dimarts, 31 de maig de 2016

Qüestions de llengua (índex d'articles monogràfics)

(actualitzat 8 setembre 2016)

Les qüestions de llengua s’han escrit per a gent poc experta en matèria lingüística –com l’autor mateix, que no és lingüista i si escriu aquestes coses és més que res per aclarir-se– i també per a gent experta que sigui benvolent.

(Vegeu també índex alfabètic de qüestions tractades: de la A a la G; de la H a la Z)

Índex d’articles monogràfics

Qüestions de llengua (1): La rodalia
Qüestions de llengua (2): Internet o internet
Qüestions de llengua (3): «lil·lusionar»
Qüestions de llengua (4): Apòstrof més cometes
Qüestions de llengua (5): El secret del Putget
Qüestions de llengua (6): «Llegiu les instruccions d’aquest medicament...»
Qüestions de llengua (7): De franc
Qüestions de llengua (8): «Puesto», «colmado» i «apretar a córrer»
Qüestions de llengua (9): «L’important és que ens entenguem...»
Qüestions de llengua (10): Deixar parlar... malament
Qüestions de llengua (11): Estratègies de supervivència
Qüestions de llengua (12): Antropònims i topònims catalans en discursos castellans
Qüestions de llengua (13): «Fer perduda»
Qüestions de llengua (14): «Hi ha quelcom...?»
Qüestions de llengua (15): Sabem molt castellà (1)
Qüestions de llengua (16): Sabem molt castellà (i 2)
Qüestions de llengua (17): Llenguatge no sexista
Qüestions de llengua (18): Mare, mama, mamà
Qüestions de llengua (19): Les llengües són per comunicar-se
Qüestions de llengua (20): Les dualitats lingüístiques
Qüestions de llengua (21): El «bolso»
Qüestions de llengua (22): «Esclar», «deunidó», «sisplau»
Qüestions de llengua (23): Paradoxes lingüístiques (1)
Qüestions de llengua (24): L’euríbor
Qüestions de llengua (25): El català no és espanyol?
Qüestions de llengua (26): Hom és útil?
Qüestions de llengua (27): Imposar la llengua
Qüestions de llengua (28): L’article «lo»
Qüestions de llengua (29): Exigir puresa lingüística
Qüestions de llengua (30): Continuem sabent molt castellà
Qüestions de llengua (31): La jutge, l’alcaldessa, la ministra
Qüestions de llengua (32): L’ús social del català
Qüestions de llengua (33): Engavanyaments lingüístics
Qüestions de llengua (34): Els americans
Qüestions de llengua (35): Déu o déu
Qüestions de llengua (36): La cursiva dels estrangerismes
Qüestions de llengua (37): L’autocar i l’autobús
Qüestions de llengua (38): L’agonia del català?
Qüestions de llengua (39): Generar sinònims
Qüestions de llengua (40): Índexs i continguts
Qüestions de llengua (41): El català de casa
Qüestions de llengua (42): Intolerabilitats
Qüestions de llengua (43): Mapes de variants locals
Qüestions de llengua (44): Paraules màgiques
Qüestions de llengua (45): Pompeu Fabra i les variants dialectals
Qüestions de llengua (46): Feines vocacionals
Qüestions de llengua (47): Llengües fàcils i difícils
Qüestions de llengua (48): El gènere no marcat (1)
Qüestions de llengua (49): El gènere no marcat (2)
Qüestions de llengua (50): El gènere no marcat (3)
Qüestions de llengua (51): El gènere no marcat (4)
Qüestions de llengua (52): El gènere no marcat (5)
Qüestions de llengua (53): Més enllà del més enllà
Qüestions de llengua (54): Relats per donar i per vendre
Qüestions de llengua (55): «Amb què» i «amb que»
Qüestions de llengua (56): «No es sap mai»
Qüestions de llengua (57): La Blancaneu (1)
Qüestions de llengua (58): La Blancaneu (i 2)
Qüestions de llengua (59): Més sobre l’apòstrof davant cometes
Qüestions de llengua (60): Apòstrof davant lletra cursiva
Qüestions de llengua (61): Més sobre el ‘lo’ neutre
Qüestions de llengua (62): Comptar amb
Qüestions de llengua (63): Pròxim i proper
Qüestions de llengua (64): I encara més sobre apòstrof i cometes (3)
Qüestions de llengua (65): Interrogacions i admiracions flexibles
Qüestions de llengua (66): Apocalipsi lingüístic a TV3
Qüestions de llengua (67): «Aprofitar per»
Qüestions de llengua (68): «Pillar»
Qüestions de llengua (69): «Immolar-se»
Qüestions de llengua (70): El «rojalsià»
Qüestions de llengua (71): El «tio»
Qüestions de llengua (72): Accents conflictius
Qüestions de llengua (73): La polèmica sobre les dièresis sobreres

Qüestions de llengua (índex alfabètic): de la A a la G

(actualitzat 8 setembre 2016)

Les qüestions de llengua s’han escrit per a gent poc experta en matèria lingüística –com l’autor mateix, que no és lingüista i si escriu aquestes coses és més que res per aclarir-se– i també per a gent experta que sigui benvolent.

