Catalunya ja és independent

«Catalunya ja és independent, de fet, a internet.» Saül Gordillo, a qui vaig sentir ahir a Tradicionàrius, a la vila de Gràcia, en el 10è aniversari del Racó Català, té tota la raó. I qui diu «Catalunya» diu els anomenats «països catalans», els territoris que estem units per una mateixa llengua, tot i que hi hagi gent entestada a fer insalvables les (mínimes) distàncies geopolítiques. Els països catalans, certament, també són una realitat constatable, viva, a internet.

Els protagonistes de la part acadèmica, diguem-ne, de la celebració van ser Alfons López Tena, Titot Ribera, l’esmentat Gordillo, Víctor Alexandre, i l’amic Joan Camp de mestre de cerimònies, incansable com sempre. D’aperitiu, la presentació de la nova web del Racó, espectacular com a portal de participació i interactivitat, que en pocs dies estarà en funcionament.

(Per què El vigilant del far?)
(Per què no hi ha comentaris al bloc?)

Constitucionalisme

Heu vist com els polítics espanyol(iste)s i els opinadors dels diaris espanyol(iste)s s’omplen la boca amb la paraula «constitucionalisme»? Ara ho han fet un altre cop amb motiu de la proposta del lehendakari basc Ibarretxe de fer un referèndum d’autodeterminació –no se sap encara la pregunta exacta, però el projecte és aquest– el mes d’octubre de l’any que ve. Aquí, per provocar els espanyols, ens dediquem a cremar fotos dels reis d’Espanya i allà proposen referèndums d’autodeterminació. Encara hi ha classes. Els bascos tenen les idees clares. (Aquesta idea no és meua, l’he agafada de Saül Gordillo.)

Però parlava de la «constitucionalitat» i la «inconstitucionalitat», uns paraulots que s’utilitzen ara a tort i a dret per beneir els adeptes o condemnar els dissidents. Jo, francament, davant aquesta mena de dogmatismes aleatoris –no se sap gairebé mai què és o no és «constitucional», tot depèn de les interpretacions–, m’estimo més els dogmes filosòfics i religiosos, que ara com ara o si més no en la seva praxi actual no obliguen normalment els altres a creure ni a pensar allò que creus o penses tu.


(Per què El vigilant del far?)
(Per què no hi ha comentaris al bloc?)