Històries dels Saumell (12): Excavacions a Selmella

Vista parcial del poble de Selmella, des del castell (foto MSS-2, 2008)

Algunes dades sobre Selmella

- El nom de Selmella potser ve de Selma –població també abandonada, a l’altra banda del riu Gaià–, i Selma podria venir –tampoc no és segur– de l’àrab salmala, que significa ‘defensa, guarda’.

- Habitants de Selmella al llarg de la història (s. XIV-XX):

1365: 20 focs
1379: 5 focs
1497: 1 foc
1550: 2 focs
1708: 75 habitants
1787: 83 habitants
1837: 70 habitants
1910: 93 (?) habitants*
1932?: abandonat

*Dada absolutament inversemblant que apareix a l'enciclopèdia Espasa

Algunes dades sobre el Castell de Selmella

- Selmella és un dels 41 castells del conjunt dels castells del Gaià, i una més de les centenars de construccions militars antigues que hi ha a Catalunya.

- Hi ha evidències de poblament dels segles X-XI dC –temps durant el qual és reconquerit el castell.

- S’han trobat traces d’un establiment previ al del s. X, amb restes ceràmiques que podrien ser del període 843-979 dC –ceràmica del període àrab, andalusina? Però això és molt insegur. També hi ha un mur de tàpia d’estil àrab –base de pedres i encofrat de calç i sorra–, damunt del qual està construïda la muralla. Sota la muralla hi ha un paviment anterior al s. X, que és el paviment en més bon estat que s’hi ha trobat.

- I a sota hi ha encara un suposat nivell d’ocupació, però amb ceràmiques –moltes més que de les èpoques posteriors–, fins dels s. IX-VIII aC –edat del bronze. Molts dels castells medievals de la zona havien sigut abans poblaments ibers.

Al capdamunt, part de la muralla del castell. En primer terme, el campanar de l’església de Sant Llorenç de Selmella (foto, MSS-2, 2008)

- La construcció d’estil gòtic que es conserva va comportar la destrucció de l’anterior, un castell d’ús militar dels s. X-XI, amb aportacions fins al XIII, que és el que va fer els murs fortificats i les espitlleres que encara es conserven. Al començament del s. XX hi quedava una finestra gòtica, avui desapareguda, i un pany de paret que demostrava que el castell havia tingut almenys tres plantes. Dins el castell hi havia tres focs. Es conserven traces d’arcs ogivals i arrancaments d’arcs com els de l’església de Sant Llorenç, l’església de Selmella –s. XI-XII, amb importants modificacions posteriors. No s’han trobat traces al castell de cap capella interior. N’hi devia haver –potser en alguna planta superior?–, però no era la “sala gran”, perquè allà és on hi ha els tres focs.

- El castell es va abandonar cap al final del s. XIV o el començament del XV. Època de pesta negra, que afecta especialment Selmella –no Querol ni el Pont d’Armentera. Hi va quedar un sol fogatge (1497), que devia ser un mas aïllat (segons la tesi de Ramon Serra).

Distribució del castell:

- El castell es compon de recinte sobirà (l’anomenat pròpiament “castell de Selmella”) i recinte jussà.
- El recinte sobirà o palau tenia, com hem dit, almenys tres pisos aixecats damunt el penya-segat natural; la pedra està extreta d’allà mateix.
- La tècnica constructiva del baluard o torre de defensa (tetragonal i força ben conservada) del recinte sobirà no té res a veure amb la del castell: és posterior al període romànic.
- Al recinte jussà, l’estructura és molt completa, amb construccions molt variades, però només en queden alguns fonaments.

- Al s. XVIII l’indret torna a agafar embranzida per la revolució agrícola, però el castell ja no es torna a habitar.

- Hi ha hagut recerques clandestines, prospeccions i espoliacions dins el castell durant el segle XX. Devien buscar alguna cosa de valor.

- El cementiri del costat de l’església de Sant Llorenç és recent, pel que se sap fins ara –no s’ha excavat.

Recull de dades preses d’una conferència conjunta de Mònica López i Ramon Serra, al Palau Marc de Barcelona, 9 maig 2012