Índex general dels temes tractats

(Vegeu també l’índex d’articles monogràfics sobre qüestions de llengua)

De la A a la G (vegeu de la H a la Z)

- a + article + determinació temporal
- a la gatzoneta (final article)
- Acadèmia Valenciana de la Llengua (1)
- Acadèmia Valenciana de la Llengua (2)
- Acadèmia Valenciana de la Llengua (3)
- Acadèmia Valenciana de la Llengua (4)
- accent català (parlar amb)
- accentuació (casos conflictius)
- acolliment lingüístic (1)
- acolliment lingüístic (2)
- acolliment lingüístic (3)
- acostar
- actor, actriu
- admiracions
- Àfrica
- aglutinacions (vegeu també esclar, sisplau i deunidó)
- Això del català
- alarmisme
- Alaska
- Albaida, Josep
- Alcoi
- Alcover, Antoni M.
- Aleksiévitx, Svetlana
- alemany
- alguerès (català de l’Alguer) (1)
- alguerès (català de l’Alguer) (2)
- alguerès (català de l’Alguer) (3)
- alguerès (català de l’Alguer) (4): himne de l’Alguer
- alguerès (català de l’Alguer) (5)
- alguerès (català de l’Alguer) (6)
- alguerès (català de l’Alguer) (7)
- alguerès (català de l'Alguer) (8)
- Àlvaro
- amarrón
- amb què / amb que
- amb relació a
- americans
- anàlisi
- analítica
- anar com a pintada
- anglès (1): Estats Units (llengua oficial)
- anglès (2): Estats Units (vocabulari eleccions)
- anglès (3): Europa (països de parla anglesa)
- anglicismes (Menorca)
- ànima de la llengua
- antropònims (noms de persona)
- antropònims valencians
- anys que som
- apocalipsi lingüístic
- apòstrof + cometes (1)
- apòstrof + cometes (2)
- apòstrof + cometes (3)
- apòstrof + cursiva
- apòstrof davant essa líquida
- apòstrof davant a- amb valor negatiu (o no) (final article)
- apòstrof davant nom de lletra (1) (final article)
- apòstrof davant nom de lletra (2)
- aprenentatge de la llengua
- aprenentatge de llengües
- apretar a córrer
- aprofitar per
- aquest, este, eixe
- Ara (diari)
- aranès (v. occità)
- argots
- article + determinació temporal
- article «determinat» i «indeterminat»
- article «lo»
- atenció institucional en català
- Atles lingüístic del domini català
- autoboicot
- autobús
- autocar
- Badia i Margarit, Antoni M.
- Ballot, Josep Pau
- Barcelona 1700. Llengua i literatura
- barco
- Bassols, Margarida
- bielorús
- bilingüisme (1)
- bilingüisme (2)
- bilingüisme (3)
- bilingüisme (4)
- Blancaneu (1)
- Blancaneu (2)
- Blecua, José Manuel (RAE)
- bloc/blog
- bo/bueno
- boles de picolat
- bolso
- bon... bona...
- bon dia
- bona tarda
- Borja
- Boronat Cogollos, Miquel
- Boya, Mireia
- Branchadell, Albert
- bueno (final article)
- bueno/bo
- búlgar
- calés, calers (final article)
- campanyes pro català
- Camps, Magí (1)
- Camps, Magí (2)
- castellà (1)
- castellà (2)
- castellanismes
- català a Twitter
- català al Parlament
- català antic
- català aparent («catanyol»)
- català de casa
- català i espanyol (1)
- català i espanyol (2)
- català i espanyol (3)
- català i espanyol (4)
- catalanització de noms propis castellans
- catalanofonia
- cava
- censors vocacionals
- cine en català
- Climent, Eliseu (1)
- CLUB
- colmado
- colonització lingüística (1)
- colonització lingüística (2)
- combinacions consonàntiques
- comodins lingüístics
- comprar-ho
- comptar amb
- comunicar-se 1
- comunicar-se 2
- concordança sintàctica
- continguts
- Corbera, Jaume
- Coromines, Joan (1)
- Coromines, Joan (2)
- correcció lingüística (1): la dèria dels correctors
- correcció lingüística (2): feina vocacional
- correcció lingüística (3): voler ser molt correctes
- correcció lingüística (4): saber corregir bé (4 articles)
- correcció de textos
- cossigolles, còssigues, cossegues, cossinogues, cosquerelles, cosconelles
- costa de gener
- cromos
