Els vots del PSOE

El PSOE ha arreplegat a Catalunya 701.775 vots.

Em faig dues preguntes:

1. Quants d’aquests 701.775 votants catalans no sabien que amb els seus vots feien parlamentària europea la senyora Magdalena Álvarez?
2. Algun dels que no ho sabien i se n’han assabentat avui presentaran una demanda judicial contra el PSOE per estafa*?

Jo mateix responc:
1. Molts.
2. No.

* No seria una estafa si no haguessin posat de número 1 a la llista catalana el cap de llista de la circumscripció espanyola. En veure a la llista el senyor López Aguilar, la gent ha interpretat que la relació era general i no local. I avui han descobert que era un mix local-estatal, amb la senyora Álvarez com a regal sorpresa. En qualsevol cas, la resposta a la pregunta 2 continua sent la mateixa, perquè per a la immensa majoria de votants d’aquest partit és més bona candidata la senyora Álvarez que la senyora Badia. I potser molts dels 200.000 vots que ha perdut el PSOE a Catalunya s’han quedat a casa i no han votat perquè van trobar que era una llista massa local, tot i la presència de l’exministre canari al capdamunt. Perquè el país –aquesta part del país– és així, què hi farem, hi hem de conviure, i fins i tot n’hi ha que són bona gent i diuen que van de bona fe.

No se n’assabenten o no ho volen veure?

Hi ha catalans que no se n’assabenten. El president del Govern espanyol fa gires per les Espanyes enduent-se de bracet la ministra dels desastres, perquè la ministra dels desastres és una grandíssima captadora de vots espanyols... justament per allò que ha fet aquí. «Dales caña a los catalanes, Maleni», se sent en els mítings.

I l’altre, el Rajoy, com que veu que el Rodríguez se li escapa en les intencions de vot a Espanya, el que proposa és una llei anticatalana, antibasca i antigallega, per assegurar que qui vulgui ser monolingüe castellà actiu i passiu a Catalunya i al País Basc i a Galícia, ho pugui continuar sent sense cap problema. Quan el Rajoy va dir això, va recollir l’aplaudiment més llarg i més enèrgic de la nit.

I em direu: i els vots d’aquí, que no compten? I responc: no, no compten. Ací no votarem PP, i per tant al Rodríquez i companyia els és igual. I al Rajoy també... perquè sap que faci el que faci no votarem PP.

Aquest Estat és així com funciona. Però hi ha gent, aquí, que davant les ruixades i cagarades de ponent s’estimen més mirar cap a una altra banda i fer veure que plou.

(Afegitó del dia 24: El CIS diu que la ministra aquesta és la que els espanyols mateix valoren més malament de tot el Govern de Madrid. Això no invalida, penso, la meua anàlisi. Per a molts espanyols, els desastres que provoca aquesta ministra són no res comparats amb el fet que diu que està abocant un munt de calés a Catalunya, i això no agrada als espanyols; alhora, per als més pròxims, el fet que aboqui tants diners a Catalunya –diuen– queda compensat perquè ens ho fa pagar amb sang, i per això l’aplaudeixen als mítings. És com allò de fer veure que et fan un favor perquè no sigui dit ací, i alhora clavar-te un mastegot perquè no sigui dit allà. No sé si m’explico prou bé, però jo ja m’entenc. En qualsevol cas, també és possible que l’enquesta del CIS s’equivoqui i molt també en aquest punt concret, com ha passat altres vegades.)


(Per què El vigilant del far?)
(Per què no hi ha comentaris al bloc?)