Diu l’Ajuntament de Barcelona que els ritmes dels semàfors estan calculats per facilitar el trànsit dels autobusos. No m’ho crec. Això podria ser si els autobusos no haguessin de fer parades. Però com que, és curiós, fan parades per recollir gent o perquè en baixi altra gent, llavors resulta que els autobusos, en molts recorreguts, troben una majoria dels semàfors sempre en vermell. Un exemple. El 27 (Espanya-Roquetes), entre Tarradellas-Borrell i Vallcarca-Agramunt, ensopega amb 21 semàfors, que anomenarem d’una manera convencional: Urgell, Villarroel, Casanova, Santaló, Muntaner, Aribau, Tuset, Balmes, Via Augusta, Marià Cubí, Prat, Madrazo, Carolines, Guillem Tell, Gran de Gràcia, Josepets, Pérez Galdós, Dalt, Maignon, Ballester, Agramunt. Escric amb negreta els semàfors que l’autobús agafa necessàriament en vermell perquè té una parada just abans i per tant perd l’ona verda (són semàfors que van coordinats amb els anteriors), i escric amb cursiva els semàfors que agafa en vermell i que agafaria igualment en vermell si fos un cotxe normal i no fes parades. Els altres, en lletra rodona (normal), tant els pot agafar en vermell com en verd. Això vol dir que l’autobús topa amb un mínim de 7 semàfors vermells pel fet de ser autobús i amb un mínim de 6 semàfors vermells més pel fet d’anar per on va. Cal comptar que cada llum vermell comporta de mitjana 45 segons de retard (en el recorregut indicat hi ha dos semàfors del període més llarg possible: 75-80 segons). 13 semàfors de 21 són el 62% dels semàfors (i gairebé nou minuts de retard extra en un recorregut de menys de tres quilòmetres).
Jo entenc que tot allò que no sigui baixar del 50% en la xifra indicada vol dir penalitzar l’autobús. Si vas amb cotxe pel mateix recorregut, enxampes segur 6 semàfors en vermell (29%), però potser cap més. És a dir, el ritme dels semàfors afavoreix en aquest cas el recorregut de l’autobús, però no el ritme de l’autobús i, per tant, no afavoreix els autobusos que fan aquest recorregut.
En el cas del 27 (i el 32, el 22, el 28, el 87 i el 92), hi ha un coll d’ampolla que requereix un mínim de cinc minuts per travessar-lo, que és la plaça Lesseps. El 27 i el 32 tenen un altre aturall previ (quatre-sis minuts més), que és quan travessen la Diagonal: fins a cinc semàfors, sovint tots vermells, entre la parada de Buenos Aires-Villarroel i la següent, a Travessera-Muntaner (deunidó la separació entre les dues, ja que hi som).
Senyors de TMB, en el primer cas (Lesseps) resoldre el problema és una qüestió de seure i pensar-hi una estoneta, perquè és ben senzill. En el cas de la Diagonal hi ha més complicacions, però no costaria tant de dissenyar una ona verda per a l’autobús entre les dues parades esmentades o de redissenyar el recorregut d’aquestes dues línies.
(Tornant a Lesseps: un dia tindrem un disgust, perquè hi ha un semàfor del carril bus que es posa verd després que s’hagi ficat vermell el dels cotxes que hi van en paral·lel. Això ha d’estar estudiat per força: que no s’adonen que els vianants que esperen a creuar el carrer, quan veuen que els cotxes s’aturen, comencen a passar i poden no advertir l’autobús que arriba accelerat perquè el període seu de pas és molt breu?)
El 27 no és una excepció. Dels recorreguts que conec més bé, en una bona part (6, 7, 11, 14, 15, 16, 17, 20, 22, 28, 30, 32, 41, 59, 68) se’n podrien fer anàlisis molt similars. Cal exceptuar d’aquesta regla general els trams d’algunes d’aquestes línies que transcorren per determinades vies de l’Eixample les ones semafòriques de les quals sí que estan adaptades al ritme dels autobusos (Balmes, Muntaner, Aribau, Llúria, Gran Via, València, Mallorca i determinats sectors d’alguns altres carrers). O sigui, en línies com la 9, 33, 34, 37, 63, 64, 67, 78, 109, que també conec més o menys bé, les aturades diguem-ne penalitzadores són menys freqüents.
Històries del metro (1): La disciplina dels barcelonins
Històries del metro (2): Suïcidi al metro
Històries del metro (3): «Per la seva seguretat...»
Històries del metro (4): «No hi pugeu després...»
Històries del metro (5): Com falla el metro
Històries del metro (6): Que els autobusos hi ajudin
Històries del metro (7): «Solventar» i solucionar
Històries del metro (8): Estrelles al metro
Històries del metro (9): El xiulet
Històries del metro (10): «No fumis»
Històries del metro (11): Les criatures sanes, les últimes
Històries del metro (12): El magazín oral de les trucadores
Històries del metro (13): Activitat de risc
Històries del metro (14): No tothom qui duu xurriaques...