- crosses lingüístiques
- cursiva dels estrangerismes
- daixò, dallò, daixonses, dallonses (final article)
- DCVB (diccionari Alcover-Moll)
- de franc
- Decadència catalana
- dèria dels correctors
- desenvolupar (final article)
- Déu o déu
- deunidó
- dialectes catalans (1): valencià
- dialectes catalans (2): català de ponent
- diaris en català
- Diccionari català-valencià-balear
- Diccionari català-valencià-balear (manipulació a Canal 9)
- Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC) (1) (final article)
- Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC) (2) (capacitat d'esmena)
- Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC) (3) (edició en línia)
- Diccionari normatiu valencià (1)
- Diccionari normatiu valencià (2)
- Diccionari normatiu valencià (3)
- Diccionari normatiu valencià (4)
- dièresis innecessàries (1)
- dièresis innecessàries (2)
- diferències de gènere català-castellà
- dificultat del català
- diglòssia (1) (rus i bielorús)
- diglòssia (2) (publicitat en espanyol)
- dignitat lingüística
- discriminació de llengües
- distintius (vestits) (final article)
- divers
- diversitat dialectal (1)
- diversitat dialectal (2)
- diversitat lingüística
- doblatge (1)
- doblatge (2)
- dogmatismes lingüístics (1)
- dogmatismes lingüístics (2)
- donar peixet al castellà
- dones de fer feines
- dualitats lingüístiques
- e en posició àtona
- educació en castellà (1)
- educació en castellà (2)
- eixe, este, aquest
- els hi
- en referència a
- en relació a
- Enciclopèdia Catalana
- engavanyaments lingüístics
- ensenyament del català al final del franquisme
- entendre's (1)
- entendre's (2)
- entendre's (3)
- entendre's (4)
- entendre's (5)
- epicè
- equivocitats insolubles
- Erasme de Rotterdam
- es/se (pronom de tercera persona)
- esclar
- esgotament
- «especial»
- especialistes lingüístics
- essa líquida
- essa sonora incorrecta
- estàndard
- estàndard i correcció (debat)
- estàndard oral
- estar i ser-hi
- estatunidencs
- este, eixe, aquest
- etiquetatge en català
- euríbor
- evolució de la llengua
- Fabra, Pompeu (1)
- Fabra, Pompeu (2)
- Fabra, Pompeu (3)
- Fabra, Pompeu (4)
- Fabra, Pompeu (5)
- Fabra, Pompeu (6)
- Fabra, Pompeu (7)
- Fabra, Pompeu (8)
- Fabra, Pompeu (9)
- farmàcia
- fer cleques (final article)
- fer cosa (final article)
- fer perduda
- Ferrando, Antoni
- Folch, Ramon
- follar
- fonamentalisme lingüístic
- fonètica dels igualadins (final article)
- font de clot (final article)
- Font, Pere-Lluís
- França (respecte a la diversitat lingüística)
- francès (de Nicolas Sarkozy)
- fraseologia
- «frases russes»
- fronteres lingüístiques
- Garcia Espuche, Albert
- gasiu, gasiver (o gaviser)
- gatzoneta, a la (final article) (v. rectificació)
- gaudir
- GELA (Grup d'Estudis de Llengües Amenaçades)
- geminació
- «generar»
- gènere de les professions (1)
- gènere de les professions (2)
- gènere de substantius i adjectius
- gènere dels topònims
- gènere «no marcat» (1)
- gènere «no marcat» (2)
- gènere «no marcat» (3)
- gènere «no marcat» (4)
- gènere «no marcat» (5)
- gènere «no marcat» (un exemple)
- gènere «no marcat» (afegitó 1)
- gènere «no marcat» (afegitó 2)
- gènere «no marcat» (afegitó 3: carta oberta a Carme Junyent)
- gènere «no marcat» (afegitó 4: defensa dels doblets)
- gènere «no marcat» (afegitó 5: masculí inespecífic?)
- «geometria variable»
- gestionar (final article)
- Gopegui, Belén
- got
- grafia de les marques comercials (final article)
- grafiar (final article)
- Gran Enciclopèdia Catalana
- gran magatzem
- Guansé, Domènec (1)
- Guansé, Domènec (2)
- Guillamon, Julià
- Gumbau Morera, Felip
- gustarro, gustasso


