseqüències siguin humanament devastadores pel costat més dèbil del triangle. [...] Sotmetre’s acríticament a l’autoritat i acceptar cegament imposicions que trenquen les garanties democràtiques i els drets dels ciutadans ens acosta més a la barbàrie que no pas a la justícia.»(Extracte de l’article de Sergi Pàmies publicat a La Vanguardia, 8 març 2013)
