La pregunta que em faig és: per què hi ha ciutats masculines i ciutats femenines? Per què parlem de «la Barcelona olímpica» i «el Madrid envejós» (referint-nos a la ciutat, ara no parlo d’equips de futbol)? Ho ha estudiat algú, això? Per què la llengua no ens permet de dir «el Barcelona olímpic» (referint-nos a la ciutat) o «la Madrid envejosa»? O sí que ens ho permet (almenys «la Madrid envejosa») i és una simple convenció que ens hàgim acostumat a anomenar-les d’una manera o de l’altra?El fet cert és que hi ha noms de poblacions que atrauen el gènere masculí, com Castro Urdiales, i altres que atrauen el femení, com Nova York (aquesta fins i tot en el seu nom) o Buenos Aires (tot i que tingui el nom en inequívoc masculí), però les fronteres no són sempre clares i hi ha casos clars de bigeneritat. Tenim, en principi, el París romàntic i el Londres bromós i el Berlín germànic, i en canvi la Roma monumental, la Lisboa històrica i l’antiga Atenes, però segons com els primers casos també te’ls pots trobar amb determinants femenins. I n’hi ha que són de bon començament, com ho diria, una mica d’aquella manera, com Sabadell o Reus o Vic o Perpinyà. De les ciutats principals de Catalunya, la majoria són clarament femenines: Barcelona, Lleida, Terrassa, Badalona, Girona, Tortosa, Tarragona. És perquè acaben en a que les fem femenines? Ni idea, però segur que hi ajuda. Tot i que allò de «si acaba en o, masculí», no funciona: parlem de «la Toledo visigòtica», no? I què me’n dieu de «el Sitges (femení plural) pecaminós»? I, en canvi, què passa amb Banyoles i amb Figueres? I amb Fraga? Ho teniu clar?
N’hi ha que semblarien incontrovertibles, com Sant Cugat... però en canvi de vegades hi tenim dubtes: «el nou Sant Cugat» o «la Sant Cugat canalla»? I no diem també que «Madrid és, segons com, molt provinciana» i coses similars? Però de cap manera no diríem que «Bilbao ara és molt bonica». Els biscaïns, i també les biscaïnes, se’ns enfadarien molt, em penso. Bilbao sempre masculí, crec, en diguis el que en diguis, sigui bo o dolent. O també hi ha «una Bilbao» de les amatxoak?
I en tots aquests casos, també els masculins, parlem de ciutats o de viles o de poblacions (tot femenins), no entrem en els pobles ni en els llogarets (masculí). O sigui, diem «la ciutat de Londres» o «la vila de Madrid», o «la incomparable població de l’Hospitalet de Llobregat», exactament igual com diem «la sempre imitada i mai Igualada ciutat d’ídem», tot i que aquesta també tingui honoràriament el títol de carrer (masculí) de Barcelona.
O sigui, un embolic.
(El dia de la final de la Copa d’Europa de futbol un diari de Madrid publicava una notícia amb aquest titular: «El Barça a Roma i la policia al Bernabeu!», així, amb exclamació. No té res a veure amb el que dèiem, però em fa gràcia conservar-ho aquí.)