(Vegeu de la H a la Z)

Qüestions de llengua (índex alfabètic): de la H a la Z

(actualitzat 8 setembre 2016)

Les qüestions de llengua s’han escrit per a gent poc experta en matèria lingüística –com l’autor mateix, que no és lingüista i si escriu aquestes coses és més que res per aclarir-se– i també per a gent experta que sigui benvolent.

Índex general dels temes tractats

(Vegeu també l’índex d’articles monogràfics sobre qüestions de llengua)

De la H a la Z (vegeu de la A a la G)

- Hambrosio
- Hello
- hipercorrecció (1)
- hipercorrecció (2)
- hipocorístics catalans
- hom
- Homo sapiens i llengua
- hora catalana
- idiolecte
- ignorància lingüística
- Igualada (final article)
- immersió lingüística
- immigració (1)
- immigració (2)
- immigració (3)
- immigració (4)
- immolar-se
- imposició lingüística (1)
- imposició lingüística (2)
- imposició lingüística (3)
- índex
- input
- intercomunicador mòbil (final article)
- intercomunicador portàtil (final article)
- internet
- interrogacions
- intolerabilitats
- ismes (sufix -isme)
- «jo, personalment»
- Junyent, M. Carme (1)
- Junyent, M. Carme (2)
- la creatiu, la creativa (final article)
- la jutge, la jutgessa
- la membre
- la metge, la metgessa
- la ministre, la ministra
- la pediatre, la pediatra
- Les nostres paraules
- Letònia i el català
- «Levante»
- lèxic de Josep M. de Sagarra
- li ho (final article)
- «Llegiu les instruccions d’aquest medicament...»
- «llengua comuna (espanyola)» (1)
- «llengua comuna (espanyola)» (2)
- «llengua comuna (espanyola)» (3)
- «llengua comuna (espanyola)»(4)
- llengua del Parlament
- llengua de signes
- llengua estàndard (1)
- llengua estàndard (2)
- llengua i cultura
- llengua materna (1)
- llengua materna (2)
- Llengua Nacional
- llengua oficial (1)
- llengua oficial (2)
- llengua oficial (3)
- llengua pròpia
- llenguatge burocràtic
- llenguatge femení
- llenguatge home, llenguatge dona
- llenguatge infantil
- llenguatge masculí
- llenguatge políticament correcte
- llenguatge sexista (1) (v. també «gènere no marcat»)
- llenguatge sexista (2)
- llenguatge sexista (3)
- llengües petites
- llengües xiulades
- lletres geminades
- llibres en castellà
- llibres en català
- Lluís, Joan-Lluís
- lluita contra el català (1)
- lluita contra el català (2)
- lluita pel català
- «lo ‘neutre’» (1)
- «lo ‘neutre’» (2)
- «lo ‘neutre’» (3)
- Lòpez, Pèrez, Sànchez, Ibàñez...
- majúscula de Déu
- majúscules de les sigles
- management (final article)
- mandonguilles
- manifest Koiné
- mare, mama, mamà
- marca comercial (1)
- marca comercial (2)
- Mascarell, Joan
- matrimoni
- medicaments
- més enllà de
- Migjorn
- minorització del català (1)
- minorització del català (2)
- minorització del català (3)
- minorització del català (4)
- Mira, Joan F.
- mòdul electrònic mòbil (final article)
- Molés, Josep
- Moliner, Empar
- Moll, Francesc de B. (1)
- Moll, Francesc de B. (2)
- Montilla, José
- morfologia verbal (final article)
- mosquit (noms)
- mots encreuats
- nacionalisme lingüístic
- nadons
- Navarro, Josep Lluís
- neologismes de Josep M. de Sagarra
- «no se sap mai» o «no es sap mai»
- Nogué, Neus
- noms propis catalans en textos castellans
- nord-americans
- normativa lingüística al País Valencià (Abelard Saragossà)
- Normes ortogràfiques del IEC 1913 (1)
- Normes ortogràfiques del IEC 1913 (2)
- Normes ortogràfiques del IEC 1913 (3)
- nyaps lingüístics impresos
- obrir (intransitiu) (àmbit de la comunicació) (final article)
- occità (1)
- occità (2)
- occità (3)
- occità (4)
- oficialitat del català o del castellà (1)
- oficialitat del català o del castellà (2)
- oficialitat del català o del castellà (3)
- ordre dels elements dins l’oració
- Ortega, Rudolf (1)
- Ortega, Rudolf (2)
- ortografia antiga
- ortografia única
- pa amb tomàquet
- països catalans (1): llengua estàndard única
- països catalans (2): País Valencià i Catalunya
- Paloma, David (1)
- Paloma, David (2)
- Paloma, David (3)
- Paloma, David (4)
- pare, papa, papà
- pareixen, parixen (final article)
- parlar amb accent català
- parlar malament (1)
- parlar malament (2)
- parlar malament (3)
- parlar malament (4)
- parlar malament (5)
- Partal, Vicent
- passar comptes
- patètic
- per a + infinitiu
- per què no (final article)
- perduda (fer perduda)
- periodisme automàtic
- pesebre o pessebre (final article)
- pessigolles
- «pillar»
- pilotilles, pilotes
- Pla, Josep
- Pla Nualart, Albert (1)
- Pla Nualart, Albert (2)
- Pla Nualart, Albert (3)
- Pla Nualart, Albert (4)
- Pla Nualart, Albert (5)
- Planas, Mònica
- política lingüística
- política lingüística a França
- políticament correcte
- polonès
- porta’ns i emporta-te’n
- Pradilla, Miquel Àngel
- préstecs
- Primo de Rivera, Miguel
- pronominalització de «a elles»
- pronominalització de «d’això»
- pronoms: forma reforçada o forma plena: em/me, et/te, es/se
- pronoms febles (poema)
- proper
- proselitisme lingüístic
- prospectes farmacèutics
- pròxim
- publicacions en català
- publicitat
- puesto
- pujada de gener
- puntual
- puresa lingüística
- Putget, Putxet, Puget (final article)
- Puyal, Joaquim Maria
- quefe
- quelcom i res
- ràdio en català
- Real Academia Española de la Lengua
- realitzar (final article)
- redacció automàtica
- Reig, Eugeni S. (1)
- Reig, Eugeni S. (2)
- Reig, Eugeni S. (3)
- Reig, Eugeni S. (4)
- relat
- reptes publicitaris (articles d'aquesta sèrie)
- res i quelcom
- resistencialisme
- retolació en català
- revistes en català
- rodalia, rodalies
- Rojals, Marta
- röstigraben
- Rusinés, Ernest
- s líquida
- s sonora incorrecta
- Saborit Vilar, Josep (1)
- Saborit Vilar, Josep (2)
- Sagarra, Josep Maria de
- Sanchis Guarner, Manuel
- salutacions
- Saragossà, Abelard
- Sarkozy, Nicolas
- Sastre, Jaume
- Sedó, Jordi
- Sellent, Joan
- Servei Català de Doblatge
- sexisme lingüístic (1) (v. també «gènere no marcat»)
- sexisme lingüístic (2)
- sexisme lingüístic (3)
- sexisme lingüístic (4)
- sigles: majúscula o minúscula
- signes d'admiració i interrogació inicials
- «sin fronteras»
- sisplau
- Solà, Joan (1)
- Solà, Joan (2)
- Solà, Joan (3)
- Solà, Joan (4) (record personal)
- Solà, Joan (5) (record personal)
- solventar
- suahili
- sumari
- supervivència lingüística
- talibanisme lingüístic
- tancar-se portes
- televisió en català (1)
- televisió en català (2)
- Televisió de Catalunya (TV3)
- temps que som
- Termcat
- Tintín
- tio (1)
- tio (2)
- tolerància lingüística 1
- tolerància lingüística 2
- tòpics
- topònims (noms de lloc)
- topònims valencians
- traducció de rimes
- traduccions (1)
- traduccions (2)
- traduccions (3)
- traduccions automàtiques (1)
- traduccions automàtiques (2) (final article)
- trajo
- trampes lingüístiques
- trens de proximitat
- tupinada
- Tuson, Jesús
- TV3
- Twitter
- uniformes (final article)
- ús del català pels infants
- ús social del català (1)
- ús social del català (2)
- vaga de fam per la llengua
- vagi + infinitiu (final article)
- valencià culte (revista Cresol)
- València i la normativa lingüística (1) (Abelard Saragossà)
- València i la normativa lingüística (2) (Josep Lluís Navarro i Quim Monzó)
- València i la normativa lingüística (3) (AVL)
- València i la normativa lingüística (4) (Antoni Ferrando)
- Valencià en perill d’extinció (1)
- Valencià en perill d’extinció (2)
- valencià/català (1)
- valencià/català (2)
- valencià/català (3)
- variants dialectals (1)
- variants dialectals (2)
- variants dialectals (3): «estàndard valencià» (1)
- variants dialectals (4): «estàndard valencià» (2)
- variants dialectals (5): català de ponent
- variants dialectals (6): potenciar els trets locals
- variants dialectals (7): unitat de la llengua
- variants dialectals (8): la parla dels alcoians
- variants dialectals (9): aquest, eixe, este
- Veny, Joan
- videojocs en català
- virus informàtics en català
- vocació
- vocabulari infantil
- xampany
- «xiuletí»

dimarts, 17 de maig de 2016

Koiné: he signat amb molt de gust

Vaig signar ben convençut, i devia ser dels cinquanta primers, el manifest del Grup Koiné.

Vull explicar per què.

Crec que hi ha hagut gent que no ha sabut veure en aquest escrit el que ja d’entrada no hi volia veure. Que el va llegir amb molts prejudicis, vaja. I que els ha anat de primera que el document arreplegués de sobte un munt de crítiques concentrades en dues paraules a les quals es va reduir tota l’argumentació. Si no és així, no ho entenc. O potser el manifest no s’explicava prou bé, això no s’ha de descartar mai, però diria que sí, perquè jo el vaig entendre a la primera i no em sol passar.

No sóc dels pessimistes de sempre ni tinc prejudicis respecte a parlants natius d’altres llengües, especialment si són nouvinguts. Molts cops n’he tingut prou amb un sol «bon dia» perquè em robessin el cor.

No formo part de l’equip redactor del paper, però me’l sento ben meu i per això en aquest article potser parlaré alguna vegada en primera persona. Si hi hagués frases del document que potser hauria redactat d’una altra manera –no ho afirmo, és una hipòtesi–, això seria secundari, és un efecte lògic que es produeix en tots els escrits consensuats.

Parlo del document estricte, no de les persones que el signen ni de les seves opinions personals ni del que hagin pogut fer o dir al llarg de la seva vida. El que comparteixo és el manifest.

S’havia de fer un homenatge a les víctimes franquistes de la colonització lingüística involuntària que mai van actuar com a colons i/o que es van convertir? Doncs no ho sé, escoltin, víctimes ho va ser gairebé tothom, per un motiu o per l’altre, i l’objectiu d’aquest manifest no era retre homenatges.

Francament, potser el que m’ha sobtat més de les reaccions contra el document han estat les exageracions i els escarafalls en contra d’una constatació històrica –la colonització lingüística– de la qual vam ser víctimes tots els catalans, els que venien de bona voluntat i els que ja hi érem –ho subratllo perquè segons l’època jo no era enlloc i per tant l’expressió no s’ha de prendre en sentit literal. No entenc per què els d’una banda tenen dret a sentir-se ultratjats. Escoltin, jo no tinc dret a queixar-me si algú explica la vida dels meus avis i/o dels meus pares, empesos o no per les circumstàncies. Va anar així.

Les llengües oficials

Convé recordar les vegades que calgui que el manifest no parla del català com a «única llengua oficial». Això s’ho han inventat alguns –o potser, hi torno, no es deia prou clar, però crec que sí, perquè justament és una qüestió que em preocupa des de fa anys i a mi em va quedar diàfana des de la primera lectura–, per tenir un adversari dialèctic més assequible. Contra una «única llengua oficial» és més fàcil de lluitar, efectivament, perquè té un dring com de superioritat, de bandejament, de marginació.

El manifest no parla de cap llengua oficial; es posiciona en contra de dues llengües oficials o, més ben dit, en contra del bilingüisme social institucionalitzat –el subratllat és important. L’estatus concret que hagin de tenir el català i altres llengües no es defineix, només es diu que el català ha d’estar protegit, blindat constitucionalment.

El bilingüisme social és el que hem viscut fins ara: els catalanoparlants som bilingües i alguns o molts castellanoparlants han tingut fins avui tot el dret de viure a les costelles d’aquest fet i de no esforçar-se gens per ser també bilingües. Això és el bilingüisme social. El bilingüisme personal és una altra cosa, molt lloable. A mi, per exemple, m’encanta ser bilingüe català-espanyol. I m’agrada tant que fins i tot he procurat conèixer les beceroles d’alguna altra llengua. Això sí, m’hauria agradat que l’espanyol no me l’haguessin imposat de la manera com ho van fer la societat i l’escola a partir dels sis o set anys.

D’escriure en català, en canvi, n’he hagut d’aprendre pel meu compte. Sí, ja tinc una certa edat. Ara s’ensenya català a la majoria de les escoles, però no t’hi obliga la societat, perquè el bilingüisme social permet que qui vulgui viure només en espanyol ho pugui fer amb tota pau. És un plantejament pobre, oi?, però resulta que és possible. Al revés, això no és així. Per què? Perquè el bilingüisme social facilita la desigualtat, jo diria que la fomenta, si dels dos components d’un binomi un és una llengua poderosa d’abast mundial i l’altre no.

Hi ha polítics que miren, com sempre, només el curt termini: el que compta són els vots per a aquestes eleccions. I com que parlar de bilingüisme queda molt bé, doncs consagrem-lo, encara que tingui el defecte d’origen que deia. Però no estem parlant d’unes eleccions per a un govern de quatre anys sinó d’una constitució. Per tant, estem parlant de la benedicció solemne del bilingüisme social.

Tal com jo ho veig, la raó del manifest del Grup Koiné, substancialment, és aquesta: amb la cooficialitat (constitucional catalana) del català i l’espanyol, per més asimètrica que sigui, sempre tindràs grups de pressió –com a mínim grups de pressió!– que et reclamaran, en nom d’aquesta cooficialitat constitucional, drets bàsics en castellà: el de l’educació «en mi lengua materna», entre d’altres. O sigui, la immersió educativa en català sempre estarà en perill. I el nostre futur tribunal constitucional, en un destret continu.

Igualment, estaria en perill la justícia en català. Qui podria negar a jutges, procuradors, advocats –els d’ofici, per exemple–, que fessin els judicis en castellà –encara que els clients d’una part i/o de l’altra fossin catalanoparlants i tinguessin potser força dificultats per entendre bé l’espanyol–, si la constitució catalana consagra l’espanyol com a llengua cooficial?

Com l’atenció mèdica... Tal com passa ara! Si l’espanyol fos oficial a la constitució catalana tindríem reclamacions cada dia. I els castellanoparlants tindrien raó –constitucionalment– de queixar-se! Raó i, alguns, moltes ganes. Ho posem en safata!

Jutges, metges, mestres, pares i mares d’alumnes... i tants altres fronts que continuarien oberts en el futur, sense possibilitat de tancar-los perquè «la constitució diu...».

Oficialitat asimètrica? Què és? A l’hora de la veritat, un tribunal constitucional català podria interpretar que és com les barres asimètriques de la gimnàstica femenina: una pura descripció locativa. Estaríem tot el dia discutint als jutjats si «això» forma part de la barra superior o de la barra inferior. Una constitució no pot descendir a gaires detalls: si parla de l’«oficialitat asimètrica» –esperem que no!– o de la fórmula que vulgueu, després espavila’t, a veure com t’ho manegues.

I què me’n dieu de la partidització de la llengua? Un bilingüisme constitucional, per més asimètric que fos, implicaria una discussió eterna dels partits sobre el grau d’eficàcia d’una oficialitat i de l’altra en la vida diària. A més, fins i tot acceptant la constitució, alguns partits serien partidaris que l’asimetria fos més pronunciada i altres que ho fos menys. Podríem tenir polítiques lingüístiques contradictòries respecte a català-castellà cada quatre anys! Realment volem això?

La diglòssia

L’altra raó bàsica –paraŀlela–, ja avançada, és que la persistència del contacte frec a frec, en una suposada «igualtat de condicions asimètriques», d’una llengua potent com l’espanyol amb una altra d’escanyolida i feble com el català –encara, sí–, implica la progressiva mimesi sintàctica i lèxica de la petita respecte a la gran, primer, i després... En fi, no repeteixo els arguments del manifest, que són prou clars.

Sí, molts nens i nenes aprenen el català amb la immersió –si és que existeix de debò a la seva escola, perquè hi ha de tot–, però el malmeten i fins i tot el perden amb la tele, posant per cas, perquè el 80% dels catalans veuen la tele en espanyol i ningú ens pot garantir que això no continuarà sent així. Ningú no s’imagina –per sort– cap mena d’autarquia mediàtica. I qui diu tele vol dir tota mena d’espais audiovisuals, en què sovint el 80% creix fins al 99 o 100%. Amb l’actual estatut autonòmic a la mà, que consagra la cooficialitat, no pots evitar-ho, no pots forçar que sigui d’una manera diferent. Si la constitució del futur consagra la cooficialitat, perdràs tots els recursos constitucionals en contra de qui vulgui fer-ho tot en espanyol, digui el que digui qualsevol llei per sota de la constitució: és «una llengua oficial».

O almenys multiplicaràs –i eternitzaràs– els conflictes judicials.

Algú es pensa que amb la independència desapareixerà l’Estat espanyol? O que desapareixerà de sobte la seva influència des d’aquí al costat mateix? O aquí mateix, per què no?, amb una potència mediàtica brutal. Si Espanya hi serà sempre! I els nostres llaços amistosos, comercials, familiars... El castellà és aquí i continuarà estant aquí! Ningú no pretén que desaparegui. I encara que algú ho pretengués, és impossible!

El que no volem és donar-li el poder constitucional –les claus de casa–, perquè sabem que, com fins ara, de mica en mica continuarà fent fora de casa el català, que ja ha perdut la capacitat social d’accedir a bastantes habitacions, sobretot les construïdes més recentment. Senzillament, voldríem que el català recuperés aquesta capacitat, la qual cosa significa –quin greu que em sap que això no s’entengui– que el castellà ha de perdre el seu gairebé insultant domini o, almenys, ha de rebaixar, i molt, les seves pretensions. Cosa que no farà si és declarat oficial; l’espanyol no cedirà –no pot!– si el que es blinda és el bilingüisme social.

Saben què passa? Que fora de casa el català no es parla enlloc més del món. De manera que, si no el blindem –cosa que, hi torno, vol dir que l’espanyol es desblindi–, la casa és cada dia que passa més petita.

Missatge final als lingüistes que us escandalitzeu del manifest Koiné: sisplau, no em feu riure que em fa mal la ferida.

dimarts, 10 de maig de 2016

Fotografies de fars (12): Barcelona, Catalunya (i 2)

Ve d’aquí.

Hi ha i hi ha hagut més fars a Barcelona. I alguns tenen molta història. Repasso els que conec:

1. Far del Moll (actual Torre del Rellotge): 1772-1860?, a la banda est del Port Vell, actual Moll de Pescadors de la Barceloneta. Quan es va prolongar el Moll Nou, a la segona meitat del s. XIX, a l’extrem s’hi va haver d’instaŀlar un fanal, a manera de balisa, perquè el far del qual parlem havia quedat en una zona ja interior del port, i de fet aviat es va deixar d’utilitzar. Però l’any 1904, com que se n’havia conservat l’estructura i estava en bones condicions, es converteix en rellotge.

Si es prolonguessin pel sud i per l’oest l’avinguda Meridiana i la del Paraŀlel, respectivament, convergirien justament en aquest punt. No se sap si Ildefons Cerdà es va fixar o no en el detall; el fet cert és que el projecte Cerdà incorporava el projecte Rafo, per a un nou port encara no construït però que en bona part respectava els molls i dics existents i que, per tant, podria conservar l’antic far, tot i que just aleshores hagués quedat fora d’ús.

Pla Cerdà, amb la localització del far del Moll.

Aquí he reunit unes quantes fotos del far del Moll i la posterior Torre del Rellotge, sempre a la mateixa localització:

Il·lustració sobre el setge de 1714.

Il·lustració, potser, de la Guerra del Francès (?). (Ho haig d’investigar més.) Si fos així, el far ja seria l’actual Torre del Rellotge. Procedeix de Barcelona Rutas

Amb la primera gran ampliació del port del final del s. XIX, amb motiu de l’Exposició Universal del 1888, el far queda ja en zona interior (encerclat en negre). Il·lustració de Quina La Fem, adaptada.

Des de la posada en marxa del far del Llobregat fins que el far es convertí en Torre del Rellotge, l'edificació es va anomenar popularment "Fanal del Port", com testimonia aquesta postal (foto: Fons Fotogràfic Popular Barceloneta, sense data)

Fotografia (o gravat) de començament del s. XX. Encara no s'hi ha instal·lat el rellotge. Segons la data que dóna Barcelona Rutas, la imatge és del 1906, però ha de ser anterior, perquè l'any 1904 és quan es transforma la torre.

Torre del Rellotge, al Moll de Pescadors. Data desconeguda, procedència incerta.

La Torre del Rellotge, tal com és avui. Data desconeguda (1962?). Procedent de Barcelona Rutas.


2. Far del Llobregat: 1852-actualitat, a la desembocadura antiga del Llobregat (orienta els vaixells que vénen del sud i de l’est). Va substituir, de fet, el far 1 com a far principal de Barcelona, per les raons dites. El pla focal està a 32 m d’altitud, la llum abasta unes 50 milles marines (uns 92,5 km) i està conjugat amb el far de Maó. Llampegueja cada 5’’.

Foto procedent de Trons a Remolar. Data desconeguda.

El far, quan estava a tocar del mar. La foto és de J.M. Có de Triola, del 17 de maig del 1952, i es conserva a arxiu del Centre Excursionista de Catalunya. Procedent del blog L’Hospitalet de Llobregat.

Fotografia de la revista Drassana. Data desconeguda.


3. Far i torre de pràctics del Moll de Contradic (el moll paral·lel, al sud, del Moll de Ponent): 1912-193?, al contradic de la primera (primera del s. XIX-XX) ampliació del port, que seguia l’esmentat projecte Rafo; el far només era per al servei durant el temps que van durar les obres (per assenyalar el nou tancament, per allotjar la torre de pràctics i per a ús dels treballadors).

Fotografia procedent de Barcelofília. Data desconeguda.

4. Far de Montjuïc: 1906-actualitat (l’edifici actual és del 1922), un far que estava previst que substituís el far del Llobregat, però finalment no s’hi va trobar una ubicació prou adequada i es van deixar tots dos). Està situat a 108 metres d’altura i la potència lumínica abasta 26 milles nàutiques (cap a 48 km). Fa un llampegueig doble cada 15’’.

Fotografia de Turisme de Barcelona.

Fotografia de la revista Drassana. L’afegeixo a l’anterior perquè es vegi bé la dificultat del terreny.


5. Far i torre de pràctics de l’Escullera (“Rompeolas”): 1926-1968, al final de l’escullera de la nova ampliació (per assenyalar la nova entrada del port). Més informació i fotos a l’article precedent.


6. Fars bessons: 2015-actualitat, a les bocanes nord i sud d’entrada al port actual (permeten distingir amb claredat les bocanes dels centenars de balises i altres llums del port). Acabats d’instal·lar. Fan 14 m d’altura, la llanterna té 2,2 m de diàmetre i emeten una llum de 80.000 candeles, visible des de més de 10 milles nàutiques (uns 18 km). El de la bocana sud emet una pulsació cada pocs segons i el de la nord n’emet dues, perquè les puguin distingir els vaixells. De dia s’identifiquen també per les franges verdes en espiral (nord) o horitzontals (sud). Funcionen amb alimentació solar.


Fotografies: Port de Barcelona i BTV Notícies.


* * *

Al mapa que segueix teniu la localització de tots els fars esmentats. Elaboració pròpia a partir d’un plànol de Port de Barcelona (feu-hi un clic per veure’l més gran).